Resultats de la cerca

La llúdria Lutra lutra experimenta un lent però continuat procés de recolonització Jordi Ruiz-Olmo Cap a mitjan dècada de 1980 s’estimava que la llúdria, o llúdriga Lutra lutra , arribaria a desaparèixer de casa nostra, però entre el 1987 i el 1989 es va produir un punt d’inflexió i un canvi en la tendència de la població catalana Amb els anys, s’ha pogut esbrinar que la causa principal d’aquest canvi de tendència va ser la millora de la qualitat de l’aigua gràcies a l’augment progressiu de la depuració d’aigües i l’abandonament de l’ús de substàncies contaminants bioacumulables que s’…

Situació El poble d’Espirà de Conflent es troba a l’extrem d’un serrat dels darrers contraforts del massís del Canigó, a la dreta de la vall de la Tet, al Baix Conflent És emplaçat sobre el curs de la riera de Llec, que en aquesta contrada conflueix a l’esquerra del riu de Lentillà Mapa IGN-2348 Situació Lat 42° 37’ 6” N - Long 2° 29’ 59” E Per a arribar-hi cal desviar-se per la carretera D-25, que parteix de la N-116 entre Vinçà i Marquixanes un cop fets 2,5 km es troba a la dreta la carretera D-55 en direcció a Estoer, per la qual, després d’haver fet 1,5 km, s’arriba a Espirà de Conflent…

Situació Bonic campanar d’estructura romànica, l’element més destacat de l’antic temple romànic que, amb alguns fragments de murs, es va aprofitar en la nova església bastida entorn del 1628 ECSA - A Roura L’església parroquial de Sant Vicenç de Rià és a la part baixa del poble de Rià, a la riba esquerra de la Tet, 2 km a l’oest de Prada de Conflent Mapa IGN-2349 Situació Lat 42° 36’ 36” N - Long 2° 24’ 5” E Per a arribar a Rià cal seguir el mateix itinerari descrit en la monografia precedent Història Tot i que la villa de Rià és coneguda des del segle IX, de la seva parròquia no…

Situació Aspecte que ofereix l’entrada a l’església, capgirada d’orientació l’any 1697, quan s’afegí davant l’absis un pòrtic amb l’antiga portada i altres elements forans ECSA - Rambol L’església parroquial de Santa Maria és a la part alta del nucli de Molig, vers el sector occidental, al costat del castell Té la façana a la Plaça Major i pel costat de tramuntana és vorejada pel carrer de l’Església Mapa IGN-2348 Situació Lat 42° 39’ 14” N - Long 2° 23’ 18” E Per a arribar-hi cal agafar des de Prada la carretera D-619, que tot seguit travessa la Tet, i continuar, un cop passat…

Situació Bonica perspectiva del sector de migjorn d’aquest temple que presideix, sobre un petit tossal, el poble de Prats ECSA - A Roura Mapa IGN-2249 Situació Lat 42° 30’ 3” N - Long 2° 10’ 29” E L’església de Santa Maria de Prats de Balaguer, amb el cementiri al costat, és en un lleu monticle a uns 300 m Q vers el SE del petit nucli agrupat del poble de Prats Des d’allí es disposa d’una àmplia panoràmica sobre les terres i la serralada properes, i la vall Des de Prada cal seguir la carretera N-116 vers Montlluís fins a la vila de Fontpedrosa, situada vora el marge esquerre de la Tet A…

Al llarg dels segles XI i XII, i fins a temps força recents segle XIX, la forja del ferro a casa nostra assolí nivells de qualitat considerable Les comarques del Vallespir i el Conflent i, en general, les conques dels rius Tet i Tec eren riques en meners, d’on s’extreia el mineral de ferro Foren importants les mines de Reiners, la Bastida, Riuferrer, Cortsaví, Espirà, Vernet, Fillols, Saorra i Taurinyà, entre d’altres Actualment estan exhaurides Només resten en explotació les no gaire conegudes mines de Vetera al Canigó D’altra banda, per elaborar aquest mineral de ferro sorgiren…

Les vagues dels obrers vitícoles i el moviment sindical a la Catalunya del Nord 1904 La vinya va conèixer una gran expansió a la Catalunya del Nord als segles XVIII i XLX L’any 1720 només ocupava 8 799 hectàrees, però el 1741 ja assolia les 11 645 ha, i cap al 1820, les 38 000 ha De primer limitada a unes regions ben precises als voltants de Ribesaltes, a les ribes de la Tec i del Tet, s’estengué cap a la plana de Perpinyà i als vessants de les Corberes A mitjan segle XLX es produí una nova expansió de la vinya, abans de l’arribada del ferrocarril l’any 1858 a Perpinyà i sobretot…

Comprèn els llocs de Montfort, Ginclar, Salvesines, Puillorenç amb el seu antic i aturonat castell i la Pradella també en formen part, històricament, els llocs de Conòsols, Santa Coloma de Rocafort o d’Aigueta, Atsat i Sant Martí de Les, a la dreta de l’Aude, entre les gorges de Sant Jordi i de Les Formà part del vescomtat de Fenollet i de la vegueria de Fenolleda, però en la divisió departamental del 1790 no fou incorporada als Pirineus Orientals com la resta de la Fenolleda, malgrat les protestes dels seus habitants, que argumentaven les relacions amb el Rosselló

Amb prop de tres milers d’habitants permanents, sobrepassa la població de la vila de Canet, la qual dista més de 2 km La població arriba, a l’estiu, als 30 000 o 40 000 habitants L’activitat pesquera era encara important en 1945-52 sardines A partir d’aleshores, ha conegut un ràpid desenvolupament Hi ha un casino de joc Era el port tradicional de Perpinyà fins al s XVI fou un lloc de pelegrinatge dels pagesos de la plana, els quals en temps de secada hi banyaven la Mare de Déu de Plana de Tuïr De la fi del s XIX a mitjan s XX estigué unit a Perpinyà per un tramvia, molt freqüentat pels…

Fins al segle IX i, novament, des del 1309 fou el límit entre el Rosselló i el Conflent