Resultats de la cerca
Es mostren 1181 resultats
Gavina corsa
La gavina corsa Larus audouinii , espècie d’hàbits marcadament marins, és més grossa que la gavina vulgar, doncs ateny fins a 49 cm, i té el bec molt peculiar robust, vermell, amb una barra negra al mig i la punta groga Aquest caràcter i el color verd d’oliva de les potes, que ens mostra l’exemplar de la fotografia, procedent de les Balears, la distingeixen de la resta de gavines igualment grisoses del dors i blanques del pit En vol es pot distingir per la forma de les ales, primes i punxegudes, amb la punta negra que contrasta, en el seu moviment, amb el color gris uniforme del damunt Jesús…
Mascarell
El mascarell Sula bassana és un ocell marí molt més gran que les gavines ateny 92 cm, fàcilment identificable en vol pel color negre de la punta de les ales, la llargada del bec i la forma de la cua, en punxa L’artificiosa denominació vulgar catalana respon a l’aparent màscara que li barra el rostre L’exemplar de la fotografia és immatur Esteve Grau El mascarell és exclusiu del N de l’Atlàntic, amb espècies molt similars a Sud-àfrica, Austràlia i Nova Zelanda La població mundial volta les 213 000 parelles reproductores, el 70% de les quals són a les illes Britàniques i creixen a un ritme…
La fossa del Rosselló
És una fossa tectònica limitada principalment per dues falles normals, la de la Tet al N que continua cap a l’W i determina les fosses del Conflent i de la Cerdanya i la del Tec al S La primera separa la fossa del Rosselló dels massissos de l’Aglí i de les Corberes la segona la separa del «horst» del roc de Frausa i l’Albera, que és un gran bloc de materials del sòcol hercinià, basculat cap al S, entre les fosses del Rosselló i l’Empordà A més, relacionades amb la fossa, hi ha un conjunt de fractures d’orientacions variades NE-SW, NNE-SSW, NNW-SSE que van generar, durant l’Oligocè superior…
La formació de les regions naturals
La distribució actual de terres i mars a la Terra és només una fotografia instantània, un fotograma d’una pellícula que s’està desenvolupant gairebé des de l’inici de la formació del planeta, i que seguirà en el futur, a un ritme molt lent, però susceptible d’ésser avaluat Mentre que aviat farà un segle que Alfred Wegener va proposar la seva teoria de la deriva continental, fins els anys seixanta del segle XX no es va comprendre quin era el mecanisme subjacent d’aquest moviment dels continents L’escorça terrestre o litosfera està dividida en una sèrie de plaques, de mida i forma diferents…
Macaronèsia
El naturalista anglès Philip Barker Webb 1793-1854 estava fascinat per aquelles illes Els trobava totes les gràcies Per això es determinà a dotar-les d’un apellatiu comú prou elegant, que reflectís l’admiració que sentia per tanta bellesa i harmonia Decidí de rescatar l’antiga denominació d’Illes Afortunades amb què ja figuraven als tractats clàssics Macaronèsia de “makaros”, que significa ‘feliç’, i “nesia”, que vol dir ‘illes’ A partir d’aleshores, les Canàries començaren a aparèixer als llibres naturalistes sota aquesta segona denominació recuperada, una apellació destinada a fer fortuna…
El sòcol hercinià
Els fragments del sòcol paleozoic Els sistemes del paleozoic Els números indiquen l’edat en milions d’anys Maber Les roques més profundes i més antigues que afloren dins l’àmbit dels Països Catalans, i que s’han pogut datar amb seguretat, pertanyen a l’Era Paleozoica Aquestes roques sofriren una evolució complexa que culminà amb el seu plegament i amb la formació d’un relleu que conduí a l’aixecament d’una gran serralada, anomenada Serralada Herciniana o Varisca Aquesta serralada, atacada per l’erosió, quedà completament arrasada cap al final del Paleozoic, i es formà una gran superfície més…
Victòria

Els Dotze Apòstols, conjunt de formacions rocoses del litoral de l’estat de Victòria, al sud-est d’Austràlia
© Fototeca.cat-Corel
Divisió administrativa
Estat del SE d’Austràlia.
La capital és Melbourne Consta d’una plana litoral interrompuda per suaus ondulacions, una zona muntanyosa 1 000-2 000 m, al S de la Great Dividing Range, i al N la plana del Murray Té un clima temperat humit al litoral i més sec a l’interior Malgrat que només té 19,7 h/km 2 1995, és l’estat més dens d’Austràlia Gairebé les tres quartes parts de la població es concentren a la capital Hom hi conrea blat i civada, amb rendiments molt elevats A les ribes del Murray el regadiu permet el conreu de taronges i vinya És un productor important de fruita en conserva, destinada a l’exportació, i de…
Badakhxan
Regió
País de l’alta Àsia, que s’estén des del Hindūkush al Pamir i dividit en dues grans regions, per l’alt curs de l’Amudarja: la meridional, actualment compresa al sector NE de l’Afganistan, i la septentrional, compresa a la república autònoma de Badakhshān, al Tadjikistan.
De relleu essencialment muntanyós els cims arriben a altituds de 5859 m i 5334 m que s’accentua vers el Pamir, és constituït per complexos glaciofluvials, amb una forta erosió torrencial que modifica la primitiva estructura glacial Els rius pertanyen a la conca de l’Amudarja i el clima hi és continental extremat La població, composta pels anomenats tadjiks del Pamir, pels uzbeks a les planes i nòmades kirguisos al Vākhān, és, en majoria, de religió musulmana Els principals recursos econòmics són la ramaderia, l’agricultura de subsistència i la mineria, especialment a l’àrea…
República Federal dels Maris
Divisió administrativa
República federal de Rússia, situada al centre de la part europea de Rússia, a la vora del riu Volga.
La capital és Joškar-Ola El NE de la república és una plana amb turons V'atskij Ural de 275 m d’altura, on hi ha formacions càrstiques Cap a l’oest el terreny descendeix i es converteix en una gran depressió pantanosa depressió dels Maris, amb altures de 50 a 100 m El clima és moderadament continental, amb temperatures mitjanes de -13°C pel gener i de 10°C pel juny Les precipitacions anuals són de l’ordre de 450 a 500 mm Predominen els sòls de podzol argilosos i sorrencs Hi ha uns 500 rius i rierols, pertanyents a la conca del Volga, que sumen més de 7 000 km de longitud El Volga és el riu…
espart
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les gramínies, cespitosa, rizomatosa, alta de 60 a 100 cm, amb fulles linears llargues, glabres, convolutes i molt tenaces.
Fa una panícula dreta, laxa i groguenca Es fa en terrenys esteparis secs Amb l’espart hom fa cordes, cabassos, catifes, etc, i també paper A l’època romana s’anomenà Campus Spartarius , per l’abundor d’espart, la zona compresa entre la badia de Santa Pola Baix Vinalopó i el riu d’Almanzora Andalusia i, cap a l’interior, fins a l’altiplà de la Manxa Hom creu que l’aprofitament de l’espart a gran escala fou degut als cartaginesos, i les fonts històriques esmenten ja el Camp Espartari a mitjan s III aC El centre comercial era Cartago Nova Cartagena, la qual a vegades era anomenada també Carthago…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina