Resultats de la cerca
Es mostren 3597 resultats
Mare de Déu del Tossal, abans Sant Esteve del Mall (la Pobla de Roda)
Art romànic
Situació Aspecte general de les ruïnes de l’església, on destaca el cos rectangular adossat al mur sud que avui dia s’utilitza com a capella, i façana de migdia de l’església, amb la porta principal i el cos afegit ECSA - F Parra L’església de la Mare de Déu del Tossal, antiga canònica de Sant Esteve del Mall, s’emplaça a la plataforma d’un esperó de la serra del Cis, a llevant de Roda d’Isàvena Des d’ací hom domina tota la vall mitjana de l’Isàvena, amb l’antiga ciutat de Roda al davant Mapa 32-11 251 Situació 31T006857 Per a arribar a l’indret cal anar primer al poble de Sant Esteve del…
Santa Maria de Palau de Rialb (la Baronia de Rialb)
Art romànic
Situació Vista aèria d’aquesta important parròquia, que depengué fins al segle passat del priorat de Santa Maria de Meià A baix, la magnífica capçalera de l’església amb una notable decoració amb motius llombards, que també es fa extensible als murs laterals ECSA - M Catalán ECSA - E Pablo L’església de Santa Maria de Palau és situada al caire d’un serrat, en una posició eminent i a uns 200 m de la carretera de Gualter a Folquer Mapa 34-12291 Situació 31TCG482531 S’hi arriba per la carretera de Gualter a Folquer o per la d’Artesa a Folquer i a Tremp, i per un camí carreter que s’inicia a l’…
Hidrologia 2015
Hidrologia
L'any hidrològic 2014-2015 L'any hidrològic va ser una mica més generós que altres anys pel que fa a la quantitat d'aigua que va circular pels rius catalans, però passarà als anuaris estadístics pels dos episodis que es van produir i que van batre rècords l'un va passar a les conques internes de Catalunya i l'altre va ser exclusiu de l'Ebre Les conques internes de Catalunya Les mitjanes anuals dels diversos rius de les conques del sud Francolí, Gaià i Foix, del Llobregat i de la Tordera van ser més baixes que les històriques 1942-99 A la Tordera, el cabal mitjà de l'any a Sant Celoni va ser…
Els boscos mediterranis i submediterranis
Bosc mediterrani a les parts baixes de les muntanyes de Prades, a l'entorn del Glorieta MC La regió mediterrània septentrional, i més encara la submediterrània, són terra de bosc, baldament un secular procés d’humanització hagi reduït moltíssim la superfície de les masses forestals i hagi degradat la natura de les encara existents Els boscos mediterranis, densos i atapeïts, es compten entre les formacions vegetals més compactes d’entre les existents, cosa que contradiu la imatge que sovint hom en té Una estratificació singularment rica en components arbustius i lianoides, i pobra en herbes, n…
Els processos d’emmurallament
Art gòtic
Recinte emmurallat, vila de Tossa de Mar La vila i el castell de Tossa de Mar, als vessants i al capdamunt del Mont Guardí, defensaven la petita badia del mateix nom, que era un magnífic port natural Des del 966 el lloc era sota senyoria del monestir de Ripoll per donació del comte Borrell La vila va rebre una carta de poblament de l’abat Ramon de Berga el 1187 per atreure-hi habitants i s’hi reservà per al monestir el delme del peix i el dret del peix de tall Al segle XV consta encara que durant la Quaresma Ripoll es proveïa de peix del port de Tossa Com moltes poblacions de la costa, la…
l’Eixample de Barcelona

Vista aèria de la part central de l’Eixample de Barcelona
© Fototeca.cat
Districte
Sector de Barcelona que des del 1984 constitueix un districte de la ciutat.
Fora dels límits de la ciutat antiga, estès pel pla ultrapassant els límits dels antics municipis propers, avui barris perifèrics de la ciutat Sants, les Corts, Sant Gervasi de Cassoles, Gràcia, Sant Andreu de Palomar i Sant Martí de Provençals, hi ha l’Eixample Fou projectat per l’enginyer de camins Ildefons Cerdà, que ja havia traçat la carretera de Sarrià 1845-50 i havia establert el pla topogràfic dels voltants de la ciutat 1855 El Pla d’Eixample –o més exactament Pla de Reforma i Eixample– de Barcelona, conegut per pla Cerdà , fou presentat per Cerdà el 1859 i esdevingué molt polèmic ja…
L’empremta dels ordes religiosomilitars
Art gòtic
D’entrada, cal precisar que parlar dels ordes religiosomilitars a Catalunya és parlar dels ordes internacionals del Temple i de l’Hospital de Sant Joan de Jerusalem No creiem que aquí sigui adequat parlar de l’orde de Sant Jordi d’Alfama, fundat el 1201 per Pere el Catòlic per protegir la costa de l’Ebre de la pirateria, perquè, malgrat haver estat l’únic orde català, la seva curta història girà entorn de la conquesta de València En aquest context, és significatiu que, l’any 1400, Sant Jordi d’Alfama fos absorbit per l’orde de Santa Maria de Montesa, creat el 1317 al Regne de València per a…
vall de Cardós
Vista de la vall de Cardós
© Fototeca.cat
Vall del Pallars Sobirà, una de les capçaleres de la Noguera Pallaresa, afaiçonada per l’afluent més important del cantó esquerre: la Noguera de Cardós, anomenada, en el seu curs alt i mitjà, riu de Lladorre.
Més estreta i no tan encaixada dins els esquists axials com la vall principal, és limitada al nord per una carena fronterera amb Occitània, clivellada de llacs, i partió hidrogràfica amb les valls altes afluents de la Garona La conca de recepció és dominada, a ponent, pel Mont-roig 2 864 m i a llevant pels cims de Sotllo 3 075 i 3 115 m, prop de la pica d’Estats 3 143 m A l’oest, la serra de Campirme 2 633 m davalla pel coll del mateix nom fins al Montcaubo 2 290 m i la serra d’Aurati 2 024 m i la separa de la Noguera Pallaresa A l’est, les crestes de la serra de Costuix 2 334 m, el…
Rocabertí

Armes dels Rocabertí
Llinatge de la noblesa catalana establert a l’Alt Empordà.
No es coneix amb prou certesa l’origen d’aquesta família Diego de Rocabertí, Josep Dromendari i Josep Torner, genealogistes dels Rocabertí, han transmès una versió llegendària segons la qual aquesta família tindria un origen merovingi, car procediria d’uns ducs dits Aubertins d’Austràsia, que, fugint de la persecució reial, s’haurien establert al Pirineu català i haurien collaborat en la conquesta de la Marca en temps de Carlemany Però fins a la segona meitat del segle X les notícies genealògiques dels Rocabertí són mancades de proves documentals fefaents De fet, les notícies de JTorner,…
Talarn
Talarn
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Pallars Jussà, a la conca de Tremp.
Situació i presentació El municipi de Talarn, de 27,95 km 2 , s’estén majoritàriament a la dreta de la Noguera Pallaresa, envoltant la població de Tremp, la qual es creu que s’originà en un territori inicialment integrat a Talarn El 1956 li fou segregat el sector de les Adoberies 1,7 km 2 , que s’incorporà al municipi de Tremp Termeneja al N i a l’W amb les terres de Gurp de la Conca Tremp i amb el municipi de Salàs de Pallars, a l’E amb les terres d’Orcau Isona i Vilamitjana Tremp, per la Noguera o el pantà de Sant Antoni, dit també de Talarn o de Tremp Vers al S, una estreta llenca s’…