Resultats de la cerca
Es mostren 4168 resultats
Santa Maria de Serrallonga
Situació Bella imatge d’aquesta església, que manté inalterable la seva estructura romànica original, construïda en el pas del segle XII al XIII ECSA - A Roura El poble de Serrallonga és enlairat a 699 m, en un serrat del vessant de tramuntana del Montnegre cim de la carena pirinenca, prop de la divisòria entre el Vallespir i la Garrotxa, entre els fondals de la ribera de la Menera i la ribera del Castell, que aigües avall s’ajunten per formar la ribera de Galdares, tributària del Tec per la dreta L’església parroquial de Santa Maria és al sector de migdia de la part alta del…
Del Modernisme al Noucentisme. 1888-1920
El Modernisme català –arquitectònic, plàstic, musical o literari– fou un esclat creatiu extraordinari que responia al gran dinamisme de la societat catalana del segle XIX, com també a la seva inserció en la primera globalització El pas del temps n’ha augmentat l’atractiu, que, a partir dels anys setanta, s’ha disparat fins a arribar al “gran públic” de molts països del món Confluència de fonts i tendències El Modernisme català fou, alhora, un moviment d’una gran densitat que reinterpretava o, segons Ignasi Solà Morales, desestabilitzava tendències estètiques molt diverses, unes tendències d’…
Artistes, poetes, empresaris i turistes. 1903-1939
Georges Sand i Frederic Chopin, que havien fet la travessia Barcelona-Palma el 1839 en la primera línia regular de vapors al sud dels Pirineus, es van installar a la cartoixa de Valldemossa, secularitzada des de les lleis de desamortització de les propietats eclesiàstiques del 1835 Primers turistes i negocis L’arxiduc Lluís Salvador d’Àustria-Toscana va viure entre navegacions per la Mediterrània i estades en les seves possessions en terra, començant per Son Marroig i Miramar, a Deià, on va fer dur marbre de Carrara per a construir-hi el mirador Els visitants tenien allotjament gratuït durant…
Antoni Marquès
Art gòtic
Pintor barceloní documentat entre el 1494 i el 1508 a qui s’atribueix un retaule provinent de l’església parroquial de Sant Pere de Premià dedicat als Set Goigs de Maria, actualment conservat al Museu Diocesà de Barcelona núm inv 547 Coronació de la Mare de Déu del retaule dels Set Goigs de Maria de Sant Pere de Premià AB/Museu Diocesà de Barcelona – Foto Guillem Les primeres dades conegudes del pintor es remunten al 1494, concretament al 28 de maig, dia en què va signar –juntament amb el també pintor Bernat Goffer, d’origen alemany– una àpoca de 15 lliures barceloneses a compte de les 30…
música de Noruega
Música
Música desenvolupada a Noruega.
Música popular Noruega fou unida a Dinamarca el 1397 Aquesta unió durà fins el 1814, any en què fou annexada a Suècia, que li concedí força més autonomia D’aquesta manera, entre els segles XIV i XIX, el país quedà aïllat, en tots els sentits, de la resta d’Europa La cort era a Dinamarca i no a Noruega, que restà fora dels circuits culturals europeus Aquest aïllament en què visqué permeté una evolució lliure i rica de la música popular, sense influències externes Hi ha cançons de bressol, d’amor i per a cridar el bestiar També es troben poemes melòdics que descriuen la natura i balades…
Josep Anselm Clavé i Camps
Literatura catalana
Música
Política
Director de cors i compositor, poeta i polític.
Vida Fill d’un menestral fuster que s’arruïnà A sis anys, a causa d’una infecció, va perdre la visió de l’ull dret i va haver de reduir la seva formació a l’àmbit familiar Cap al 1838, les dificultats econòmiques obligaren els germans Clavé a posar-se a treballar Josep Anselm abandonà els estudis i feu de torner, però hagué de deixar aquesta activitat al cap de dos anys per problemes de salut Pels coneixements musicals que anà adquirint, es professionalitzà i, a disset anys, es començà a guanyar-se la vida cantant per cafès i tavernes de Barcelona, acompanyant-se amb la guitarra, i composant …
, ,
Preposicions
L’apostrofació S’apostrofa la preposició de en els casos conflictius següents Davant d’abreviatures, sigles i xifres d’adapt , d’esq , d’illustr , d’urb d’EGB , d’ISBN , d’ITV , d’UGT d’FM , d’HB , d’MDT , d’SPD d’1-X-1950 , d’1000000 de visitants , d’11 h a 13 h Davant de noms de diaris, revistes o obres de creació en cursiva, o de noms entre cometes i no es contrau amb l’article el reportatge d’ El Temps l’han qualificat d’“insuperable” Davant de noms de grups, entitats o empreses i no es contrau amb l’article l’espectacle d’Els Comediants les publicacions d’Enciclopèdia Catalana l’anunci d…
Les formes de vestir
Els canvis primers i essencials en la indumentària dels catalans al llarg del segle XIX van ser conseqüència de la revolució industrial, que incidí directament en la indústria tèxtil Es va tendir a desplaçar les fibres i les manufactures tradicionals, com els llenços i les sedes, en favor dels teixits nous, més barats i assequibles, com els estampats de cotó L’ús de la màquina de cosir es generalitzà pels volts del 1870, i s’inicià la gran època de la modisteria domèstica Fou també l’edat d’or de les populars revistes illustrades, amb figurins i làmines de moda I tot plegat, en uns anys en…
Editar llibres en català avui
Moviments editorials 2006 La indústria editorial no ha deixat de ser un dels sectors clau per a la producció cultural i la difusió de la cultura catalana Els reptes de l’edició en català a l’inici del segle XXI són, però, especialment complexos i múltiples La indústria editorial en català ha d’enfortir la seva singularitat en un context de dependència, més o menys elevada, de la poderosa indústria editorial en castellà per tal d’evitar l’absorció i possibilitar sinergies positives Ha de mantenir la seva qualitat i ha d’aconseguir consolidar l’excellència en el nombre més alt possible d’àmbits…
Les salicàcies
Salicàcies 1 Gatell Salix atrocinerea a branquilló amb aments masculins x 0,5 b branquilló amb aments femenins x 0,5 c flor femenina, formada només per un pistil d’ovari súper i un nectari, situada a l’axilla d’una bràctea entera i llargament ciliada x 4 d flor masculina, formada per dos estams i un nectari x 4 e i e’ fulles, amb dues estipules cadascuna, mostrant l’anvers i el revers, aquest darrer densament cobert de pèls curts x 0,5 2 Sarga S elaeagnos a brot amb fulles joves i aments femenins x 0,5 b flor femenina x4 3 S herbacea, un dels salzes nans a petit fragment on s’aprecia el…