Resultats de la cerca
Es mostren 414 resultats
Esquerra Republicana de Catalunya

Oriol Junqueras, president, i Marta Rovira, secretària general d’Esquerra Republicana de Catalunya, durant el Congrés Nacional del partit (setembre del 2011)
© Esquerra Republicana de Catalunya
Partit polític
Partit polític de Catalunya.
Dels orígens a la Segona República i la Guerra Civil 1931-1939 Fou creat a la Conferència d’Esquerres celebrada els dies 17-19 de març de 1931 per la unió del Partit Republicà Català , el grup de L’Opinió i Estat Català la Conferència representava uns 16000 afiliats La fusió tingué l’origen en el Comitè d’Enllaç dels Partits Republicans 1930 i en el Manifest d’Intelligència Republicana maig del 1930 Els seus principis polítics foren el reconeixement de la personalitat nacional de Catalunya i dels drets de l’home i del ciutadà, la federació amb els altres pobles ibèrics i la socialització de…
positivisme historiogràfic
Historiografia catalana
La historiografia catalana de les darreres dècades del s. XIX experimentà un grau de desenvolupament molt notable gràcies a la influència que rebé d’un context científic marcat pel positivisme i també a l’actuació decidida d’un seguit de personalitats del moment, d’una gran categoria intel·lectual.
Desenvolupament enciclopèdic El fet ja fou evidenciat per Antoni Rovira i Virgili en la seva important “Introducció” a la Història nacional de Catalunya 1922, on reconegué que «la gran feinada de reconstrucció de la nostra història l’han feta en el darrer terç del segle passat i sobretot en el segle present, els monografistes, els investigadors d’arxius i els arqueòlegs» Per a ell, doncs, els grans avenços aconseguits en la seva època foren resultat d’un treball previ iniciat a la darreria del s XIX Aquest positivisme historiogràfic fou completament tributari de la idea positivista de ciència…
Antoni d’Avinyó, abat de Montserrat (1440-1443)
El 17 de setembre de 1440 foren escollits els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Antoni d’Avinyó Girona – 1450, abat de Montserrat diputat militar Andreu de Biure, cavaller diputat reial Bernat Sapila i Dessoler, ciutadà de Barcelona oïdor eclesiàstic Narcís de Santdionís, canonge de Barcelona oïdor militar Bertran de Vilafranca, donzell oïdor reial Joan Cavalleria, ciutadà de Girona Abat benedictí, retaule de la capella de Santa Àgata, Jaume Huguet, segle XV ECSA Antoni d’Avinyó i de Moles era fill de Simó d’Avinyó —donzell de Girona, senyor de Pont de Molins i de Costes— i…
Pere de Palou, canonge i precentor de la Seu de Barcelona (1434-1437)
Al juliol del 1434 foren elegits els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Pere de Palou Vilanova del Vallès segle XIV – Barcelona d 1440, canonge i precentor de la seu de Barcelona diputat militar Ramon Galceran de Pinós i de Milany, cavaller, senyor de la baronia de Milany, de Vallfogona i dels castells de Tudela i de Cartellà diputat reial Llorenç Rodon, burgès de Perpinyà oïdor eclesiàstic Roger de Cartellà, canonge i paborde de la seu de Girona oïdor militar Joan de Vilalba, donzell de la sotsvegueria del Vallès, senyor de la Casa de Vilalba, de Vilalba Sasserra i de la quadra…
Mallorca, escenari privilegiat del modernisme català
Joaquim Mir 1873-1940 El roc de l’estany cap al 1903 Oli Barcelona, Museu d’Art Modern-MNAC MNAC Al tall del 1900, l’onada d’arquitectes i d’artistes de procedència catalana actius a l’illa és ostensible Queda perfilat, així, un periple que caracteritzarà l’època del Modernisme, i que es projectarà, en la seqüència que aquí ens interessa, fins a l’any 1914 El fenomen, a més de tenir conseqüències, compta també amb els seus antecedents Genèricament, es localitzen al llarg del vuit-cents, i la seva freqüència augmenta a mesura que avancem en el temps A l’època del Romanticisme, al voltant del…
historiografia del catalanisme posterior al 1936
Historiografia catalana
La culminació del procés d’estudi del catalanisme s’esdevingué el 1936 amb la publicació del Resum d’història del catalanisme d’Antoni Rovira i Virgili.
Desenvolupament enciclopèdic Es tracta d’una descripció analítica del desvetllament de la consciència collectiva catalana amb un evident caràcter combatiu i ideològic, mitjançant la qual pretengué posar les bases per a elaborar en un futur una gran història del catalanisme tanmateix, les circumstàncies polítiques ho impediren Ara bé, el Resum no representà cap novetat amb respecte a les seves obres anteriors Història dels moviments nacionalistes 1914, El nacionalismo catalán su aspecto político, los hechos, las ideas y los hombres 1917 i “Història del catalanisme” apareguda en l’ Anuari dels…
Qüestions d’història
Des de la perspectiva històrica, no deixa de ser sorprenent que, a Catalunya, l’aparició de la idea de disseny gràfic i l’acceptació social de la professió hagin estat un fenomen tan recent Sorprèn perquè Catalunya va ser la fàbrica d’Espanya i, a més, tenia una estructura productiva molt similar a la d’aquells països europeus que ja havien desenvolupat una cultura del disseny pròpia El sector de les arts gràfiques, per exemple, a la segona meitat del segle XIX va viure una fase de diversificació productiva i de renovació tècnica per la qual Barcelona es va convertir en el principal centre…
L'esteticisme
Josep Pascó 1855-1910 Cartell del 4t Centenari del Descobriment d’Amèrica 1892 Cromolitografía Barcelona, Unitat Gràfica-Biblioteca de Catalunya BC El Modernisme, en el seu sentit més estrictament decoratiu, no va aparèixer a Catalunya de la nit al dia Entre l’eclecticisme convencional de mitjan vuitcents i el Modernisme de final de segle hi ha un esglaó intermedi que l’omple una manera de fer típica de l’art anglès, que influí també en altres llocs del món occidental Aquesta manera de fer coincideix formalment amb bona part de les realitzacions plàstiques sortides del que s’anomenà Aesthetic…
Innovació i renovació del moviment cultural
Els nous corrents estètics dels anys setanta En realitat, els corrents estètics que marquen els anys setanta a Espanya van aparèixer, en una bona part, al llarg de la dècada anterior els uns, fruit de les polèmiques teòriques, no alienes a la ideologia marxista els altres, fruit de la influència d’estils forans A mitjan anys seixanta continuava encara la polèmica de confrontació entre la pintura figurativa i la pintura informalista Però aquest vell debat —que havia assolit el seu punt àlgid uns anys abans— perdia força ara no es discutien tant qüestions estètiques com posicions polítiques i…
Sant Vicenç dels Horts
Sant Vicenç dels Horts
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Llobregat, situat a la dreta del Llobregat (límit oriental del terme), en la zona intermèdia de la comarca.
Situació i presentació El límit oriental del terme és el mateix Llobregat, divisòria amb Molins de Rei el famós pont de Molins de Rei, bastit en temps de Carles III i enderrocat fa pocs anys, pertanyia en part a Sant Vicenç i Sant Feliu de Llobregat El municipi comprèn una zona plana, propera al riu, i una major extensió accidentada pels contraforts més orientals dels massissos de Garraf-Ordal Així, el límit de ponent amb Cervelló passa per Puig Castellar 189 m, per Puig Perdiguer i pel turó de les Canals 257 m després el termenal travessa el camí del Mas Vila la capella del qual és dins el…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina