Resultats de la cerca

Bibliografia Fonts impreses Alonso Garcia, G Los maestros de la Seu Vella de Lleida y sus colaboradores , CSIC, Lleida, 1976 Argilés i Aluja, C «Notes sobre els pintors lleidatans dels segles XIV i XV segons els Llibres d’Obra de la Seu Vella», Analecta Sacra Tarraconensia , vol68, 1995, pàg77-104 Barcelona, M de «La cultura catalana durant el regnat de Jaume II», Estudios Franciscanos , vol91, 1990, pàg213-995 vol92, 1991, pàg127-245 i 383-492 Blanch, J Archiepiscopologi de la Santa Església Metropolitana i Primada de Tarragona , 2 vol , Tarragona, 1985 Cabezudo Astrain, J «…

Vida i obra Fou ordenat de prevere a vint-i-quatre anys i beneficiat degà del clergat suecà D’una banda, destacà per la intensa activitat mantinguda per a ajudar els sectors socials més desfavorits, com els xiquets i els ancians, i de l’altra, per la seva contribució a la historiografia de Sueca i Benassal Alt Maestrat, lloc on residí algunes temporades per prescripció facultativa, a causa d’una cistitis crònica De les seves llargues estades a la població, on anava a prendre les aigües medicinals, sorgiren els fullets Iglesia parroquial de Benasal , Gozos lemosines de San Cristóval Mártir y…

Vida i obra Treballà com a escrivà a l’Audiència Territorial de Barcelona El 1817 afavorí la defensa dels encausats per la revolta del general Lacy Durant el Trienni Constitucional participà en la Societat Patriòtica Barcinonense de Buenos Amigos i formà part de la milícia nacional Fou elegit alcalde constitucional l’any 1823 i, un any més tard, es refugià a França Durant l’exili impartí classes d’idiomes i feu traduccions i petits treballs per a un bufet d’advocats L’amnistia atorgada per la regent, Maria Cristina, li permeté retornar al país el 1833 i reprendre l’activitat política i…

Vida Ordenat de sacerdot, treballà a Notre-Dame de París des del 1529 i a la Sainte-Chapelle el 1532 El 1536 fou promogut a mestre de cor de la institució, lloc que va conservar fins a la seva mort Obtingué una canongia a Melun Illa de França, diversos honors i, cap al final de la seva vida, els favors d’un mecenes, el senyor de Villeroy Mantingué contactes amb els principals actors de l’escena musical parisenca del seu temps Pierre Attaingnant, Thomas Champion i Claudin de Sermisy, amb motiu de la mort del qual escriví una deploració inspirada en la que Josquin Des Prés compongué en record…

Vida Voluntari de la División Azul, de retorn a Madrid freqüentà la tertúlia de Carlos Serrano de Osma, amb qui s’introduí dins la indústria cinematogràfica com a guionista d’ Abel Sánchez 1946, Embrujo 1946 i La sirena negra 1947 Fou ajudant de direcció de Llorenç Llobet i Gràcia en Vida en sombras 1947-48 i aprofità els mateixos decorats per a rodar el migmetratge Encrucijada 1948 Amb la cinta Campo bravo 1948 inicià una prolífica producció com a realitzador Els primers films es caracteritzaren per un cert interès vers els aspectes formals, especialment manifest en Cuerda de presos 1955, i…

Correspon a l’actual Sus La prehistòria hi és representada per la cultura Susa I , relacionada amb la d’Al-'Ubaid 4300-3500 aC, de la qual ha estat trobada una ceràmica d’una gran qualitat, pintada, i per una fase de transició que correspon al període d’Uruk 3500-3100 aC La fase Susa II , ja protohistòrica, és relacionada amb el període de Jamdat Nasr 3100-2700 aC A partir de l’època històrica s’inicia el període elamita, durant el qual Susa fou la capital de l’Elam En poder, primer, de la dinastia autòctona d’Awan ~2400-2230 aC, estigué sotmesa després…

A la fi del s XVIII hom denominà feuilleton una secció del Journal des Débats , sobre crítica teatral, on es publicaren els Lundis de Sainte-Beuve Més endavant, aquest procediment fou utilitzat per a texts narratius Balzac publicà en forma de fulletó la primera novella llarga francesa, La vieille fille A Anglaterra foren cèlebres les novelles de Dickens Les mystères de Paris 1842, de Sue, publicada al mateix Journal des Débats , esdevingué el prototip del que hom anomenà novella de fulletó , veritable gènere condicionat per aquest mitjà de presentació relat d’una gran simplicitat psicològica…

Situació Església coneguda popularment per Sant Ramon, que presideix el nucli despoblat de Pallerol ECSA - MÀ Font L’església de Sant Pere, coneguda popularment per Sant Ramon, és situada al nucli de Pallerol, recentment despoblat, el qual s’emplaça al vessant septentrional de la serra del Talló d’Aulet Mapa 32-10213 Situació 31TCG111901 Per a arribar-hi partint de Sopeira, cal seguir la carretera N-230 en direcció al Pont de Suert, i desviar-se per un trencall a mà esquerra que mena a Betesa Passada la cruïlla que duu a Sant Orenç, surt, a mà esquerra, una carretera estreta que porta fins al…

Fill d’una família d’apotecaris, era germà de Pere Antoni Ventalló , estudià medicina a Granada, on creà i dirigí diverses publicacions A Terrassa fundà La Revista Tarrasense i, juntament amb l’historiador Josep Soler i Palet, El Tarrasense i La Comarca del Vallés , que dirigí Adscrit al Partit Conservador, fou alcalde de Terrassa el 1895 Quant a la seva faceta com a historiador, la historiografia terrassenca n’ha destacat l’esforç per donar en els seus treballs una visió global de la ciutat Les seves obres comprenen des dels orígens fins als seus dies, un espectre que, a Terrassa, no es…

Començà estudis d’història a la Universitat de Madrid, però els abandonà per concentrar-se en la música Fou alumne de Bartolomé Pérez Casas i M de Falla a Madrid i de M Ravel a París Des de molt jove destacà en la vida musical madrilenya Fou crític musical 1918-36 i secretari 1915-22 del diari El Sol  i fundador de la Sociedad Nacional de Música 1915 Des d’aquests càrrecs contribuí a renovar l’ambient musical de Madrid, especialment amb les seves crítiques i els seus assaigs Durant la dècada de 1920, a la Residencia de Estudiantes, formà part del grup d’artistes que tenia entre els seus…