Resultats de la cerca
Es mostren 499 resultats
Crèdit espanyol (1881-1893)
La constitució El Crèdit Espanyol es constituí a Barcelona el 12 de desembre de 1881 El seu objectiu social era diferent del de la majoria de bancs que es creen aquells dies El Crèdit Espanyol és promogut per botiguers, comerciants al detall, que busquen una entitat financera que els serveixi “ en razón a la notoria y reconocida importancia que tiene el Comercio al por menor de esta plaza ” de l’escriptura de constitució Consideren, amb força raó, que la majoria dels bancs existents i que es creen aleshores estan interessats especialment en operacions borsàries i en el servei a les grans…
Música 2019
Música
Música clàssica El director rus Kirill Petrenko es va estrenar com a nou director titular i artístic de l’Orquestra Filharmònica de Berlín amb la Novena simfonia de Ludwig van Beethoven © Orquestra Filharmònica de Berlín El director rus Kirill Petrenko va convertir el seu concert inaugural com a nou director titular i artístic de l’Orquestra Filharmònica de Berlín, el 23 d’agost, en un extraordinari esdeveniment amb una poderosa versió de la Novena simfonia de Ludwig van Beethoven a la Philharmonie berlinesa Desbordat davant les ovacions del públic, l’hereu de Wilhelm Furtwängler, Herbert…
Antoni Rubió i Lluch

Antoni Rubió i Lluch
© Fototeca.cat
Historiografia
Lingüística i sociolingüística
Professor, historiador, traductor i poeta.
Vida i obra Fill d’un dels principals impulsors de la Renaixença, Joaquim Rubió i Ors La seva formació, a Barcelona, fou condicionada pel pensament catòlic i catalanista, de caràcter conservador, del seu pare Acabà els estudis de batxillerat el 1871 al collegi barceloní dirigit per Guillem Galabotti i es matriculà a les carreres de dret i de filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona, on tingué per mestres Manuel Milà i Fontanals i Francesc Xavier Llorens i Barba A mitjan 1876 es llicencià en filosofia i lletres i, el 1888, en dret El 1878 començà a donar classes a la Universitat de…
Vilalba dels Arcs

Capella de la Mare de Déu dels Dolors, a Vilalba dels Arcs
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de Terra Alta, estès en bona part als vessants sud-occidentals de la serra de la Faterella i drenat pel barranc de Voravall.
Situació i presentació El terme de Vilalba dels Arcs, de 67,25 km 2 d’extensió, es troba al sector septentrional de la comarca Limita a l’E amb el terme de la Fatarella, al SE amb Gandesa, al SW amb Batea, al NW amb la Pobla de Massaluca i al N amb el municipi de Riba-roja d’Ebre Ribera d’Ebre S'estén entre la vall de Voravall, riu que vessa les seves aigües al pantà de Riba-roja i que forma en bona part el límit occidental del municipi, i una sèrie d’elevacions a llevant i que formen part de les muntanyes de la Fatarella, entre les quals destaca el tossal de la Gaeta 548 m Tot el territori…
Josep Maria Millàs i Vallicrosa
Lingüística i sociolingüística
Judaisme
Historiografia
Semitista i historiador de la ciència i de la cultura medievals.
Vida i obra Realitzà els primers estudis a la seva vila natal i a Girona i, després, cursà filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona, on estudià àrab i hebreu amb Francesc Barjau i Pons Es doctorà a Madrid sota la direcció de l’arabista valencià Julián Ribera amb la tesi comparatista Influencia de la poesía popular hispanomusulmana en la poesía italiana 1920 Poc després entrà com a professor auxiliar a la Universitat de Barcelona, al mateix temps que collaborava amb l’Institut d’Estudis Catalans El 1927 obtingué la càtedra d’hebreu de la Universitat Central, a Madrid, càrrec que…
, ,
Joan Mercader i Riba
Historiografia catalana
Historiador especialista en l’època moderna.
Vida i obra La seva tasca investigadora se centrà en l’estudi de la implantació del marc institucional del règim napoleònic a Catalunya i a Espanya, i en la instauració de la Nova Planta al Principat imposada per Felip V arran del desenllaç de la guerra de Sucessió En la seva formació, hi influïren la vinculació del seu pare a l’Ateneu Igualadí de la Classe Obrera –entitat de la qual fou vicepresident– i un oncle seu Joan Riba Faura, industrial blanquer i home de significada actuació política com a militant de la Lliga Regionalista L’origen de la seva vocació historiogràfica cal cercar-lo,…
Planas i Flaquer, de Girona. Turbines, màquines per a la indústria paperera i construccions elèctriques
Planas, Junoy, Barné i Companyia Antoni Planas i Escubós donà impuls a l’empresa creada pel seu pare, introductora de la turbina a Catalunya i a l’estat Retrat publicat a Metalurgistas y Electrotécnicos , 1953 Joan Planas i Castañer pertanyia a una familia establerta a Girona el 1823 i procedent de la comarca d’Osona El seu pare installà una fa-briqueta de filats i teixits de cotó, que era l’ofici que coneixia Girona, però, no era una ciutat de tradició tèxtil A mitjan segle hi havia tan sols dues empreses d’aquest estil la de Joan Planas i fill i la Viuda i fills de Bosch A Girona, en canvi…
Els Sallarès, pare i fill, a Sabadell
Joan Sallarès i Marra, l'industrial La família Sallarès Joan Sallarès i Marra era fill fadristern d’un sastre Un sastre una mica especial, ja que l’any 1830 va ser nomenat alcalde de Sabadell Inicià les seves activitats industrials a la dècada del 1820 Era, és clar, la fàbrica tradicional de draps de llana, que s’afegia a les ja existents Es donà a conèixer el 1850 amb motiu de l’Exposició Industrial de Madrid, on guanyà una medalla de plata pels seus draps, patenes, llanetes i teixits de novetats a precios muy cómodos Pel que es desprèn del quadre adjunt en el qual figura la maquinària,…
Bibliografia general del romà al romànic (N-Z)
Navarro, F 1969-70 Enterramiento tardorromano en Montferri Tarragona , “Boletín arqueológico” Tarragona, època IV, pàg 127 Navarro Sáez, Rosario 1980 Los mosaicos romanos de Tarragona , resum de la tesi doctoral, Universitat de Barcelona, Barcelona Navarro, Rosario - Mauri, Alfred 1985* L’église de Santa Margarida du Prieuré de Sant Genis de Rocafort, Martorell Barcelona , “Bulletin de Liaisons”, pàgs 10-12 Navarro, Rosario - Mauri, Alfred 1985 La secuencia estratigráfica de la necrópolis de Santa Margarida , “Actas del I Congreso nacional de arqueología medieval”, Osca, pàgs 435-452 Navarro…
Els mitjans de comunicació en la societat xarxa
El període històric comprès entre el 1997 i el 2007, convuls i ple de canvis i transformacions, conforma un lapse de temps breu, però extraordinàriament important per al món de la comunicació i la cultura en l’àmbit dels Països Catalans La manca de perspectiva històrica dificulta l’anàlisi de l’abast d’aquests canvis en una època marcada per la confusió Com assenyala Manuel Castells Oliván, el fet de viure en plena era digital no significa que hagin desaparegut les formes econòmiques i culturals pròpies del món industrial En realitat, el model industrial i el «model informacional» conviuen i…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina