Resultats de la cerca

Les formes superficials són congost , dolina , lapiaz , pòlie , relleu ruïniforme , uvala , i les subterrànies avenc , caverna , cova , exsurgència , ponor , ressurgència , font vauclusiana , etc Per extensió, hom qualifica de càrstic tot relleu caracteritzat per processos de dissolució de les roques calcàries i també gipsoses de guix o salines de sals gemma, potàssica, etc, bé que no presenti una gamma completa de fenòmens i formes de relleu càrstics Varia segons les condicions climàtiques hom distingeix un relleu càrstic de la zona mediterrània o nu , on els massissos calcaris, descoberts,…

Si es comparen amb la massa total de la hidrosfera, les aigües continentals representen una xifra poc important La quantitat d’aigua dolça, la major part de la qual és fixada en forma de glaç, representa a penes un 2% del total de la hidrosfera Això no obstant, el paper geològic de les aigües continentals és fonamental Hom ha avaluat la quantitat anual de pluja caiguda en 123,4 x 18 1 8 g, dels quals uns 27,4 x 10 1 8 g s’escorren superficialment i constitueixen l’agent fonamental de l’erosió Per infiltració a través dels terrenys permeables, una altra part de l’aigua caiguda passa a formar…

Platja codolosa sota els pendents drets de les Llomes de Reixes Vegeu les grans acumulacions de fragments de posidònia Posidonia oceanica Rafael Paulo El litoral de la Marina Baixa 219, entre els principals espais naturals del litoral català i valencià Entre la Vila Joiosa i el Campello el litoral es caracteritza pel predomini d’espadats mitjans, excavats sobre margues i calcàries margoses El perfil de la costa és gairebé rectilini, només interromput de tant en tant per algunes cales com el Xarco, Lanussa i Baeza Puntualment, però, apareixen algunes platges, com la del Paraís, i trams d’…

El llangardaix comú Lacerta lepida , una espècie termòfila prou corrent als barrancs propers a la devesa de Campoamor Jaume Orta La Devesa de Campoamor 227, entre els principals espais naturals del Sistema Bètic Al sud del cap Roig, a l’extrem meridional dels Països Catalans, s’hi desenvolupen una sèrie de petites albuferes sobre els trams baixos de les rambles i barrancs que davallen dels relleus circumdants Entre dues d’aquestes rambles —el riu Nacimiento i la Canyada de Matamoros— es troba el paratge anomenat Devesa de Campoamor, que antigament es prolongava fins a la mar per l’albufera…

Cingles del vessant nord-est de la serra del Sit Rafael Paulo La serra del Sit 222, entre els principals espais naturals del Sistema Bètic La serra del Sit està situada entre les comarques de l’Alacantí i les Valls del Vinalopó, dominades àmpliament pel seu cim, de 1127 m d’altitud Des del punt de vista tectònic, pertany a la unitat denominada Prebètic d’Alacant, i està formada per calcàries, margues i gresos del Cretaci, materials afectats per multitud de falles que donen lloc a formes de relleu característiques, amb vessants de pendents molt forts cap al nord i est, i més suaus cap al sud-…

Estreps de la serra d’Onil coberts per formacions arbòries de pins blancs, pins pinyers i carrasques al fons, el Menejador Ramon Dolç Les serres d’Onil i la Fontanella 214, entre els principals espais naturals del Sistema Bètic Les serres d’Onil i de la Fontanella constitueixen la prolongació meridional del massís de Mariola Es tracta de dues serralades paralleles i molt similars, orientades de sud-oest a nord-est, i separades per una petita vall per la qual discorren la rambla del Pinar i el barranc de Pinarets La serra de la Fontanella és un anticlinal format per calcàries juràssiques i…

Vista de les muntanyes de Selmella L’abandó dels bancals afavoreix processos de regeneració de la vegetació espontània que, tot i així, es veuen sovint entorpits pel foc Oriol Alamany Les serres de Gaià 23, entre els principals espais naturals del sistema litoral català Sota aquest nom s’agrupen una sèrie de muntanyes que es troben a cavall de les comarques de l’Alt Camp, el Penedès i la Segarra, i que, més o menys, envolten el curs del riu Gaià serres de Miramar, Comaverd, Brufaganya, Queralt, Ancosa i del Montmell Integrades per variades roques sedimentàries diferents tipus de calcàries,…

Les unitats estructurals dels Pirineus s’han establert segons el sentit de desplaçament dels encavalcaments principals o segons la direcció cap on s’inclinen els plecs principals vergència Per això, hom distingeix els Pirineus septentrionals, amb vergències fonamentalment cap al N, dels Pirineus meridionals, que ho fan preferentment cap al S Els Pirineus meridionals estan constituïts per un conjunt de mantells de corriment, entre els quals podem diferenciar uns mantells superiors , constituïts només per roques de la cobertora, i uns mantells inferiors , formats per roques del sòcol hercinià i…

La relació genètica entre les successions cenozoiques dels Pirineus i de la Conca de l’Ebre és molt estreta Les successions que actualment es troben a les unitats allòctones pirinenques enllaçaven inicialment, sovint sense solució de continuïtat, amb les que es troben al S dels mantells més meridionals Tots dos conjunts de successions van formar-se a conseqüència d’un mateix procés general l’edificació de l’Orogen Pirinenc Esquema sintètic de les unitats estratigràfiques del Cretaci superior i el Terciari de la part catalana de la Conca de l’Ebre i de les unitats allòctones pirinenques Noteu…

Un primer gran grup de riscos geològics deriva dels desplaçaments de grans volums de materials provocats per esfondraments, per esllavissades o per altres fenòmens relacionats amb la inestabilitat de talussos i vessants Els problemes d’inestabilitat són, de molt, els més considerables dins d’aquest grup La inestabilitat de vessants és un fenomen que adquireix una notable consideració quan s’efectuen rebaixos i excavacions per a obres de vialitat carreteres, ferrocarrils o de construcció excavacions per a edificacions, preses, etc En les següents pàgines, però, només seran considerades les…