Resultats de la cerca

Els vescomtes de Rosselló als segles IX i X Des de la fi del segle VIII i durant el segle IX els vescomtes són delegats permanents, nomenats pels comtes en virtut de llur delegació reial, per a exercir funcions judicials i militars Al Rosselló, únicament són mencionats els següents Adelfons, vescomte, se’l troba participant com a jutge, el 2 d’abril del 832, amb el veguer Sperandeu, en un plet celebrat a Elna i presidit per Berenguer, aleshores comte de Tolosa i de Rosselló, en què foren precisats els límits de la cella de Sant Pere de Riuferrer, pertanyent al monestir de Santa Maria de…

Redistribució de l’hàbitat segles XI-XIII A partir, del segle XI començà a aparèixer un nou tipus de poblament, el poblament agrupat en ciutats i viles originades a partir d’assentaments anteriors, a redós de les esglésies i sagreres, o en forma de noves viles al costat d’un castell o monestir Malgrat aquestes noves fórmules, es mantenia el poblament tradicionalment dispers en les antigues viles alt-medievals, masos, bordes, cabanes i torres, i fins i tot, en formes més primitives d’habitatge com és el cas de les coves Un exemple de la pervivència d’aquest antic poblament dispers, és el mas…

Conquesta i repoblació a l’alta Noguera Vista aèria del castell d'Alòs, conquerit als àrabs a l'inici del segle XI pel comte Ramon Borrell I de Barcelona, tutor d'Ermengol II d'Urgell Més tard, el 1058, fou infeudat al magnat Arnau Mir de Tost ECSA - M Catalán El primer capítol —i el més important— de la conquesta i la repoblació de la contrada de l’alta Noguera s’inscriu en les gestes i l’acció del cavaller urgellità Arnau Mir de Tost, que fou vassall i puntal en tot moment de la política expansionista dels comtes i els bisbes d’Urgell En el moment de la seva majoria d’edat, el 1018-19, a la…

La historiografia dels Països Catalans Els precedents de la historiografia catalana Precedents de la historiografia catalana poden ésser considerats diversos texts, en bona part de caràcter religiós, vinculats generalment a seus episcopals i altres centres eclesiàstics les Actes del martiri de Fructuós, Auguri i Eulogi a Tarragona el 258, passions dels màrtirs catalans segles IV-VIII, himnes, texts epigràfics, algunes cròniques visigòtiques, epitafis i elogis als comtes, la Crònica dels reis de França 939, del bisbe de Girona Gotmar, o vides de sants —com la de Pere Ursèol fi del segle XI i…

Primeres manifestacions Cal esmentar com a precedents més antics conservats les pedres decorades del període solutrià o les del Magdalenià plaques de la cova del Parpalló i especialment les pintura rupestre , abundoses al País Valencià Bicorb, cova del Roure, barranc de la Valltorta i més rares al Principat el Cogul, amb figures humanes i d’animals, esquematitzades i de gran mobilitat, en escenes de caça o de combat La influència dels pobles de la Mediterrània, visible en la cultura dels talaiot , a les Balears, ha donat peces importants com els braus de Costitx, de bronze, les colonitzacions…

Situació Vista des de migdia de la fortalesa, que s’alça en un esperó a l’extrem sud-est del pla d’Almatà ECSA - F Baltà Les ruïnes d’aquest castell balaguerí són situades al nord del nucli antic, sobre un dels turons que domina la ciutat Mapa 32-14359 Situació 31TCG177299 Hom hi pot arribar a peu per dues vies distintes Una opció és prendre el camí del viacrucis que puja des de prop del pont de Sant Miquel fins al santuari del Sant Crist, salvant l’espadat oriental L’altra, recórrer el nucli antic des de la plaça del Mercadal nucli neuràlgic de la ciutat pels carrers Avall o Major, que…

L’arquitectura religiosa de transició entre els segles XIX i XX va estar protagonitzada per dos elements principals les obres de Gaudí Sagrada Família i cripta Güell i les restauracions i reformes de Puig i Cadafalch Sant Joan de les Abadesses, Sant Martí Sarroca i Montserrat Obres puntuals, com l’església del Sagrat Cor del Tibidabo 1900-31, d’Enric Sagnier, o la capella de l’Escola Industrial de Barcelona 1927 de Joan Rubió i Bellver, van significar també punts importants però clarament girats cap al segle XX Puig i Cadafalch pràcticament no va fer obra religiosa, tret de les intervencions…

La diòcesi de Tortosa abans del segle XII Els bisbes Mapa dels límits tradicionals de la diòcesi de Tortosa i les desmembracions sofertes al segle actual A Pladevall El bisbat de Tortosa és un dels més antics dels hispànics, i és l’única divisió territorial que, essent molt arcaica, perviu encara d’alguna manera sobre la geografia Es remunta als temps taifals, referida però a administracions anteriors, tardoromanes o visigòtiques, que no es justificarien tampoc sense la tossuda pervivència d’uns lligams tribals, els ibers ilercavons que s’estenien des del coll de Balaguer fins als confins…

La marca tolosana El naixement de nuclis de resistència en aquestes valls, en principi sense una línia d’evolució unitària, sembla produir-se cap a la fi del segle VIII a recer d’una ocupació musulmana més aviat simbòlica, d’unes estructures sòcio-econòmiques primitives i cada vegada més desconnectades de la terra plana, i de l’entrada en acció dels carolingis, fet que donà prioritat a les ancestrals relacions aquitanes, mentre la vall de l’Ebre era l’escenari de contínues lluites per l’hegemonia entre els governants muladís i els emirs cordovesos Per bé que no hem de creure en migracions en…

Introducció L’actual basílica de Santa Maria de Tortosa s’aixeca sobre l’antiga seu romànica bastida a la segona meitat del segle XII Aquesta edificació i el palau del bisbe han vertebrat des de l’edat mitjana la parròquia o el barri de Santa Maria, un dels més emblemàtics de la ciutat El sector es troba encaixat entre l’Ebre, el turó de la Suda i el barranc del Rastre Ha estat ocupat històricament pel fòrum de la Dertosa romana, la medina de la Turtūša musulmana i el centre administratiu i religiós de la ciutat cristiana baixmedieval Una característica de Santa Maria de Tortosa que la…