Resultats de la cerca
Es mostren 627 resultats
Lanuza

Armes dels Lanuza
Llinatge noble aragonès, un dels més importants d’aquell regne, originari de Lanuza (prop de Jaca) i radicat posteriorment a Sallent de Gállego.
La seva importància històrica comença amb Ferrer de Lanuza y Gil de Castro , que fou el primer justícia d’Aragó del seu llinatge i rebé del rei les senyories de Plasencia del Monte i Bardallur, que havien estat confiscades a Frederic d’Aragó, comte de Luna El seu fill segon, Juan de Lanuza y Garabito mort a Nàpols el 1507, senyor d’Eguisal i Asun de Basa, fou justícia major 1479-98, lloctinent de València 1492-93 i de Catalunya 1493-95 i virrei de Sicília 1495-1506 i pare de Juan de Lanuza y de Pimentel , dit el Moro , també justícia major d’Aragó El fill gran de Ferrer, Martín de Lanuza y…
Sant Miquel d’Orpí
Art romànic
Situació Absis de l’església situada a frec del castell, embeguda en un casal tardà ECSA - F Junyent i A Mazcuñán Tant la situació com l’itinerari són els mateixos que acabem de descriure en l’apartat del castell Cal demanar la clau a la casa que engloba la torre FJM-AMB Mapa 35-15391 Situació 31TCF813976 Història Aquesta església es trobava dins de l’antic terme del castell d’Orpí, tocant al mateix castell Molt aviat degué assumir les funcions parroquials del terme, que encara conserva en l’actualitat El terme d’Orpí es troba documentat a partir de l’any 978, quan el papa Benet VII confirmà…
Botànics i perfumistes. 1717-1801
La botànica ha estat considerada la ciència estellar de la Illustració Entre altres raons, per les seves connexions amb l’agricultura científica i l’alimentació humana i animal, la medicina, la farmàcia, la perfumeria i la cosmètica Als Països Catalans, després de 1714, els centres de recerca es trobaven a les ciutats que les monarquies absolutes havien transformat en capitals polítiques i administratives París, Madrid o Londres Botànics i perfumistes El 1623, Joan Salvador i Boscà Calella 1598 - Barcelona, 1681, apotecari de Barcelona, inicià un herbari que, al segle XXI, encara es conserva…
Anna Lizaran i Merlos

Anna Lizarán i Merlos
© Fototeca.cat
Teatre
Actriu.
Trajectòria teatral Incorporada des de petita al món del teatre, estudià a París a l’École Jacques Lecoq 1974-76 Fou membre fundadora del grup Els Comediants, companyia amb la qual treballà durant tres anys, i del Teatre Lliure, on participà en la major part dels muntatges una quarantena, entre els anys 1976 i 2000 Fou notable la seva actuació en La Bella Helena 1979, de J Offenbach i P Hacks, dirigida per Pere Planella El balcó 1980, de J Genet Al vostre gust 1983, de W Shakespeare Una jornada particular 1984, d’E Scola, que protagonitzà amb el director Josep Maria Flotats La senyoreta…
Canadà 2009
Estat
El primer ministre del Canadà, Stephen Harper, i el primer ministre del Quebec, Jean Charst en primer terme, visiten una de les obres d’infraestructures del país per a l’estimulació de l’economia canadenca © Office of Prime Minister of Canada Aquest any l'evolució de la crisi econòmica als Estats Units va repercutir al Canadà, sobretot en aquells sectors industrials en què els lligams a banda i banda de la frontera són més intensos, com en el de l'automòbil En aquest sentit, la crida feta per l'administració Obama al "Buy American", és a dir, a comprar productes fets…
Josep Robrenyo i Tort
Retrat de Josep Robrenyo i Tort publicat a La Piula
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Teatre
Actor, comediògraf i poeta.
Vida i obra Feu de fuster, que era l’ofici patern, i de gravador, però de molt jove preparà textos per a les representacions d’ombres, participà en companyies teatrals d’afeccionats i del 1811 al 1820 s’enrolà com a actor còmic al Teatre de la Santa Creu Lluità a la guerra del Francès 1811 A Barcelona redactà nombrosos manifestos, proclames i himnes patriòtics contra Josep Bonaparte Acabada aquesta guerra, es donà a conèixer per una abundant producció poètica, que inclou el Sermó de les modes i el Sermó de les murmuracions , dos llargs poemes satírics que tingueren una gran difusió al llarg…
,
Santa Maria de Torres (Graus)
Art romànic
Situació Església parroquial del poble de Torres del Bisbe, que conserva el primitiu absis romànic, avui base del seu campanar ECSA - JA Adell L’església parroquial de Santa Maria centra el caseriu de Torres del Bisbe, situat a 542 m d’altitud, damunt un esperó calcari, prop de l’embassament de Barasona Mapa 31-12 288 Situació 31TBG835678 Torres del Bisbe es troba al peu de la carretera N-123 de Benavarri a Graus JBP Història La història de Torres, ara per ara, és insegura a causa de l’existència de diversos llocs a la Ribagorça homòfons Hom sap que l’indret va créixer a redós de l’església…
Sant Cebrià de Palautordera (Sant Esteve de Palautordera)
Art romànic
Situació Vista parcial de l’absis central sobrealçat i fortificat, únic element visible des de l’exterior d’aquest important edifici romànic Arxiu Gavín La capella de Sant Cebrià i Sant Corneli queda incorporada dins l’edifici del castell de Fluvià, situat fora del nucli urbà de Sant Esteve de Palautordera, a la falda de la serra de Valmanya, a la riba dreta de la Tordera Mapa L37-14364 Situació 31TDG5114194 S’hi accedeix per un torrent que hi ha a mà esquerra, al quilòmetre 7,8 de la carretera que porta a Collformic des de la C-251 El camí de sorra que s’agafa condueix…
Santa Magdalena de la Vall o del Soler (Calonge de Segarra)
Art romànic
Situació Aquesta església, adossada a un mas abandonat el Soler o Solerot, és situada, a frec de camí, en una zona planera envaïda de conreus, entre els masos de Cal Ninet i de l’Espinac, a la banda occidental del terme Mapa 34-14391 Situació 31TCG723232 S’hi arriba fàcilment, tant des de Calaf com des d’Igualada, per la carretera de Jorba a Ponts Molt poc abans de la fita del quilòmetre 32, on hi ha el trencall de Calonge de Segarra, a mà esquerra, s’inicia el camí carreter que, amb un recorregut d’un quilòmetre aproximadament, hi mena Tot i que es pot penetrar a l’interior de la capella a…
Sant Esteve de les Pereres o d'Ancs (Urtx)
Art romànic
Situació Estat en què es podia contemplar aquesta església fa cinc anys, abans d’iniciar-se’n la restauració ECSA - Rambol És situada a la Perera de Baix, una de les dues parts, juntament amb la Perera de Dalt, que formen el veïnat de poques masades de les Pereres, a llevant del terme, vora el Segre Mapa 36-10 217 Situació 31TDG123953 La Perera de Baix és a 1 km a l’est de Queixans, poble que és a 4 km al sud de Puigcerdà per la carretera N-152 RMAE Història L’església de les Pereres és esmentada amb la forma Hansi en l’acta de consagració de la Seu d’Urgell, document que porta la data de l’…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina