Resultats de la cerca
Es mostren 572 resultats
Inventari dels béns de la casa del pintor Jaume Vergós I
Art gòtic
Data 29 i 31 de juliol de 1460 Els marmessors de Jaume Vergós I, mort dos dies abans, van fer l’inventari dels béns del pintor que eren a casa seva, al Carrer Ample de Barcelona En l’entrada o botiga del dit alberg trobam les coses següents primo , dos taulers d’obrar, antics, per l’ofici de pintor ítem, VIII moles, entre grans e poques, per molre colors ítem, un armariet petit per a tenir colors ítem, una caixota antiga dins la qual havia algunes mostres de poca vàlua ítem, un artibanc de dues cases en què està carbó ítem, un retaule complit traçat ítem, una caixa plana dins la qual ha…
cinema coreà
Cinematografia
Cinema produït a Corea del Sud i a Corea del Nord.
Des del principi dels anys vint fins a la rendició del Japó el 1945 existí una activa indústria cinematogràfica a Corea, però cap de les pellícules que es feren no s’ha pogut conservar íntegrament fins a l’actualitat La primera pellícula coreana fou Uuirijeok gutu ‘La revenja’, 1919, i consistia en un kinodrama en què els actors feien la seva interpretació davant d’un fons sobre el qual es projectava un film Es considera que la pellícula més important de l’etapa muda és Arirang 1926, dirigida, protagonitzada i produïda per Na Un-kyu, un allegat contra l’imperialisme japonès que inspirà una…
guerres de Cuba

Desembarcament nord-americà a Daiquiri, Cuba, el 22 de juny de 1898
Història
Conjunt de conflictes bèl·lics que precediren la independència de Cuba i que hom agrupa en tres guerres: la dels Deu Anys (1868-78), la ‘‘guerra Chiquita’’ (1878-95) i la de la Independència (1895-98); la intervenció dels EUA a favor dels independentistes —secessionistes o insurrectes, i popularment mambises— caracteritzà la fase final de la tercera conflagració (guerra Hispanonord-americana).
La primera guerra començà el 10 d’octubre de 1868 al crit de "Viva Cuba libre", anomenat “Grito de Yara” per la població on tingué lloc Carlos Manuel de Céspedes , i finí el 10 de febrer de 1878 amb la pau de Zanjón, signada entre el general Arsenio Martínez de Campos i el president cubà Vicente García, en un moment d’afebliment de la insurrecció que, enfront dels 70000 soldats de Martínez de Campos, només podia arrenglerar-ne 7000 Mambises cubans Seguiren uns quants anys d’apaivagament amb alguns intents fracassats de reprendre la guerra obra de Calixto García, Guillermo Moncada, José Maceo…
El teixit de Sant Ponç de Corbera
Art gòtic
Es conserven fragments d’aquest teixit al Cooper Hewitt National Design Museum de Nova York, al Centre de Documentació i Museu Tèxtil de Terrassa i al Museu Tèxtil i d’Indumentària de Barcelona L’estat de tots els fragments és força malmès Estan molt trossejats, presenten moltes llacunes i han perdut gran quantitat de fils d’ordit i de passades de trama Segons el colleccionista Macari Golferichs així consta en la fitxa del fragment del Museu Tèxtil i d’Indumentària, aquest teixit andalusí, fabricat al final del segle XIV o a l’inici del XV, al regne nassarita de Granada, procedeix del…
Reineta comuna o meridional
Morfologia La reineta comuna Hyla meridionalis es troba en poblacions disperses a l’àrea mediterrània s’assembla prou a l’espècie precedent, però té la línia lateral negra molt curta i va del musell a la base de la pota anterior Hàbitat/Xavier Moreno Durant molt de temps fou considerada una subespècie de la forma precedent, però són moltes i molt clares les diferències entre ambdues espècies El seu aspecte és semblant, de granota petita i esvelta, però té el morro més llarg i arrodonit Arriba fins a 55 mm de longitud Les diferències més paleses rauen en la veu i en la coloració Dorsalment…
Gripau corredor
Morfologia El gripau corredor Bufo calamita és una mica més petit i menys berrugós que el gripau comú Bufo bufo així mateix, les glàndules paròtides són paralleles, l’ull és daurat i sol presentar una línia vertebral groga Josep M Barres Aquest gripau presenta la morfologia típica, arriba als 70 o 80 mm de longitud, i és de tronc prou robust Té el cap més estret i el musell curt i rom, les glàndules paròtides prominents i paralleles l’ull és groc verdós o entre daurat i argentat, i el timpà, petit, quasi indistint Els tubercles subarticulars són dobles hi ha dos tubercles…
Joan Rull. L'introductor del cilindre per a l'estampació
Joan Rull i Arnabach constituí una societat, el 1783, destinada a la fabricació d’indianes, conjuntament amb els comerciants Jeroni Anglès, Antoni Martí i Pau Puget La societat es digué inicialment Anglès, Rull i Companyia i tenia un capital de 25000 lliures Ell n’era el tècnic i el director de producció La fàbrica era al carrer de Còdols núm 25, de Barcelona, entre el carrer Ample i el d’Escudellers, i el prat per a estendre les indianes a les Corts de Sarrià Indianes de L’Espanya Industrial La España Industrial, 1847-1947 Joan Rull introduí el cilindre per a l’estampació que permetia…
Fisiologia de l’aparell visual
Fisiologia humana
La funció més important de l’aparell visual és la de percebre els estímuls lluminosos provinents de l’exterior i convertir-los en imatges conscients Així, disposa d’una sèrie d’estructures la funció de les quals, simplificadament, es pot comparar a la de les que componen una cambra fotogràfica La capa externa de l’ull, en especial l’escleròtica, fa de xassís l’iris és comparable al diafragma, perquè regula l’obertura de la pupilla per tal de deixar passar més o menys raigs lluminosos a l’interior de l’ull el cristallí actua com a objectiu, ja que pot modificar la direcció dels raigs per…
El poblament humà dels sistemes litorals
La colonització humana del litoral Els espais litorals han ofert a l’espècie humana una quantitat i una varietat tan grans de recursos que, de molt antic, han estat llocs d’elecció per als assentaments humans, llevat d’aquells punts específics que per circumstàncies adverses insalubritat, extremositats climàtiques, etc no els han assegurat un mínim de recursos o de confort Les ribes marines, en particular a les regions deltaiques i estuarianes, són unes àrees molt productives en les quals els humans, a partir del Neolític, han consolidat un model de producció forçada de recursos d’enormes…
arbre del pa
Arbre del pa
© Fototeca.cat
Botànica
Arbre de la família de les moràcies, de 12 a 18 m d’alçada, de fulles sempre verdes, profundament lobulades, i fruits comestibles de la mida d’un meló, coberts de punxes, de color groc fosc i amb polpa groga i fibrosa, rica en glúcids.
És originari de la península de Malaca i de les illes de la Sonda, però avui és extensament conreat a les regions intertropicals, ensems amb A Heterophyllus , espècie molt pròxima, també anomenada popularment arbre del pa
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina