Resultats de la cerca
Es mostren 990 resultats
Aplàsia medul·lar
Patologia humana
L’anomenada aplàsia medullar és una alteració molt greu de la medulla òssia que es caracteritza per un desenvolupament insuficient de les cèllules mares hematopoètiques Així, es presenta una notable disminució de la producció d’elements sanguinis i, per tant, un defecte de la concentració que mantenen en la sang L’aplàsia medullar, característicament, genera una manca de totes les cèllules sanguínies, tant d’eritròcits com de leucòcits i plaquetes Aquest trastorn és també anomenat anèmia aplàsica , perquè una de les manifestacions de l’aplàsia medullar és l’anèmia, és a dir, una disminució de…
Calor i exercici físic
Aproximadament un 75% de l’energia que es genera en l’organisme durant l’exercici físic no s’allibera mitjançant la realització de treballs mecànics o de moviments, sinó en forma de calor Aquesta és la raó per la qual durant l’exercici físic s’incrementa la temperatura corporal L’augment de la temperatura corporal és necessari perquè s’incrementi la velocitat a què tenen lloc els processos metabòlics gràcies als quals els músculs obtenen l’energia que els cal per a mantenir llur activitat És per això que la pràctica d’exercicis d’escalfament és important Tanmateix, per tal que l’adaptació a l…
música de l’Iran
Música
Música desenvolupada a l’Iran.
Pèrsia, que Rida Khān Pahlawī denominà Iran des del 1935, comprenia antigament diverses regions d’alta cultura amb ciutats molt antigues on vivien grups ètnics diferents, i separades les unes de les altres per estepes o deserts Abans de la conquesta d’aquest país pels musulmans, l’imperi sassànida s’estenia pels actuals territoris de l’Iran i l’Iraq Malgrat la seva arabització parcial, la conquesta islàmica de Pèrsia no sembla haver influït gaire en la cultura musical preislàmica, que assolí un alt nivell de desenvolupament durant el període sassànida 226-651 i, sobretot, durant el regnat de…
Els bitllets de l’Ajuntament de Barcelona
L’Ajuntament de Barcelona també va emetre paper moneda durant la Guerra Civil Els decrets municipals del 13 de maig i del 30 de setembre de 1937 establien l’emissió de bitllets en paper de fil d’1, 50 pessetes, d’l pesseta i de 50 cèntims Posteriorment, concretament el dia 2 de desembre de 1937, també es decretà l’emissió de blocs de cartolina que, mitjançant línies de perforació, contenien dos bitllets de 10 cèntims i dos de 15 cèntims Malgrat que cap dels bitllets emesos per l’Ajuntament de Barcelona no presenta la signatura de l’autor, s’havia suggerit que probablement Josep Obiols 1894-…
Dona i fecunditat
L’índex sintètic de fecunditat o nombre de fills per dona ha retrocedit, a escala mundial, significativament en les últimes dècades L’any 2002 era de 2,8 fills, per bé que en una primera aproximació cal assenyalar que aquesta xifra és el resultat de dues grans situacions molt contrastades la dels països desenvolupats amb un índex d’1,6, és a dir, per sota del teòric llindar de reemplaçament de les generacions que s’estableix en 2,1 i la dels països subdesenvolupats, amb un índex de 3,1 3,5 si es deixa la Xina a part Als estats desenvolupats, s’observen poques diferències entre els estats A…
Morell de cap-roig
El morell de cap-roig Aythya ferina és un dels nostres principals ànecs cabussadors Té unes bones dimensions fins a 46 cm, i el mascle, que veiem a la fotografia, és inconfusible pel color marró vermellós fosc del cap, el pit negre i la resta del cos gris clar, blanquinós Noteu la franja blavosa del bec, distintiva de l’espècie Oriol Alamany Hivernant i migrador abundant i regular, tant a les aigües del litoral com a les del rerepaís, és accidental a Formentera i absent a Andorra N’existeix també un nucli reproductor important al Baix Vinalopó, calculat el 1984 en 500 parelles als marjals…
El cranc senyal, l’altre invasor americà
Cranc senyal a la riera Major Des de l’any 2008 es realitzen actuacions de control sobre aquesta població mitjançant captura manual, trampes i pesca elèctrica Gregori Conill El cranc senyal Pacifastacus leniusculus és una espècie americana de cranc de riu La seva àrea de distribució original és situada a la franja occidental de l’Amèrica del Nord, seguint majoritàriament la regió de les muntanyes Rocalloses És una espècie d’aigües fresques, que té preferència per conques fluvials amb aigua abundant, tant cursos ràpids com embassaments o llacs Pertany a la família dels astàcids Astacidae…
Guineu
La guineu Vulpes vulpes és de grandària mitjana no arriba als 90 cm entre el cap i el cos i té un pes màxim de 9 kg Té la cua caracteristicament poblada i, almenys, tan llarga com la meitat de la longitud del cap i el cos La pupilla dels ulls és oval Marta Dòria La guineu és un cànid de grandària mitjana La longitud del cos cap inclós és de 55-85 cm, la de la cua de 28-46 cm, la de l’orella de 7-11 cm i la del peu de 11-18 cm el seu pes és de 4-8 kg, excepcionalment més Els mascles són una mica més grans que les femelles El pelatge és llarg i brillant, habitualment de color vermellós, la…
Reineta septentrional
Morfologia La reineta septentrional Hyla arborea és poc comuna a les nostres terres, on forma petites poblacions Es caracteritza per la possessió d’una línia fosca que travessa l’ull i assoleix la base de la pota posterior Albert Montori És una granota petita, esvelta, que ateny 50 mm de longitud Té el cap petit, més ample que llarg i de musell fi La pupilla dels ulls és de color de coure, estreta i horitzontal, però esdevé rodona amb poca llum La llengua és quasi circular i el timpà és visible, però més petit que l’ull Les potes, llargues i primes, tenen tots els dits acabats en coixinets…
Entre l’eixut i la gelor
Els deserts del fred eixut Els deserts continentals freds apareixen a latituds subtropicals, immersos en zones de caràcter temperat Es troben sempre a l’interior dels continents i es caracteritzen, com els típics deserts càlids tropicals, per l’aridesa, l’elevada taxa d’evaporació i la forta desproporció entre el règim tèrmic i les precipitacions Vegeu també Els tipus de clima de la Terra La singular condició dels deserts freds Tot i les semblances entre els deserts càlids dels tròpics i els deserts freds dels subtròpics baixa quantitat de precipitacions, altes temperatures, augment de l’…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina