Resultats de la cerca
Es mostren 9077 resultats
Exàmens visuals del sistema endocrí
Patologia humana
Els exàmens visuals , és a dir, les exploracions de l’ull i les vies visuals, són útils en la diagnosi d’algunes complicacions pròpies de determinades alteracions endocrines Si bé hi ha diverses exploracions útils en aquest sentit, de fet les més emprades són l’oftalmoscòpia, l’angiofluoroscòpia i l’examen del camp visual L’ oftalmoscòpia o fons de l’ull consisteix en la visualització, amb l’ajut d’uns aparells especials, de les estructures intraoculars Aquesta prova és d’importància fonamental per a l’estudi d’una de les principals complicacions de la diabetis mellitus , la retinopatia…
Gammagrafia
Patologia humana
La gammagrafia és una tècnica diagnòstica basada en el registre de les radiacions gamma emeses per determinats elements anomenats isòtops radioactius o radioisòtops , amb afinitat per determinats teixits, després d’haver estat introduïts en l’organisme Aquest tipus d’estudis és molt eficaç en la diagnosi de les alteracions de la tiroide, un òrgan que presenta una afinitat especial per radioisòtops com ara el I 131 o el tecneci-99m Per a practicar l’estudi, en primer lloc s’introdueix en la circulació sanguínia el radioisòtop, que a través de la sang arriba fins a la tiroide i s’…
Micosi pulmonar
Patologia humana
Són anomenades micosis pulmonars les infeccions pulmonars causades per fongs microscòpics De fet, és més aviat estrany que els fongs arribin a infectar el teixit pulmonar, perquè els mecanismes defensius de la mucosa respiratòria solen impedir l’entrada d’aquest tipus de gèrmens als pulmons En general, doncs, les micosis pulmonars es presenten en, persones el sistema immunitari de les quals es troba alterat a conseqüència d’una malaltia que l’afebleix, com la SIDA, o d’un tractament amb medicaments que l’inhibeixen També es poden presentar després d’un tractament prolongat amb antibiòtics,…
Els vasos sanguinis pulmonars
Anatomia humana
Als pulmons hi ha dos sistemes d’irrigació sanguínia el sistema bronquial i el sistema pulmonar, destinats, respectivament, al nodriment dels teixits bronco-pulmonars i a l’intercanvi de gasos entre la sang i l’aire El sistema bronquial depèn de les artèries bronquials, que emergeixen directament de l’artèria aorta Aquestes artèries penetren els pulmons i s’hi subdivideixen d’acord amb la disposició de l’arbre bronquial Aquest sistema arterial irriga els teixits bronco-pulmonars fins al nivell del lòbul primari i també la pleura La sang queda recollida per les venes, que hi conflueixen…
Aspiració medul·lar i biòpsia de la medul·la òssia
Patologia humana
La medulla òssia és el principal òrgan hematopoètic i en molts trastorns hematologies convé de conèixer-ne l’estat per tal de saber la quantitat, la proporció i les característiques dels diversos tipus de cèllules que conté En aquest sentit, hom pot efectuar una aspiració medullar o una biòpsia de la medulla òssia L’ aspiració medullar és una tècnica senzilla, per bé que pot resultar una mica molesta Consisteix a introduir una agulla bastant fina en un os fàcilment accessible com l’estern, la cresta dels ossos ilíacs, les vèrtebres o, en el cas dels nounats, la tíbia Quan l’extrem de l’agulla…
Penelló
Patologia humana
El penelló consisteix en una inflamació circumscrita de la pell localitzada habitualment als dits, que afecta persones que hi són predisposades quan s’exposen a un fred humit L’origen dels penellons no és ben conegut, però se sap que són deguts a una alteració del mecanisme de regulació dels vasos sanguinis Normalment, quan la temperatura ambiental és molt baixa, els vasos sanguinis cutanis es contreuen per tal d’evitar la pèrdua de calor corporal a través de la pell En canvi, quan la temperatura augmenta, els vasos sanguinis es tornen a dilatar El penelló és degut al fet que la contracció…
Quaderns de l’Exili
Historiografia catalana
Revista mensual fundada a Coyoacán (Mèxic) per Joan Sales, Josep M. Ametlla, Ferran de Pol i Raimon Galí. N’aparegueren 26 números des del setembre del 1943 al març-abril del 1947, de distribució gratuïta.
Ja en el primer exemplar s’exposà el seu ideari centrat en la unitat nacional catalana «Catalunya, València i Balears són tres països i una sola nació», la idea confederal ja fos occitana, hispànica, romànica o europea, la creació d’un exèrcit propi que havia de lluitar, com a tal, en les files aliades, la igualtat social i econòmica dels ciutadans basada en una superació de les divisions de classe a partir d’una unitat nacional interior, l’antiintellectualisme veia l’intellectualisme com el principal defecte del moviment catalanista de preguerra i l’adveniment d’un esperit nou «nacional i…
Pere Costa i Cases
Historiografia catalana
Heraldista, escultor i arquitecte.
Vida i obra Fill del cèlebre escultor Pau Costa i de Maria Teresa Cases Es formà en l’ambient artístic del seu pare i collaborà amb ell en la realització de diversos encàrrecs Després de la mort d’aquell, es traslladà a viure a Barcelona, on se li confiaren diverses obres, encara que també treballà a Girona, Torelló, Tàrrega o Berga, entre d’altres Pel seu virtuosisme fou admès a la Real Academia de San Fernando de Madrid Molt afeccionat a l’heràldica, al principi de la dècada dels cinquanta del s XVIII confeccionà una excellent obra sobre aquesta temàtica titulada Nobiliario catalán , en dos…
Antonio de Valcárcel y Pío de Saboya
Historiografia catalana
Aristòcrata i arqueòleg.
Fill del cavaller de l’orde de Santiago Antoni de Valcárcel Pérez Pastor i de María Isabel Pío de Saboya, marquesa de Castelrodrigo i gran d’Espanya, fou comte de Lumiares –un títol annex al fill primogènit del marquesat de Castelrodrigo– Fou un dels pioners de la numismàtica espanyola, tema sobre el qual publicà Medallas de las colonias, municipios y pueblos antiguos de España hasta hoy no publicados 1773, obra en què presentà el monetari romà que havia anat colleccionant Un any després inicià un dels seus sovintejats recorreguts per terres valencianes a la recerca d’inscripcions llatines, i…
Elies Serra i Ràfols
Historiografia catalana
Historiador.
Fou catedràtic d’història d’Espanya de la Universitat de La Laguna des del 1926 fins a la seva jubilació l’any 1968 i membre corresponent de l’Institut d’Estudis Catalans Secció Historicoarqueològica a partir del 1966 Estudià a Barcelona i es doctorà en filosofia i lletres l’any 1925 Residí uns quants anys a Lleida, on fundà l’Ateneu Durant la dècada de 1930-40, intervingué activament en la polèmica que mantingueren J Vicens i Vives i A Rovira i Virgili sobre la figura de Ferran II, a favor del primer Participà en el debat historiogràfic de l’evolució de Catalunya durant el s XV, amb la seva…