Resultats de la cerca

Les aportacions dels estudis que s’han dedicat a aquesta institució en diferents ciutats i viles de Catalunya, València i Mallorca han conclòs que hi havia una tradició jurídica comuna en la manera de configurar l’estructura i els mecanismes de funcionament de tots aquests mostassafs, per bé que cadascun d’ells presentava peculiaritats així doncs, no es pot parlar d’un règim general de mostassaferia en tota la Corona d’Aragó El recent estudi de Montserrat Bajet, El Mostassaf de Barcelona i les seves funcions en el segle XVI Edició del “Llibre de les Ordinations” 1994, ha…

Situació Absidiola de l’extrem oriental del mur de migdia de la nau, l’única que es conserva de la seva probable capçalera trevolada V Buron Les restes de l’església de Sant Cristòfol es troben situades al barri perpinyanès de Vernet, prop de la parròquia moderna amb aquesta mateixa advocació, dins concretament d’una propietat particular que pertany a una clínica JBH Mapa IGN-2548 Situació Lat 42° 43’ 1,2” N - Long 2° 53’ 37,2” E Història L’església de Sant Cristòfol figura des de l’any 899 en un precepte de Carles el Simple pel qual concedeix al seu fidel Esteve diversos llocs i viles…

En morir el seu pare 1276 entrà en possessió de la seva herència, establerta per testament d’aquest el 1262 i confirmada el 1272 el regne de Mallorca, Menorca —encara en poder dels sarraïns—, la part reial d’Eivissa, els comtats de Rosselló i Cerdanya, la senyoria de Montpeller, la baronia d’Omelàs i el vescomtat de Carladès, i es coronà com a rei i confirmà els privilegis i les franqueses de Mallorca el 12 de setembre de 1276 El conflicte amb el seu germà Pere II de Catalunya-Aragó esclatà aviat Casat amb Esclarmunda de Foix 1275, ajudà el seu cunyat, el comte Roger Bernat III de Foix, que,…

L’oreneta cuablanca Delichon urbica és més petita que la vulgar no sobrepassa els 13 cm i, diferentment d’aquesta, viu a les ciutats i nia a les façanes de les cases S’identifica pel color blau negrós del dors, al qual destaquen la taca blanca del carpó i el blanc del dessota Té la cua lleugerament forcada, però molt menys que l’oreneta vulgar, com s’aprecia a la fotografia Tony Tilford/Index Aquesta espècie és estival, nidificadora i abundant a tot el territori dels Països Catalans, a excepció de les illes de Formentera i Cabrera A més, durant els dos passos migratoris s’observen arreu, d’…

El gamarus Strix aluco és un ocell rapinyaire sedentari i nocturn, de mida mitjana 36-38 cm, que viu a tota mena de boscos on, a la nit, pot sentirse’n el crit esglaidor que li ha valgut els sobrenoms de cabra fera i cabrota Noteu la forma arrodonida del cap, semblant al de l’òliba i el color negre dels ulls De costums solitaris, nia sobretot als forats dels arbres vells i als nius abandonats d’altres ocells Marisa Bendala Aquest rapinyaire nocturn és un dels més comuns dels Països Catalans, després del mussol Ocell clarament sedentari, ocupa tot l’any l’ambient forestal, des dels alzinars…

La composició social La manca de veritables nuclis urbans, que només comencen a insinuar-se tímidament vers el segle XIII, dóna a la societat pallaresa un caràcter eminentment rural i alhora força tradicionalista Dos grups conformen bàsicament la societat dels segles XI al XIII el d’aquells que tenen accés al poder i als beneficis que genera, i el de la resta No és tracta, però, de grups homogenis dins de cadascun d’ells hi ha diferents graus, segons la riquesa o la capacitat d’ascensió social El primer grup era format per la noblesa tant laica com eclesiàstica, el segon, per la pàgesia en…

La composició social La manca de veritables nuclis urbans, que només comencen a insinuar-se tímidament vers el segle XIII, dona a la societat pallaresa un caràcter eminentment rural i alhora força tradicionalista Dos grups conformen bàsicament la societat dels segles XI al XIII el d’aquells que tenen accés al poder i als beneficis que genera, i el de la resta No és tracta, però, de grups homogenis dins de cadascun d’ells hi ha diferents graus, segons la riquesa o la capacitat d’ascensió social El primer grup era format per la noblesa tant laica com eclesiàstica, el segon, per la…

Elegits habitualment pels prohoms o consellers de les corporacions de mercaders, com era el cas de València a Barcelona on presidien el Consell de Vint foren elegits el dia de Sant Marc pel consell de la ciutat fins que el rei Ferran II introduí, el 1498, la insaculació per a un dels cònsols, el cònsol militar o ciutadà , eren insaculats els membres de l’estament militar, els ciutadans honrats i els doctors en dret i en medicina per a l’altre, el cònsol mercader , els mercaders matriculats Els que restaren o els que foren restablerts després dels decrets de Nova Planta 1707-16, que perduraren…

Tot i que en alguns casos aquest procés arrencà al s XI, en realitat no fou fins ben avançat el s XIII que adquirí una certa concreció jurídica La creació d’un espai físic dedicat a arxiu fou un procés lent, ja que inicialment se seguí la pràctica d’aplegar els documents més essencials en còdexs o cartularis La proliferació de llibres copiadors data ja del s XIII, alguns dels quals eren veritables còdexs que reunien els privilegis, com és el cas de Puigcerdà, Solsona, Girona, Barcelona, Cervera, Tàrrega o Manresa Sembla que els documents més rellevants es guardaven a les arques de privilegis…

Grup en un dia de pícnic, c 1900 Coll Ribas-AHAFR-OCCT Els canvis econòmics, polítics i de relació social incidiren en els costums Menestrals i burgesos, i en molta menor mesura els treballadors assalariats als quals les llargues jornades laborals i el salari escàs deixaven poques oportunitats, consolidaren noves formes d’oci, compartides i públiques Fins als anys cinquanta, només els components dels sectors més benestants de la societat podien gaudir d’un estiueig disfressat d’activitat mèdica, anant a prendre les aigües a llocs luxosos de França com ara Vichy, on, malgrat l’aparença,…