Resultats de la cerca

Malgrat que s’han documentat monografies produïdes a partir del s XVI, la florida d’aquesta historiografia s’esdevingué durant la segona meitat del s XIX, vinculada a l’auge de la Renaixença En aquest sentit, els estudis locals tingueren una finalitat apologètica que exaltà el passat de cada localitat, en clara sintonia amb la mentalitat romàntica A més, les històries locals esdevingueren una peça més en la construcció d’una història nacional La importància de la història en el clima cultural vuitcentista motivà tota mena de personatges que s’interessaren per escriure i divulgar la història…

Situació Una vista de l’interior de l’església amb la capçalera al fons R Viladés L’església es dreça al costat del mas de Cor-de-roure, antic hostal situat a la banda nord-occidental del terme, prop del territori de Montmajor, a la capçalera de Merola Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 330-M781 x 99,1 —y 48,3 31 TCG 991483 S’hi arriba fàcilment per la carretera de Navars a Serrateix En arribar a Viver i passada la primera casa, veurem un indicador que diu a Sant Joan, on s’inicia la pista que mena a l’…

Situació i presentació És situat a la part meridional de la comarca, estès a la dreta del Segre El terme confronta a llevant amb el municipi d’Oliana, al S amb Bassella, a ponent amb la Baronia de Rialb Noguera i a tramuntana amb el municipi de Coll de Nargó Des del punt de vista físic, el Segre separa els termes de Peramola i Oliana, i el seu curs constitueix la fèrtil ribera de Peramola, que en part restarà inundada per la cua del pantà de Rialb També el sector més septentrional del curs del riu fou negat pel pantà d’Oliana, la qual cosa feu que desaparegués el congost, o forat, dels…

Visitació de Maria a Elisabet i Dormició Taules procedents d’un retaule de l’església de Sant Feliu de Vilac Vall d’Aran, ara al Musèu dera Val d’Aran S’atribueixen al Mestre de Viella final del segle XV Enciclopèdia Catalana – FTur La pintura dels darrers dos terços del segle XV a Lleida i les seves terres, inclosos els Pirineus, no és en absolut d’una qualitat artística destacada, ni tampoc es presenta cohesionada per les directrius de cap individualitat reeixida que, des del seu obrador, hagués pogut incidir en els grans trets de les pautes creatives i estilístiques de l’esmentat àmbit…

Situació Escasses són les restes que ens han pervingut de l’antic castell de Lillet, que dominava, juntament amb el de la Pobla, la vall del mateix nom Estan situades sobre un gran penyal, prop del torrent del Junyent, a l’esquerra de l’Arija En el lloc més elevat del penyal hi ha una gran creu de ferro que va ser installada en el segle XIX Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 255-M781 × 16,7 —y 76,9 31 TDG 167769 Per arribar-hi, cal situar-se a la Pobla de Lillet i d’aquí prendre la carretera que porta a…

Situació i presentació Limita en gran part amb el terme d’Olius i al N, amb el de Lladurs El N és accidentat per la serra de Sant Bartomeu, amb el puig del mateix nom, que és la principal elevació del terme 871 m Al N, el terreny és marcat pels darrers vessants de la zona muntanyosa de Lladurs, mentre que al NW hom troba les elevacions del turó de Castellvell i de la serra de Torregassa Sota aquestes lleus elevacions es forma una depressió, inclinada vers el S, capçalera de la vall del riu Negre, o riera de Solsona, afluent del Cardener per la dreta Aquest riu parteix el terme i recull les…

Situació i presentació El terme municipal d’Arbeca, de 58,29 km 2 , es troba a l’extrem nord-oriental de la comarca, en contacte amb el Pla d’Urgell i l’Urgell, al sector regat pel canal d’Urgell Limita amb els termes urgellesos de Maldà E i Belianes NE, amb els del Pla d’Urgell de Vilanova de Bellpuig NE i Miralcamp N i amb els garriguencs de Puiggròs W, les Borges Blanques W, la Floresta SW i els Omellons SE El canal d’Urgell travessa el territori en diagonal N-SW i la plana que queda al NW forma part del paisatge típicament urgellès, amb les terres de regadiu cobertes d’arbres fruiters i…

L’escut de la ciutat en les cobertes del Libre dels Consells , del 1369 AHTa – LPiñol La ciutat romana i visigòtica Tarragona té tres elements que configuren la seva fesomia urbana la situació en un turó costaner, la proximitat al Francolí i el fet d’haver estat una de les capitals provincials de l’imperi Romà Al nucli iber de Tarrakon, prop del Tulcis Francolí i sobre una badia natural, s’hi va afegir durant la segona guerra Púnica 218 aC una base militar dalt del turó on ara hi ha la ciutat Naixia, així, una dicotomia que s’ha repetit cíclicament al llarg dels segles oppidum…

Situació Gran construcció de planta rectangular, coneguda també com a “pretori romà d’August” o “torre de Pilat”, refeta en època medieval sobre un gran edifici romà com a residència dels comtes-reis i els seus representants ECSA - J Bolòs Aquest edifici, conegut tradicionalment com a pretori romà d’August o torre de Pilat, és a la zona sud-est del barri antic de la ciutat, entre la plaça del Rei, la capçalera del circ romà i el passeig de Sant Antoni JJMB-MLIR Mapa 34-18473 Situació 31TCF535534 Història El castell del Rei d’època medieval fou, en part, el resultat de l’habilitació d’una gran…

La insurrecció militar del juliol del 1936 i la revolta social subsegüent desenvocaren en una guerra civil que no s’acabà fins al primer d’abril de 1939 Òbviament, amb la situació de lluita armada, la vida cultural i artística de Catalunya va patir un trasbals amb repercussions traumàtiques Tanmateix, les activitats artístiques no es van interrompre del tot Les galeries d’art van tancar les portes, però diverses institucions organitzaren exposicions de marcat caràcter ideològic La Generalitat de Catalunya, amb la creació del Comissariat de Propaganda, aconseguí difondre propaganda política a…