Resultats de la cerca

El glaucoma és un trastorn ocular degut a un increment de la pressió interior de l’ull que causa una alteració de les estructures sensorials i provoca una pèrdua d’agudesa visual que pot arribar a la ceguesa completa Tots els glaucomes es presenten a conseqüència d’una obstrucció en el drenatge d’un líquid que ocupa la part anterior de l’ull, l’humor aquós Així, se n’acumula molt a l’interior de l’ull, exerceix una pressió exagerada en les altres estructures i, per tant, causa lesions en les cèllules sensorials i les fibres nervioses que componen el nervi òptic La rapidesa del deteriorament…

Pel fet que per ens hom entén el que és i àdhuc tot el que pot ésser, l’ontologia pretén un caràcter de ciència universalíssima, car tracta de tota realitat i possibilitat En aquest sentit el mot ontologia fou emprat, en primer lloc al començament del s XVII, com a sinònim de metafísica, i poc després, a partir de Wolff, significà la metafísica general, en oposició a la metafísica especial psicologia, cosmologia i teodicea La neoscolàstica patí l’influx del racionalisme wolffià i, tot rebutjant que la psicologia i la cosmologia fossin tractats metafísics, acceptà la divisió de l’antiga…

Cursà els estudis primaris a Cocentaina i l’any 1749 entrà al convent de la Mercè d’Elx, on estudià arts i teologia Primer lector de filosofia i, després, de teologia, arribà l’any 1786 a Maestro de Número en Sagrada Teologia Exercí diversos càrrecs entre els mercedaris, fins que l’any 1796 fou nomenat provincial de València El seu contacte amb els arxius fou primerenc ja que vers el 1757 començà a recollir dades per a una història de Cocentaina, que mai no arribà a concloure Però fruit d’aquesta vocació per la història, el 1778 se li encarregà la classificació de l’arxiu de la secretaria…

Data 10 de juny de 1151 El comte Gausfred III dóna la vila de Perpinyà i, després de la seva mort, el comtat de Rosselló al seu fill Guinard, futur Girard II "In nomine Domini Notum sit omnibus hominibus, tam futuris quam presentibus, quod ego, Gaufredus, comes Russilionis, dono tibi, Ginardo, filio meo, meam villam que vocatur Pirpiniano et omnes habitantes eiusdem ville et totum honorem quem habeo in adiacencia Sancti Iohannis, erma et condirecta, totam, sine enganno, et totas iusticias de predicta villa et totum senioraticum quem habeo in predicta villa, sicut habeo et teneo Et amplius…

En condicions normals, tot ésser humà té un cert grau d’impuls o desig sexual, que se sol anomenar també libido aquest impuls sexual genera en la ment de l’individu fantasies sexuals, l’indueix a cercar situacions eròtiques o el fa receptiu a aquestes Si bé, com veurem, en el desencadenament de la resposta sexual humana són molt rellevants els estímuls d’índole psicològica, en l’impuls o desig sexual de base intervenen certs factors biològics En definitiva, el desig sexual té, doncs, un substrat biològic, ja que depèn en primera instància del funcionament de diversos circuits i nuclis…

L’obra, ben dintre de les tensions pròpies del modernisme, és una paràbola del fracàs de l’artista en el seu intent de transformar la realitat Casellas reflexiona a l’entorn del conflicte nascut de la relació entre l’individu, en aquest cas representat per  mossèn Llàtzer , i l’entorn social i natural, que aquí és el de Montmany El poblet on el protagonista ha anat a parar és presentat com un indret oposat a la civilització i a l’espiritualitat que representa l’Església I on, per tant, tot intent de regenerar aquesta societat és immediatament frustrat Mossèn Llàtzer somnia reconvertir el…

Onagràcies 1 Epilobium hirsutum a fragment terminal, de fulles oposades a la part inferior i esparses més amunt, florit i fruitat x 0,5 b flor seccionada longitudinalment, per tal d’apreciar el llarg ovari ínfer x 0,8 c fruit capsular madur obrint-se en quatre valves i alliberant nombroses llavoretes emplomallades x 1 2 Herba de les encantades Circaea lutetiana a brot, terminat en un raïm de menuts fruits i flors x 0,5 b flor, de verticils dímers x 1 c fruit, cobert de diminuts agullons ganxuts x 1 Eugeni Sierra Componen les onagràcies vora 700 espècies, distribuïdes en quasi…

La gamba roja vulgar Tringa totanus , d’uns 26-28 cm i de tons grisos dominants, té, per contra, unes vistents potes roges i un bec vermellós amb la punta negra, com s’aprecia en aquest exemplar del delta de l’Ebre en vol, mostra una nítida banda blanca a la vora posterior de l’ala Xavier Ferrer Als Països Catalans, la gamba roja és present durant tot l’any, tant de pas com nidificant o hivernant La població reproductora és molt reduïda i localitzada en uns pocs punts, tant de la zona continental com de les Illes La gamba roja, que és un dels limícoles més freqüents i esteses al nostre…

D’entre els túrdids, la merla roquera Monticola saxatilis , a dalt, a l’esquerra, a l’estiu, és impossible de confondre amb altres pel color brunovermellós de l’abdomen i el blau del cap, ultra una taca blanca del mantell, que no és visible a l’exemplar mascle del dibuix, i que es manté en tots els plomatges i en la femella, de color marronós, molt poc vistent Els mascles de la merla blava M solitarius , a sota, a l’esquerra, són de color blau grisós, amb la cua més fosca, i a l’hivern més fosca encara El tord comú Turdus philomelos , a dalt a la dreta es diferencia de la griva T…

El colltort Jynx torquilla és un ocell emparentat amb els picots, però d’aparença i hàbits ben diferents És petit 16 cm, de cos prim i plomatge bru-grisós, ratllat pel dessota Aquest plomatge fa que sigui difícil de veure, pel fet d’ésser un ocell d’arbredes i boscos clars i perquè camina per terra, fent petits saltirons amb la cua dreta, tot cercant les formigues, que constitueixen el plat fort de la seva dieta El nom popular li ve de la seva facultat de girar el cap en un gran angle Nia en forats d’arbres, com el de la fotografia, procedent del Vallès Occidental, però també en forats fets…