Resultats de la cerca
Es mostren 504 resultats
Berruga
Patologia humana
Definició Les berrugues són tumoracions petites de l’epidermis, de formes diverses, degudes a una infecció vírica Freqüència Les berrugues són molt comunes, afecten persones dels dos sexes i de totes les edats Són especialment freqüents en nens una mica grans i adolescents La incidència màxima es dóna entre 12 anys i 16 A través de les revisions mèdiques rutinàries efectuades a escolars, hom ha pogut demostrar que gairebé un 10% dels infants en tenen En canvi, són més aviat estranyes en persones d’edat Causes Les berrugues són degudes a la infecció de la pell causada per un virus de la…
Neurofibromatosi
Patologia humana
Definició La neurofibromatosi , anomenada també malaltia de von Recklinghausen , és una malaltia hereditària que es caracteritza per la formació de tumors de les fibres nervioses, tumoracions cutànies o taques de color de cafè amb llet en la pell i, en alguns casos, altres anomalies congènites que es localitzen en la pell i el sistema nerviós, bé que també poden afectar d’altres teixits Causes La neurofibromatosi és deguda a una alteració del codi genètic contingut en els cromosomes Aquesta alteració genètica es transmet d’una generació a una altra a través del mecanisme d’ herència dominant…
Santa Coloma (Andorra la Vella)
Situació Vista general de l’església des de l’angle nord-oest JM Ubach Vista general de l’interior de la nau Es pot veure el singular sistema constructiu dels paraments de la nau i l’arc triomfal, amb bigues de fusta longitudinals que servien per a travar el reomplert de l’encofrat ECSA-Rambol Santa Coloma, església del poble de Santa Coloma d’Andorra, situat a la dreta de la Valira, es troba a 970 m d’altitud, a pocs metres de la carretera general 1, a mà esquerra venint de Sant Julià de Lòria i en direcció a Andorra la Vella, parròquia a la qual pertany Situació x 1°30′00” — y 42°29”45” JFT…
Sòls en terra i a les capçades
Els substrats i la topografia Els sòls de la selva nebulosa són tan diferents dels sòls de nivells més baixos com la vegetació mateixa Deriven d’una gran varietat de materials, cosa que indica que el tipus de roca no és el factor determinant de la presència o de la distribució dels boscos nebulosos En qualsevol cas, els processos de formació dels sòls depenen certament d’altres factors topografia, clima, temps transcorregut, processos biòtics, a més del material parental Per a la nomenclatura dels sòls emprada, vegeu també ´La denominació dels sòls La riquesa de matèria orgànica i la pobresa…
Sant Jaume de Nyer
Art romànic
Situació Façana de ponent amb una singular decoració a la part superior, alterada per modificacions tardanes ECSA - A Roura El poble de Nyer és situat a la vora del curs final del riu de Mentet, afluent per la dreta de la Tet, just a la sortida de les impressionants gorges de Nyer El nucli de la població s’esglaona en un vessant, vora el marge dret del riu l’església parroquial és a la part baixa del poble Mapa IGN-2249 Situació Lat 42° 32’ 3” N - Long 2° 16’ 37"E Des de Prada cal seguir la carretera N-116 en direcció a la Cerdanya Un cop travessada la vila d’Oleta, s’agafa, a mà esquerra, la…
Els embiòpters: teixidors
Característiques de grup Els embiòpters o teixidors, són insectes de dimensions mitjanes, tegument fi i tou, i normalment de colors marronosos Són mal voladors, i generalment viuen, en condicions càlides i humides, sota les pedres o les escorces, dins de túnels revestits de fils sedosos que teixeixen ells mateixos Tenen un dimorfisme sexual molt accentuat les femelles no tenen ales mentre que els mascles són alats i atrets per la llum Teixidors és el nom amb què hom coneix, en diferents llengües europees, els representants d’aquest ordre dels embiòpters "web spinners", "tisserins", etc…
La il·lustració de manuscrits a Catalunya
La reforma i activació de la vida eclesiàstica i monàstica a l’Europa dels segles X i XI va afavorir tant l’increment del nombre de manuscrits litúrgics indispensables per al culte com el d’aquells que havien de conservar l’herència cultural del món clàssic Una vegada més, després de l’etapa daurada viscuda per les grans capitals de l’Imperi carolingi, dilatada pels escriptoris otònics i anglesos, la producció de llibres illustrats es renovà Més enllà dels grans centres polítics, de les biblioteques palatines i dels manuscrits dels reis i emperadors, el còdex es concebé durant aquest període…
Lingüística 2014
Lingüística i sociolingüística
Les dades definitives del Cens de Població del 2011 van indicar l’increment del nombre de persones que declaraven saber parlar el català a Catalunya i les Illes Balears, posant-les en relació amb els censos realitzats al llarg de les dues dècades i mitja anteriors Segons les estimacions de la Xarxa CRUSCAT−IEC, l’increment de persones que afirmaven saber parlar el català se situava en 1,77 milions de persones més en aquests dos territoris A Catalunya, l’increment des de l’any 1986 era del 42,6%, i a les Illes Balears, havia estat del 38,9% Altres estudis a partir d’enquestes…
Santa Cecília de Montserrat (Marganell)
Art romànic
Situació Aspecte que ofereix, des del sud-est, l’exterior de l’església amb la capçalera a primer terme, amb tres absis, bellament ornamentats amb arcuacions cegues, dividides en parelles per bandes llombardes A Lajarín L’església de Santa Cecília, erigida en un relleix de la muntanya, s’arrauleix sota els impressionants espadats de Sant Jeroni Long 1°48’59” - Lat 41°36’40” S’hi arriba fàcilment per la carretera que puja a Montserrat per Can Maçana, al quilòmetre 6 de la qual hi ha l’església, situada a mà esquerra i a tocar la carretera Cal demanar la clau a la recepció de la casa de…
Els materials lapidaris emprats en escultura
Art gòtic
Martiri de sant Llorenç, escena de la predella del retaule major de La Seo de Saragossa, obra de Pere Joan, que rebé l’encàrrec de l’arquebisbe Dalmau de Mur el 1434 Pere Joan hi utilitzà l’alabastre de Gelsa Aragó Enciclopèdia Catalana – JGarrido En el present capítol tractarem dels materials lapidaris emprats en l’escultura gòtica fent un èmfasi especial en allò que els romans denominaren marmora Aquest terme designava tot un seguit de roques geològicament distintes, que es caracteritzen perquè es poden polir marbre estricte o metamòrfic, calcàries, pòrfirs, granits, basalts, alabastres…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina