Resultats de la cerca
Es mostren 6610 resultats
Castell de Lladurs
Art romànic
Situació Una perspectiva de les ruïnes del castell erigides damunt un turó espadat L Prat El castell de Lladurs és a l’extrem sud-oriental del pla de Riard, en un tossal espadat, a la banda de llevant del terme municipal del mateix nom, a la riba dreta del riu Cardener Mapa 292M781 Situació 31TCG774568 Per anar-hi cal agafar la carretera de Solsona a Sant Llorenç de Morunys Al cap de 7,600 km s’arriba al pla de Santa Maria, on hi ha l’actual església parroquial de Lladurs, i on s’albiren perfectament, a mà dreta de la carretera, les ruïnes del castell Per acabar-hi d’arribar s’ha de continuar…
Els pobles de l’Europa central. 1910
Els editors JM Dent de Londres i Toronto i EP Dutton & Co de Nova York van publicar, dins l’Everyman’s Library, el 1910, amb reimpressions els anys 1912, 1914 i 1915, A Literary and Historical Atlas of Europe Un atles, dirigit per JG Bartholomew, que combinava la geopolítica amb la cartografia literària d’autors i obres de la literatura anglesa A Literary and Historical Atlas of Europe Un dels mapes clau de l’obra A Literary and Historical Atlas of Europe és el que presenta els pobles de l’Europa central, és a dir, en el llenguatge anglosaxó d’aquell moment, l’ Ethnographical Central…
Thomas Crecquillon
Música
Compositor francoflamenc.
Vida Una de les primeres notícies que se’n té el situa al servei de la capella de l’emperador Carles V durant la dècada del 1540, encara que l’ocupació que hi tenia no està prou clara Possiblement s’ocupà del cor de nens Al mateix temps apareix com a beneficiat a Dendermonde Flandes, Béthune i Lovaina Més tard es troba com a canonge a Namur Bèlgica, Dendermonde, i a Béthune des del 1555 fins a la seva mort Està considerat una de les principals figures de la música de la generació posterior a Josquin Des Prés La seva obra és un dels exemples més aconseguits de l’aplicació del…
art xipriota
Art
Art desenvolupat a l’illa de Xipre.
Bé que amb característiques pròpies, és el resultat de la fusió de les civilitzacions occidentals i orientals, amb l’assimilació i reelaboració dels diversos corrents artístics procedents de Grècia, Àsia i Egipte Són notables els jaciments arqueològics de Khirokítia, Èngomi, Alàssia, Kítion, etc A Èngomi, prop de Famagusta, les ruïnes d’Alàssia, testimoniatge de l’edat del bronze xipriota, presenten un nivell urbanístic notable, amb murs ciclopis que encerclen un conjunt d’habitacles, tallers, edificis públics i temples —en un d’aquests fou descoberta l’estàtua d’un déu cornut potser Apollo,…
ornamentació
ornamentació de tipus abstracte a la mesquita reial d’Esfahan
© Fototeca.cat
Art
Acció i efecte d’ornamentar.
Dins l’evolució de les creacions artístiques, l’ornamentació no ha estat únicament quelcom afegit a alguna cosa ceràmica, element arquitectònic, teixit, etc per tal d’embellir-la o adornar-la l’ornamentació i la cosa no són conceptes diferents, sinó un distint grau d’una mateixa realitat fins i tot en moltes èpoques la cosa existia només com a suport de l’element ornamental L’ornamentació, deixant a part aquells elements que surten de les mateixes necessitats constructives, com cornises, motllures, basaments, i els d’arrel històrica o simbòlica escuts, bestiaris, s’ha basat…
quintet
Música
Conjunt format per cinc instruments o cinc veus —normalment solistes, amb acompanyament o sense—, o bé una composició escrita per a aquesta formació.
El nom acostuma a utilitzar-se principalment per a les composicions per a cinc instruments del repertori clàssic, romàntic i modern, o per als conjunts de cinc cantants solistes en òperes Composicions vocals i instrumentals renaixentistes o barroques escrites ’a cinc’ com nombrosos madrigals, motets, fantasies per a grups de violes, etc podrien ser anomenades també quintets, però no és usual de fer-ho Entre les formacions de quintet instrumental estandarditzades tenen especial importància el quintet de corda dos violins, viola, violoncel i un cinquè instrument variable, el quintet amb piano i…
Sant Andreu de Castellnou

Absis de l’església de Sant Andreu de Castellnou
© Fototeca.cat
Església
Església romànica de Castellnou de Bages (Bages), al centre del nucli antic de Castellnou.
L’edifici Aquesta església és un edifici romànic excepcional del segle XI, amb una abundant ornamentació llombarda Al llarg dels segles XVI i XVII, experimentà una sèrie de transformacions, com la construcció d’un massís campanar de torre, l’obertura d’un portal, la construcció d’un cor i el sobrealçament de les teulades laterals També es suprimí una de les absidioles i s’hi construí una sagristia a l’absis central encara s’endevinen les restes de la porta que comunicava amb la sagristia Durant les obres de restauració esmentades es va refer la capçalera i es van rebaixar les teulades…
Joan Verdaguer i Mota
Cinematografia
Distribuïdor, exhibidor i productor.
Vida Representant de la casa Éclair des del 1907, el primer títol que posà en circulació fou Innocència robada Al cap de dos anys ja fundà la distribuïdora Verdaguer, el mateix any que participà en la creació de l’Iris Films amb el seu cunyat Andreu Cabot Dissolta la productora el 1911, s’installà en solitari representant en exclusiva per a l’Estat espanyol i Portugal les firmes italianes Aquila Films i Milano Films Després amplià la seva empresa amb una petita sala de projeccions, fins que el 1913 reestructurà la casa, que passà a dir-se Agencia General Cinematográfica J Verdaguer L’any…
La plaça del Diamant
Literatura catalana
Novel·la de Mercè Rodoreda publicada a Barcelona el 1962.
Escrita en forma de monòleg, evoca la joventut d’una dona de la menestralia d’un barri de Barcelona, la Natàlia o Colometa, des d’abans de la República fins a una postguerra indeterminada Es tracta d’una existència corrent de dona casada amb fills, que la guerra converteix en dramàtica, primer, i en marginada, posteriorment Natàlia rememora la seva joventut que inicia quan, a la Festa Major de Gràcia, coneix Quimet, que li imposa el sobrenom de Colometa , amb el qual a partir de llavors tothom la coneix òrfena de mare, evoca el difícil prometatge amb Quimet, noi autoritari que la tiranitza,…
,
La fi del comte d’Urgell
Història
Literatura catalana
Historiografia catalana
Crònica anònima catalana, conservada fragmentàriament, que historia la revolta de Jaume d’Urgell contra Ferran d’Antequera el 1413, començant poc abans de l’inici d’aquesta i acabant amb la mort del comte i la dels seus suposats assassins i amb notícies sobre els descendents d’aquell fins el 1466.
Situat en el conflicte de la guerra civil catalana del segle XV, el text trasllueix un aflamat apassionament, que narra, en un primer moment, la decadència, presó i mort de Jaume II d’Urgell, on la figura del comte resulta mitificada, mentre Joan de Navarra —el futur Joan II— apareix com un assassí a continuació fa una defensa exaltada dels drets del comte a la corona i retreu a la noblesa i als ciutadans de Barcelona la seva passivitat en la revolta de Jaume contra Ferran I 1413 La conclusió de l’autor és que la decadència política i social catalana té com a causa l’…
, ,