Resultats de la cerca
Es mostren 971 resultats
Antonio Cánovas del Castillo
Literatura
Política
Polític i escriptor.
Fill d’un mestre d’escola Treballà com a periodista i es llicencià en dret 1853 a Madrid Entrà a la vida política protegit per Joaquín Francisco Pacheco, cap dels moderats dissidents adversaris de Narváez Participà en la preparació del moviment militar de la Vicalvarada 1854, que inicià el Bienni Progressista fou el redactor del Manifiesto de Manzanares 1854, declaració programàtica del pronunciament que prenunciava la futura Unión Liberal Com a membre d’aquesta agrupació política, fou elegit diputat a corts i designat successivament director general d’administració local i sotssecretari de…
Sant Andreu o Sant Pere del Cavall (Navès)
Art romànic
Situació Un detall del mur de migjorn de Sant Andreu del Cavall, amb la porta original d’entrada al temple, actualment tapiada L Prat A l’extrem nord-oriental del terme municipal de Navès, es troba un dels indrets més feréstecs i alhora encisadors del Solsonès, solcat pel riu Cardener Els darrers anys ha estat notícia perquè aquesta vall ha estat motiu d’un polèmic embassament, com a alternativa del de Sorba Mapa 292M781 Situació 31TCG823607 Per la carretera indicada a Olius, partint de la de Solsona a Berga, al punt quilomètric 4,500, passant per davant de l’original cementiri d…
Les primeres mamades del nadó
La millor manera de reforçar la relació entre mare i fill és la lactància materna Els preparats de què avui disposem per a la lactància artificial poden aportar un nodriment similar al de la materna, per bé que no de la mateixa qualitat Tanmateix, el càlid contacte que sent l’infant en xuclar el pit matern i les emocions que sent la dona en aquest moment no els pot substituir l’alimentació amb biberó Per això, és molt convenient practicar la lactància materna, com a mínim durant els primers dies Més endavant es podrà plantejar l’alternativa de la lactància artificial, ja sigui…
Francesc Sans i la preocupació pel conreu del cotó
Francesc Sans i Verdaguer Personalidades Eminentes de la Industria Textil Española , 1952 Francesc Sans i Verdaguer va néixer a Vic el 1824 No hi havia tradició tèxtil a la família, ja que el seu pare es dedicava al transport de mercaderies amb mules Però ell devia contagiar-se del virus industrial d’aquells anys El 1850 es trobava establert a Barcelona, al carrer del Pes de la Palla, amb una fabriqueta de torçats de cotó El 1868 va donar el pas que el faria passar de ser un petit industrial a ser un dels més ben situats va installar-se al Poble- nou —Sant Martí de Provençals— i va entrar en…
Joan Pere Viladecans

Joan Pere Viladecans
© Fototeca.cat
Pintura
Pintor.
Autodidacte, exposà el 1967 al Cercle de Sant Lluc , i, arran d’un llançament espectacular, exposà de nou a Barcelona 1969, Sala Gaspar i el mateix any a Toronto La seva triple exposició barcelonina del 1980 el consagrà a certs nivells com una alternativa jove al monopoli de l’avantguarda històrica catalana Ha exposat també a Sud-àfrica 1970, Colònia 1972 i 1980, Mèxic 1974, Palma 1976 i 1983, Nova York 1977 i 1981, Eivissa 1979, París 1982, Girona 1982, Alacant 1982, Madrid 1983 i 1985, Brusselles 1983 i 1986, Londres 1985 i Luxemburg 1986 De les exposicions posteriors cal…
Josep Andreu i Fontcuberta
Literatura catalana
Autor dramàtic, assagista, crític literari i traductor.
Vida i obra Era un militar liberal, fill d’un militar absolutista originari de l’Arieja que s’havia fet voluntari de l’exèrcit espanyol arran de la guerra contra la Convenció Francesa Amb l’arribada del comte d’Espanya a Barcelona, s’exilià a Perpinyà, on es dedicà a l’ensenyament d’idiomes, assimilà el romanticisme i es feu militant del saint-simonisme, que difongué a través de la premsa Publicateur des Pyrénées-Orientales , Journal des Pyrénées-Orientales , sota el nom adaptat de Joseph Andrew de Covert-Spring , amb articles i algun poema doctrinal Amb la mateixa finalitat contribuí a la…
El naixement de l’Assemblea de Catalunya
El 6 de novembre de 1971, el capellà de la parròquia de Sant Medir, de Barcelona, doctor Vidal Aunós, el metge Francesc Vila-Abadal i l’advocat Agustí de Semir van anar a visitar el capellà de l’església de Sant Agustí, al barri de Ciutat Vella de Barcelona, mossèn Josep Maria Juncà, per demanar-li permís per a fer una reunió a la seva parròquia Mossèn Juncà va acceptar immediatament i, a més a més, va advertir l’arquebisbe de Barcelona del que succeiria L’endemà, diumenge 7 de novembre, al voltant d’unes tres-centes persones es van acostar cautelosament a la parròquia i hi van…
moviment social catòlic
Cristianisme
Moviment, també conegut amb el nom de catolicisme social, que sorgí a la segona meitat del segle XIX com a rèplica al liberalisme.
Arrelat en la necessària recerca, després de la Revolució Francesa, d’una alternativa cristiana enfront dels corrents socialistes l’expressió “catolicisme social” s’encunyà als voltants del 1890, en plena desclosa del moviment obrer, amb els seus sindicats i partits influïts pel marxisme, fou un corrent assistencialista i paternalista, nascut a Bèlgica congrés de Malines, 1863-64, i en foren principals protagonistes Kettler a Alemanya, Manning a Anglaterra, i Taparelli d’Argelio a Itàlia En formen també part els cercles catòlics obrers O Harmel, compost d’obrers i patrons 1871,…
PSAN-Provisional
Partit polític
Partit creat al març de 1974 per l’escissió de l’ala més radical del Partit Socialista d’Alliberament Nacional dels Països Catalans [PSAN].
El nou partit socialista i independentista tingué una trajectòria irregular, ja que no aconseguí estabilitzar l’organització a causa, en bona part, de tres caigudes successives de militants abril de 1974, maig i setembre de 1975, acusats de pertànyer al PSAN-Provisional, a les seves Joventuts Revolucionàries Catalanes JRC o de collaborar logísticament amb l’estructura d’ETA a Catalunya El PSAN-Provisional participà en l’Assemblea de Catalunya i als primers temps amb la Convergència Socialista de Catalunya 1975, per impulsar després, en solitari, el Bloc Socialista Revolucionari de Catalunya…
Partit dels Comunistes de Catalunya
Partit polític
Organització política creada a l’abril de 1982 per escindits del Partit Socialista Unificat de Catalunya [PSUC].
El V Congrés del PSUC reflectí un seguit de tensions internes irreversibles entre els corrents eurocomunistes, leninistes i prosoviètics, pròleg de l’escissió gener de 1982 que conduí a la fundació del PCC al mes d’abril Pere Ardiaca assumí la presidència del nou partit fins a la seva mort el 1986 i Joan Ramos, la secretaria general La seva branca juvenil és el Collectiu de Joves Comunistes Els seus òrgans d’expressió són el setmanari Avant , de caràcter més informatiu i tàctic, i Realitat , més analític i teòric En el moment de la seva fundació, el PCC aplegà un nombre important de dirigents…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina