Resultats de la cerca

Situació i presentació El municipi envolta gairebé totalment llevat del sector N el municipi de Solsona i limita amb els de Lladurs N, Navès i Clariana E, Riner i Llobera S i Pinell i Castellar W Olius és a la conca alta del Cardener, riu que s’encaixa en gresos i conglomerats oligocènics fins a afaiçonar un canyó Hi aflueixen per la dreta la rasa de Meig i el riu Negre El terme comprèn la urbanització del Pi de Sant Just, cap de municipi, i les caseries d’Olius, Brics i el Castellvell o dit també Castellvell de Solsona També inclou l’enclavament de Miravelles al N del terme de Solsona i una…

Situació i presentació El terme estén a l’extrem nord-oriental del Solsonès i de la Vall de Lord, a la capçalera del Cardener, des de la serra de Port del Comte el Pedró dels Quatre Batlles, a 2 383 m, a l’extrem NW fins a la serra del Verd cap d’Urdet, a la serra del Gall, a 2 233 m, a l’extrem NE, separades aquestes serres pel coll de Port, o del Comte, fins a la serra de Querol 2 214 m a l’extrem SW i la serra de Guixers SE Limita al N amb Gósol Berguedà i Tuixén i la Vansa Alt Urgell, a l’W amb Odèn i al S i l’E amb Guixers i Sant Llorenç de Morunys Comprèn el sector oriental del gran…

Integrat en la dinàmica d’un obrador familiar de gran volada, hem vist com Jaume Serra és documentat per primer cop al maig del 1358 A partir d’aquesta data, o des de poc abans, s’estableix el seu primer període d’activitat al costat de Bartomeu Bassa i de Francesc Serra, el seu germà gran i cap de l’obrador vegeu el capítol “El taller dels Serra”, en aquest mateix volum Des de la desaparició d’aquests mestres v 1362-63 la carrera de Jaume es vinculà a la de Pere Serra, acabat de sortir del taller de Destorrents Jaume rebé algunes comandes menors que l’associen a la cort 1362, 1365, 1373,…

Situació Al segle XIII, les muralles envoltaven l’anomenada avui Vila Vella de Figueres també hi havia un castell prop de l’església D’aquestes fortificacions medievals, en especial de la muralla, sembla que gairebé només en resta algun vestigi cap a la torre Gorgot encara se n’endevina però el traçat en un pla actual de la població Mapa 258M781 Situació 31TDG967798 Figueres, capital de l’Alt Empordà, és un important nus de comunicacions la carretera N-II, l’autopista A-A-17 i el ferrocarril de Barcelona a Portbou en són els principals accessos JBH-JBM Història Al segle X, l’any 962, ja surt…

La geografia Cap de comarca, Sant Feliu de Llobregat Des d’un punt de vista morfològic participa de cada unitat del Sistema Mediterrani la Serralada Prelitoral, la Depressió Prelitoral, la Serralada Litoral i la costa, representada ací pel delta del Llobregat El sector corresponent a la Serralada Prelitoral és l’angle nord-oest, la zona de Collbató És el fragment sud-est de Montserrat, format per conglomerats de la Depressió Central incorporats al massís hercinià La Depressió Prelitoral és la plana de terraplenament recent Terciari superior, a ambdós costats de la vall prelitoral del…

Situació Una vista exterior de l’edifici des del costat de llevant, amb l’absis, sense ornamentació, a primer terme, mig tapat pel cos d’edifici de la sagristia M Anglada L’església parroquial de Sant Martí d’Ogassa es troba a l’extrem nord-occidental del terme municipal, al peu de la Portella d’Ogassa, al vessant de migjorn de la serra Cavallera, a ponent de Surroca de Baix, a 1 370 m d’altitud i a la vista del Taga Mapa 256M781 Situació 31TOG405797 S’hi arriba per una pista en bon estat que surt de Surroca i hi porta amb un recorregut de menys de 2 km en direcció al nord-oest, amb trams de…

Situació i presentació Forma una conurbació urbana amb els municipis de Sant Joan Despí S, Sant Feliu de Llobregat W i Esplugues de Llobregat E També a l’E i al N el terme confronta amb el de Barcelona La capçalera del terme, a la part de tramuntana, la forma la serra de Vallvidrera la divisòria passa pel coll de Can Cuiàs, pel collet de l’Espinagosa i pel turó d’en Corts o Puig Aguilar, de 387 m d’altitud El terme forma una vall la vall de Vercio , com és documentada el 1011 arrecerada dels vents del nord, les aigües de la qual, a través de petits torrents com el Torrentbò, el torrent de Can…

Els comtes i Barcelona A partir dels esdeveniments de l’any 985, Borrell II —després del seu llarg govern com a comte de Barcelona 947-992, en el qual veié l’obertura de la regió a les influències externes— fou succeït per Ramon Borrell 992-1017, que dirigí les expedicions dels anys 1010 i 1017, la qual cosa degué contribuir força al prestigi de la casa de Barcelona L’ambient de confiança donà pas a l’increment de la colonització del Penedès fins al riu Gaià, i així es desplaçà definitivament la ciutat de la frontera Malgrat l’estat de confusió en què es trobaven els regnes dels taifes, el…

En funció del nombre de bitlles utilitzades se’n distingeixen dues modalitats el bowling de deu i el bowling de nou El joc de bitlles és un dels més antics que es coneixen Els egipcis, per exemple, ja el practicaven fa 7000 anys i a l’Europa medieval era molt popular entre els nobles i els aristòcrates Al segle XVII els primers colons holandesos van introduir el joc de nou bitlles als Estats Units, però les apostes i la competència que representava per a la pràctica religiosa van comportar la prohibició del joc Tot i això, i de cara a evitar la illegalitat, renasqué amb deu bitlles i s’…

Situació Vista aèria de la vila, on es remarquen els dos nuclis medievals separats per un profund barranc, i el Tec a primer terme ECSA - Camara JP Joffre La vila de Prats de Molló es troba a 735 m d’altitud, a l’alta vall de riu Tec, a la seva riba esquerra i prop de la confluència del torrent del Canadell Mapa IGN-2349 Situació Lat 42° 24′ 22″ N - Long 2° 28′ 48″ E Per a arribar-hi cal agafar, al Voló, la carretera D-115 Prats de Molló és 31 km a ponent de Ceret i a 23 km dels Banys d’Arles Es comunica amb el Ripollès, amb la vila de Camprodon, a través de la carretera que travessa la…