Resultats de la cerca
Es mostren 575 resultats
Gripau corredor
Morfologia El gripau corredor Bufo calamita és una mica més petit i menys berrugós que el gripau comú Bufo bufo així mateix, les glàndules paròtides són paralleles, l’ull és daurat i sol presentar una línia vertebral groga Josep M Barres Aquest gripau presenta la morfologia típica, arriba als 70 o 80 mm de longitud, i és de tronc prou robust Té el cap més estret i el musell curt i rom, les glàndules paròtides prominents i paralleles l’ull és groc verdós o entre daurat i argentat, i el timpà, petit, quasi indistint Els tubercles subarticulars són dobles hi ha dos tubercles metatarsians a…
Joan Rull. L'introductor del cilindre per a l'estampació
Joan Rull i Arnabach constituí una societat, el 1783, destinada a la fabricació d’indianes, conjuntament amb els comerciants Jeroni Anglès, Antoni Martí i Pau Puget La societat es digué inicialment Anglès, Rull i Companyia i tenia un capital de 25000 lliures Ell n’era el tècnic i el director de producció La fàbrica era al carrer de Còdols núm 25, de Barcelona, entre el carrer Ample i el d’Escudellers, i el prat per a estendre les indianes a les Corts de Sarrià Indianes de L’Espanya Industrial La España Industrial, 1847-1947 Joan Rull introduí el cilindre per a l’estampació que permetia…
El poblament humà dels sistemes litorals
La colonització humana del litoral Els espais litorals han ofert a l’espècie humana una quantitat i una varietat tan grans de recursos que, de molt antic, han estat llocs d’elecció per als assentaments humans, llevat d’aquells punts específics que per circumstàncies adverses insalubritat, extremositats climàtiques, etc no els han assegurat un mínim de recursos o de confort Les ribes marines, en particular a les regions deltaiques i estuarianes, són unes àrees molt productives en les quals els humans, a partir del Neolític, han consolidat un model de producció forçada de recursos d’enormes…
pixaconill
Micologia
Bolet de la família de les higroforàcies, de 3 a 9 cm d’alt, viscós, de barret cònic, de color vermell o en part groc, però que sol ennegrir-se, i de cama prima, groga, més o menys envermellida o enfosquida.
Creix sobretot en prats, però també en landes i boscs No té importància gastronòmica
Cheju Haehyŏp
Estret marí
Estret que separa l’illa de Cheju (República de Corea) de la resta de terres sud-coreanes de la península de Corea, entre la mar Groga i la mar del Japó, a l’extrem sud-occidental de l’estret de Corea.
gavina corsa

Gavina corsa
© Jiří Ševčík
Ornitologia
Gavina d’uns 50 cm que té el dors i les ales d’un gris clar, el bec d’un vermell carmí amb una banda negra abans de la punta, que és groga, i les potes d’un gris verd.
Habita a la Mediterrània, a alta mar, i cria a les illes, preferentment si són petites i de costes rocalloses És comuna a les Balears
quarantena
Aïllament de quaranta dies imposat antigament als viatgers i a les mercaderies procedents de zones endèmiques o epidèmiques de certes malalties (còlera, pesta, febra groga, tifus exantemàtic, febre recurrent i verola), abans de deixar-los circular lliurement per zona no contaminada.
Actualment aquest període ha estat reduït considerablement o reemplaçat per una inspecció sanitària
tulipa silvestre
Botànica
Planta herbàcia vivaç, de la família de les liliàcies, bulbosa, de 30 a 60 cm d’alt, amb tres fulles linears o lanceolades, amb una sola flor de sis tèpals, groga o externament vermellosa, i amb el fruit en càpsula.
Creix en pastures i matolls, a l’Europa central i meridional
Les primulàcies
Primulàcies 1 Cucut Primula veris a i a’ detall de dues flors heteròstiles seccionades longitudinalment a flor microstila, a’ flor macrostila, x 2 b càpsula madura més curta que el calze, eixamplat i persistent x 2 2 Soldanella alpina a aspecte general x 0,5 b flor seccionada longitudinalment x2 3 Pa porcí Cyclamen balearlcum a aspecte general amb una flor ben oberta i un fruit ja madur sobre un peduncle que comença a recorbar-se x 0,5 b secció longitudinal d’una flor amb els pètals redreçats x 2 4 Androsace maxima aspecte de la planta en flor x 0,5 5 Enciamet de la Mare de Déu Samolus…
mandràgora
Botànica
Farmàcia
Gènere de plantes herbàcies perennes, de la família de les solanàcies, d’arrel napiforme, molt gruixuda, sovint bífida i a vegades antropomorfa, de fulles simples, oblongues, en roseta basal, de flors campanulades i violades i de fruits en baia groga o ataronjada.
Comprèn dues espècies, Mofficinarum , de la Dalmàcia, i Mautumnalis , de la part sud-occidental de la península Ibèrica i d’altres contrades mediterrànies Les arrels, carnoses i fètides, tenen propietats narcòtiques i sedants similars a les de la belladona, i contenen un alcaloide, la mandragorina A causa de l’estranya forma de les arrels que a vegades evoquen figures humanes, la mandràgora ha estat molt emprada en l’ocultisme, especialment en la preparació de filtres, per raó dels poders afrodisíacs i guaridors de l’esterilitat que hom li ha atribuït
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina