Resultats de la cerca
Es mostren 637 resultats
Guillem Forteza i Pinya
Historiografia catalana
Polític, urbanista i arquitecte.
Vida i obra Compromès políticament i social, destacà com a teoritzador del regionalisme a Mallorca i per la tasca com a arquitecte Estudià a l’Institut Balear fins el 1908 i després feu arquitectura a Barcelona, on obtingué el títol el 1917 Un any després obrí el seu despatx professional a Palma El 1919 fou nomenat arquitecte diocesà de Mallorca, i el 1921, arquitecte director de construccions escolars de l’Estat a Balears Fou professor de l’Escola d’Arts i Oficis de Palma 1925-30, acadèmic de la Provincial de Belles Arts de Balears i, des del 1928, membre corresponent de la Real Academia de…
Història de Catalunya
Historiografia catalana
Obra dirigida per Pierre Vilar i publicada per Edicions 62 l’any 1987.
Consta de vuit volums, redactats per diferents especialistes i tots amb pròleg de Vilar, que comprenen des de les primeres ocupacions del Principat fins als anys vuitanta del s XX En l’elaboració de l’obra hi participaren membres de la generació formada sota el mestratge de Vicens i Vives, F Soldevila, Jordi Rubió, Martí de Riquer i R d’Abadal, com J Maluquer de Motes, J Fontana i J Termes, i també de la generació posterior, com C Batlle, JM Salrach, B de Riquer, JB Culla i N Sales Una de les parts fonamentals de l’obra són les introduccions de cada volum fetes per Pierre Vilar, on l’…
Les rutes marítimes de la Mediterrània. 1250-1550
La cultura dels comtats catalans dels Pirineus no vivia d’esquena al mar Tot al contrari, els interessos eren diferents, però l’objectiu era el mateix la formació i el control de la diagonal estratègica de la Mediterrània que fes possible les relacions comercials i culturals amb Orient Més tard, es pensà també en l’Atlàntic es definiren les rutes de Flandes i d’Anglaterra, i començà l’exploració de les illes i les costes africanes L’expansió comercial de la confederació catalanoaragonesa Rutes i dominis comercials El gran dinamisme polític i cultural de la confederació catalanoaragonesa, i…
Nova York, metròpoli multicultural
La ciutat de Nova York és la més diversa i la més densament poblada dels Estats Units A més de la gran heterogeneïtat que els mapes reflecteixen i que s’experimenta en la vida diària, les diferències que es manifesten en els diversos grups de població i els contactes que s’estableixen entre aquests mateixos grups creen la vitalitat i l’excitació que són pròpies d’aquesta gran ciutat Tot i que es considera que no hi ha cap grup ètnic que domini cap dels cinc barris de Manhattan –Brooklyn, Queens, el Bronx i Staten Island–, de fet la zona de Manhattan al sud de Harlem, el sud de Brooklyn i…
França 2015
Estat
François Hollande, acompanyat del primer ministre britànic, David Cameron, i l’alcaldessa de París, Anne Hidalgo, van rendir homenatge a les víctimes de la sala Bataclan © Présidence de la République L'any 2015 va estar marcat sens dubte per l'ofensiva terrorista d'Al-Qaida i l'Estat Islàmic EI en territori francès L'any va arrencar amb els atemptats de la branca iemenita d'Al-Qaida contra el setmanari satíric Charlie Hebdo , en els quals dues persones van assaltar la redacció del setmanari i van afusellar el personal que hi era present Van matar dotze persones i van ferir-ne onze Els dies…
totalitarisme
Política
Règim polític que exerceix una forta intervenció en tots els ordres de la vida d’una nació o d’un estat i que, sense admetre cap forma d’oposició legal, concentra la totalitat dels poders estatals en mans d’un grup o partit, no respectant o reduint els drets cívics i polítics i les llibertats públiques.
Identificat sovint amb els règims extremistes de dreta o d’esquerra, s’oposa a la concepció liberal i democràtica, per tal com pretén d’organitzar d’una manera dictatorial la vida privada i pública de la societat Té com a trets característics l’existència d’un partit únic —disciplinat, centralitzat i dotat d’un fort suport ideològic, sota el comandament d’un cap al qual hom atribueix un cert poder carismàtic i que controla l’administració i traça les directrius polítiques—, un estret control dels mitjans d’expressió i de comunicació, un eficaç aparell repressiu, una política exterior de caire…
bandera

Bandera Nacional Mexicana
© Fototeca.cat-Corel
Història
Tros de tela, ordinàriament rectangular, fixat per un costat a un pal o asta i que serveix com a símbol o insígnia d’una nació, d’un estat, d’una ciutat, d’una dinastia, d’una autoritat, d’un partit, d’una associació, etc, o com a signe per a identificar situacions jurídiques, militars, tècniques, etc.
La bandera és d’origen relativament recent als països occidentals segle XII, però el seu ús és relacionat amb l’estendard, el penó i d’altres insígnies de molta tradició, que han servit per a indicar la presència d’un alt càrrec o per a identificar en la guerra les partides amigues i enemigues Els antics faraons, per exemple, es feien precedir de quatre estendards sagrats, i l’àguila era l’ensenya de les legions romanes Sobre els altres distintius la bandera té l’avantatge d’ésser identificable a una gran distància, perquè flameja vistosament, desplegada pel vent o pel moviment de qui la…
Temps de transformacions i canvis als Països Catalans
Xabier Arzalluz, Jordi Pujol i Xosé Manuel Beiras abans de la reunió que dugué a la signatura de la Declaració de Barcelona, 17-7-1998 A Olivé-EFE Durant aquesta dècada, el panorama polític del conjunt dels Països Catalans també s’ha vist notablement modificat A Catalunya s’ha viscut la fi de la llarga etapa de govern de Jordi Pujol i Soley, i Convergència i Unió ha perdut el poder en benefici de les esquerres En efecte, pel desembre del 2003 es va constituir un nou govern de coalició integrat per representants del Partit dels Socialistes de Catalunya PSC, d’Esquerra Republicana de Catalunya…
historiografia del catalanisme posterior al 1936
Historiografia catalana
La culminació del procés d’estudi del catalanisme s’esdevingué el 1936 amb la publicació del Resum d’història del catalanisme d’Antoni Rovira i Virgili.
Desenvolupament enciclopèdic Es tracta d’una descripció analítica del desvetllament de la consciència collectiva catalana amb un evident caràcter combatiu i ideològic, mitjançant la qual pretengué posar les bases per a elaborar en un futur una gran història del catalanisme tanmateix, les circumstàncies polítiques ho impediren Ara bé, el Resum no representà cap novetat amb respecte a les seves obres anteriors Història dels moviments nacionalistes 1914, El nacionalismo catalán su aspecto político, los hechos, las ideas y los hombres 1917 i “Història del catalanisme” apareguda en l’ Anuari dels…
ultradreta
Política
Sector polític de dreta més autoritària, sovint caracteritzat per la utilització de mètodes violents i al marge de la legalitat.
El feixisme i el nazisme , així com determinats règims corporatius com el franquisme i l’Estado Novo de António de Oliveira Salazar hi són habitualment associats, i els límits amb aquests moviments, imprecisos Són també trets freqüents de la ultradreta el tradicionalisme , el racisme especialment l' antisemitisme i el nacionalisme Antiliberal i antisocialista, té en la reacció legitimista a la Revolució Francesa de Maistre , Bonald els antecedents més allunyats i, al principi del segle XX, Ch Maurras i l’ Action Française n’esdevingueren conspicus representants Als Estats Units, d’altra…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina