Resultats de la cerca
Es mostren 808 resultats
La dansa popular d’arrel tradicional
Ballar, una activitat social Ball del Gambeto Riudaura Montse Catalán Intentar explicar què és la dansa i per què ballem és tan difícil com expressar amb moviments què és el llenguatge convencional o l’escriptura Ballar, una expressió cultural, és també una necessitat instintiva entre els humans els infants es mouen al so d’un ritme que els resulta agradable, sense que ningú els ho demani, pel simple plaer que els produeix Aquesta necessitat de ballar es va educant al llarg de l’evolució de cada persona Com a animals culturals que som, els individus ens anem amarant de les formes de ballar…
Grenada

El turisme és la base de l'economia de Grenada
© Corel / Fototeca.cat
Estat
Estat de l’Amèrica Central, a la mar de les Antilles, constituït per l’illa homònima i el grup meridional de l’arxipèlag de les Grenadines; la capital és Saint George’s.
La geografia Gairebé tot el territori és dominat per l’illa de Grenada, de 311 km 2 , mentre que la resta és composta per petites illes, de les quals només destaca Carriacou, d’uns 33 km 2 Situada al cinyell volcànic de les Petites Antilles, Grenada és accidentada per nombrosos pics volcànics, dels quals es destaca el mont Saint Catherine, que amb 840 m és el cim més alt del país El clima és semitropical, amb una mitjana anual de temperatura de 28°C a les terres més baixes La mitjana anual de pluges és de 1500 mm a les zones costaneres i de 3800 mm a 5100 mm a les àrees muntanyoses L’illa té…
Sant Martí d’Areny de Noguera
Art romànic
Situació Restes de l’antiga portalada que s’obria al mur de ponent, l’únic que subsisteix de l’església ECSA - J Bolòs Les restes de l’antiga església de Sant Martí es troben molt a prop del poble d’Areny, tot just a la clenxa de la serra que separa la clotada d’Areny de la Valira de Cornudella, vora les ruïnes de l’antic castell d’Areny Mapa 32-11 251 Situació 31TCG124813 L’itinerari per a arribar als vestigis de l’església és el mateix que el descrit en la monografia anterior MAF Història En el seu origen aquesta església fou una capella del castell d’Areny, de titularitat comtal Al segle…
Contracte del retaule de la Mare de Déu dels Consellers
Art gòtic
Data 29 d’octubre de 1443 Els consellers de la ciutat de Barcelona Joan Llull, Ramon Savall, Francesc Llobet, Antoni de Vilatorta i Joan de Junyent pacten amb el pintor Lluís Dalmau la realització d’un retaule per a la capella de la casa de la Ciutat En nom de nostre senyor Déu Jhesucrist e de la sagrada Verge Mara sua e de la verge santa Eulàlia, cors sanct de Barchinona Sobre lo retaule dejús scrit faedor en la capella de la casa del Conçell de la Ciutat de Barchinona, són fets e concordats los capítols devall scrits entre los honorables mossèn Johan Lull, mossèn Ramon sa Vall, mossèn…
Talles procedents del municipi de Sant Joan Despí
Art romànic
Del municipi de Sant Joan Despí procedeixen dues peces de talla en fusta, romàniques, que es conserven actualment en una collecció particular Una d’elles és un cap d’una marededeu que probablement formava part de l’antiga imatge de la Mare de Déu del Bonviatge, que es venerava en la capella del mateix nom situada davant l’església parroquial L’altra talla que ha pervingut, pràcticament sencera, podria procedir de la mateixa església parroquial De cap de les dues peces no tenim testimoni fotogràfic, i deixem constància de la seva existència MLIR Marededeu La marededeu sencera de Sant Joan…
Santa Maria de Bell-lloc (Dorres)
Art romànic
Situació Església d’època romànica, ara esdevinguda santuari, que domina una àmplia panoràmica sobre tota la Cerdanya ECSA - A Roura Aquesta església, esdevinguda santuari marià, és situada al cim del turó de Bell-lloc, a 1 688 m d’altitud, en un indret des d’on es pot gaudir d’una vista excellent sobre tota la Cerdanya Mapa IGN-2250 Situació Lat 42° 28’ 49” N - Long 1° 55’ 40” E Des del poble de Dorres surt un carrer, que posteriorment es converteix en pista sense asfaltar, que porta al santuari, al sud-oest del poble LICS-JCR-ERR Història La menció més antiga d’aquest temple és del 14 de…
Creu de la capella del Roser (Sant Joan de les Abadesses)
Art romànic
Cara anterior de la creu, avui conservada al Museu del Monestir de Sant Joan de les Abadesses F Tur Al Museu del Monestir de Sant Joan de les Abadesses, amb el núm d’inventari 37, hi ha una creu de fusta que fa 189 × 110 cm el gruix és de 7 cm Aquesta creu prové d’una antiga capella avui desapareguda l’anomenada capella del Roser, que era situada al costat dret del riu Ter, dins el mateix poble de Sant Joan de les Abadesses La creu és de fusta, i hi apareixen els vestigis de pintura amb figuració policroma en els trossos en què la capa d’entelat de lli encara no ha desaparegut En algun…
Els inicis de la fotografia
Màquina daguerreotípica, 1839 RACAB / RM La primera càmera de fotografiar va arribar a Barcelona provinent de França, de la mà del gravador Ramon Alabem i Casas, que havia après els secrets de la tècnica de la daguerreotípia directament del seu creador Louis-Jacques Mandé Daguerre, a París El 10 d’octubre de 1839 va tenir lloc l’obtenció de la primera imatge fotogràfica a la Península Ibèrica, al Pla de Palau de Barcelona, gràcies al suport de la Reial Acadèmia de Ciències d’aquesta ciutat, que aleshores s’anomenava Reial Acadèmia de Ciències Naturals i Arts Alguns mesos més tard, el dentista…
La indústria del lli, el cànem i el jute
Tres fibres vegetals llargues El lli El lli és una planta herbàcia de periodicitat anual, de 40 a 80 centímetres d’alçada Necessita aigua i es produeix, per tant, en zones de regadiu o terrenys que tenen un règim alt de pluges A Catalunya no hi ha hagut mai un conreu intensiu de lli Al començament del segle XIX es produïa, quasi com a excepció, en el municipi d’Aitona Segrià A l’estat espanyol era més corrent a Astúries i Galícia, a la conca de l’Ebre i a Granada El lli és considerat una planta tèxtil, gràcies a la fibra que es troba entre l’escorça de la planta i la part llenyosa La seva…
torpede humà
Transports
Militar
Torpede, tripulat per un o dos homes proveïts de sengles vestits de bus individuals amb un aparell de respiració d’oxigen, destinat especialment a accions de guerra ofensives, en les quals els tripulants col·loquen alguna càrrega explosiva en l’obra viva d’algun vaixell enemic o llancen contra aquest un torpede de què va proveït el torpede humà com a armament.
Els torpedes humans, molt emprats en la Segona Guerra Mundial, tenen poca autonomia uns 50 km, la bateria d’alimentació del motor sol tenir una durada no superior a nou hores, i només excepcionalment han assolit profunditats de 15m Els torpedes humans són deixats prop del lloc d’operacions per submarins, vaixells mercants o llanxes ràpides La proximitat de bucs metàllics o de xarxes d’obstrucció fan que els aparells de bord no siguin fiables i, juntament amb la impossibilitat de prendre marcacions o de visualitzar punts de referència, obliga els tripulants a navegar pràcticament a cegues
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina