Resultats de la cerca
Es mostren 529 resultats
Despoblats del Pallars Jussà (el Pallars)
Art romànic
Abella de la Conca Despoblats d’Abella Immediatament al peu del roquetar on s’alcen les restes del castell d’Abella i al llarg de les terrasses que s’estenen fins a les últimes cases del poble s’identifiquen nombroses restes de parets i recintes d’habitacions que devien conformar un petit nucli d’hàbitat que, posteriorment, en època moderna, sofrí un lleuger desplaçament fins on avui hi ha l’actual poble d’Abella de la Conca D’altra banda, també s’ha identificat un altre probable nucli d’hàbitat just a la sortida del poble en direcció a llevant Es tracta de diferents estances de planta…
La creu de Porreres i l’argenter Antoni Oliva
Art gòtic
El 1400 la parròquia mallorquina de Porreres comanà una creu processional a l’argenter Antoni Oliva, que s’ha conservat in situ , tot esquivant els perills que sovint planen sobre aquesta mena d’objectes Quan l’encàrrec es formalitzà, el 27 de març, en un taller de Ciutat de Mallorca, ja es devia treballar de valent en l’altra gran peça de l’argenteria gòtica illenca que ha pervingut la custòdia de Santa Maria d’Eivissa En l’avinença d’aquesta darrera obra 20 de juny de 1399, l’argenter Francesc Martí es comprometia a realitzar en un any una custòdia de 25 marcs d’argent “ boni et fini ”,…
Basílica de Santa Margarida (Martorell)
Capçalera de l’església de tradició paleocristiana, amb restes dels graons afegits sota el paviment d’ opus signinum Centre d’Estudis Martorellencs L’església de Santa Margarida és situada al municipi de Martorell, a molt poca distància del nucli urbà antic i gairebé a tocar de l’actual cementiri municipal, en una zona de suau pendent a la riba esquerra de l’Anoia La recerca arqueològica de l’església va ser realitzada pel Centre d’Estudis Martorellencs CEM des de l’any 1987 fins al 1995, tot donant continuïtat a les actuacions iniciades el 1972 Anteriorment, cap al començament de segle,…
Els humans i els fenòmens d’insularitat
Els factors genètics associats a la insularitat Els grups humans no solen ser sedentaris més que en intervals curts de temps la migració i la fusió incessants entre grups de regions diferents han estat una de les característiques més sorprenents però més constants de la seva història Les illes, en particular, han tingut molts atractius per als humans En la mesura que els han resultat accessibles les han anat ocupant i han anat passant de l’una a l’altra, en navegacions cada cop més prolongades i agosarades, deixant població estable en les que han anat resultant habitables, cada una amb el seu…
Epigrafia funerària de l’antiguitat tardana
Introducció Mapa amb indicació dels indrets de Catalunya on s’han localitzat làpides funeràries A Chavarria La major part d’inscripcions funeràries d’època tardana trobades a Catalunya provenen de la província de Tarragona i, molt especialment, de les excavacions realitzades durant els anys vint a la necròpoli paleocristiana de Tàrraco, on s’han pogut documentar més d’un centenar d’epitafis El nombre d’inscripcions de caràcter funerari trobades en altres comarques catalanes és molt inferior, i es redueix a cinc peces de les comarques de Barcelona IRC I, 6 IRC I, 13 IRC I, 14 IRC I, 123 IRC I…
les Avellanes i Santa Linya

Tartareu
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Noguera, situat a la zona de contacte entre la plana i la muntanya.
Situació i presentació El terme de les Avellanes i Santalinya és format des del 1970 per la unió dels antics termes de les Avellanes i de Santalinya L’actual municipi és envoltat pel NE, E i SE pel terme de Camarasa, al S antic terme de Gerb, al SW i W antic terme de Tragó de Noguera pel municipi d’Os de Balaguer També al S limita per un punt amb el municipi de Castelló de Farfanya Al N confronta amb Àger L’antic terme de les Avellanes formava com un encuny entre els termes propers d’Àger seguint una antiga carrerada i Santalinya per les partides del Sil, d’Arnella, la Serra del Rei i Marfac…
Tavèrnoles

Sector del poble de Tavèrnoles
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi d’Osona.
Situació i presentació Es troba al límit entre les subcomarques de la Plana de Vic i les Guilleries Limita al N amb el municipi de les Masies de Roda, a l’E amb Vilanova de Sau, al S amb Sant Sadurní d’Osormort i Folgueroles i a l’W amb Gurb El terme comprèn el poble de Tavèrnoles, cap de municipi, el barri anomenat la Zona de les Piscines, al N i prop del cap administraitu, i la urbanització de Fucimanya, situada prop de l’indret on el torrent de l’Infern desguassa al Ter, al NE del terme Comprèn, a més, l’antiga demarcació parroquial de Sant Pere de Savassona, també anomenada el Castell de…
Castellet i la Gornal

El poble de Castellet
calafellvalo-(CC BY-NC-ND
Municipi
Municipi de l’Alt Penedès.
Situació i presentació El terme municipal de Castellet i la Gornal, de 47,5 km 2 , és situat al punt de contacte entre el Garraf i les dues comarques penedesenques li manca l’accés a mar que havia tingut a l’edat mitjana, a la vall del riu de Foix, que el travessa de N a S 8 km Limita al N amb Santa Margarida i els Monjos i amb Olèrdola, a l’E amb Vilanova i la Geltrú, Cubelles i Canyelles tots tres del Garraf, al S amb Cunit i Calafell tots dos del Baix Penedès, al W amb Bellvei, Banyeres del Penedès i l’Arboç tots tres del Baix Penedès i al NW amb Sant Jaume dels Domenys Baix Penedès i…
Sant Vicenç de Llançà
Art romànic
Situació El campanar, o Torre de la Plaça, únic element que ha pervingut de l ’església És una construcció tardana, del final del segle XIII F Tur L’antic campanar de l’església de Sant Vicenç de Llançà, anomenat també Torre de la Plaça, és situat a la plaça Major de la vila, al costat nord-oriental Mapa 221M781 Situació 31TEG127904 Per Llançà passa la carretera comarcal de la Bisbal d’Empordàa Portbou venint per Figueres De la vila surt la carretera local de Llançà al Port de la Selva A Llançà hi ha l’estació del ferrocarril de Barcelona a Portbou Història El lloc i l’església de Llançà són…
La influència italiana a primers del segle XIV
Art gòtic
Les influències procedents de terres de França i d’Itàlia, com també l’eventual síntesi d’ambdues, han estat assenyalades tradicionalment en la historiografia especialitzada com a trets característics del nostre art gòtic en determinats períodes de la seva evolució L’escultura n’és una prova ben palesa Els estudis realitzats darrerament a l’entorn de la recepció d’aquests dos corrents artístics a Catalunya i de la consegüent interacció que va comportar la seva assimilació són relativament nombrosos a causa de l’atractiu que ha suscitat aquesta àmplia problemàtica, i alguns d’ells són, sens…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina