Resultats de la cerca

Acta de consagració de l’església de Sant Marcel de Planès 1018-1046 "Audi Israel, dominus Deus tuus Deus unus est Non habebis deos alienos coram me Non facies tibi sculptile, neque omnem similitudinem que est in celo desuper et que in terra deorsum et eorum qui sunt in aquis Memento ut diem sabbati sanctifices Honora patrem tuum et matrem, ut sis longevus super terram Non occides, non mecaberis, non furtum facies, non loqueris contra proximum tuum falsum testimonium Non concupisces rem proximi tui Crismons Initium sancti evangelii secundum Matheum Liber generationis Iesu Xpisti domini…

Els arcostemats El grup dels arcostemats és considerat com un dels més arcaics dins dels coleòpters Avui dia n’existeixen poques espècies, repartides principalment a les zones tropicals, i en canvi se’n coneixen restes fòssils molt antigues, corresponents al Permià superior El grup ha estat subdividit en quatre famílies de les quals només una, la dels tetrafalèrids Tetraphaleridae , posseeix un representant mediterrani, Crowsoniella relicta , descrit per Pace 1976, a Itàlia És possible que aquest petit endogeu pugui tenir representants als Països Catalans, on la fauna endogea és encara molt…

Des de la publicació, l’any 1991, del volum Fongs i líquens de la Història Natural dels Països Catalans , el coneixement dels líquens i els fongs liquenícoles ha avançat de forma considerable, tant pel que fa als estudis florístics de determinades àrees del territori com als estudis de base ecològica, i també en l’aplicació de tècniques de cromatografia i tècniques moleculars Els resultats es manifesten en el nombre de referències bibliogràfiques i també de tàxons citats dins el territori català La quantitat de tàxons coneguts s’ha incrementat gràcies a l’aportació d’un nombre molt important…

La primera notícia que se’n té l’aporta un document de l’any 1067, pel qual Amaltruda, senyora de Peracamps, donava al seu fill Arnau, l’alou també de Peracamps amb l’església de Santa Maria És esmentada novament l’any 1072, al testament d’un personatge de nom Em, el qual, bo i puntualitzant que l’esmentada Amaltruda era senyora de Peracamps, feia donació d’un alou a l’església de Santa Maria Uns anys després, el 28 de març de 1084, Arnau Bonfill de Sanç, de Llobera, fill d’Amaltruda, donà a la canònica de Santa Maria de la Seu d’Urgell la meitat del castell de Peracamps, amb la meitat de l’…

Característiques del grup Els fasmòpters, o fasmes, són insectes fitòfags de grans dimensions des de 5 fins a 30 cm de llargada, predominantment tropicals Són d’hàbits més aviat nocturns, poc mòbils, i solen mostrar un aspecte mimètic, ja sigui adoptant forma de fulla o bé de tronquet, de manera que costa de distingir-los de les plantes on viuen i s’alimenten Entre els fasmòpters, hom pot trobar, doncs, dues morfologies diferents D’una banda, hi ha els de cos llarg i cilíndric, sovint mancats d’ales, que semblen branquillons, tant pel color com per la forma, i que hom sol anomenar insectes…

Àrea de distribució de la ratapinyada pipistrella muntanyenca Pipistrellus savii , punts vermells i de la ratapinyada pipistrella falsa P nathusii als Països Catalans Maber, original dels autors Aquest quiròpter té el tragus més curt que la meitat de l’alçada del pavelló de l’orella i la seva amplada màxima és igual a la longitud de l’extrem anterior La cua sobresurt de l’extrem de l’uropatagi de 2 a 5 mm El polze és curt La part dorsal del cos presenta una coloració fosca, mentre que la ventral és més clara La dentició s’assembla molt a la de la ratapinyada de vores clares P kuhlii ,…

La tortuga mediterrània Testudo hermanni és representada al nostre país per poblacions esparses i escasses És, com la tortuga mora T graeca d’activitat diürna i es mostra molt més activa a la primavera que no a ple estiu a la tardor inicia el seu període d’hibernació Javier Andrada Els testudínids són quelonis terrestres, generalment herbívors, encara que també mengen carronya, excrements i invertebrats diversos Són estesos quasi arreu del món, a regions càlides, llevat d’Austràlia Es caracteritzen per la possessió d’una closca dorsal fortament bombada, potes gruixudes quasi cilíndriques…

Liliàcies 1-5 i esmilacàcies 6 1 Galzeran Ruscus aculeatus a aspecte general amb flors i fruits sobre els fillocladis x 0,5 b flor femenina x 3 c flor masculina x 3 2 Esparreguera boscana Asparagus acutifolius a aspecte general x 0,5 b detall d’una flor ix 3 3 Esparreguera de gat Asparagus albus a aspecte general x 0,5 b branqueta amb flors x 1,5 c detall d’una flor x 3 4 Raïm de guineu Paris quadrifolia a aspecte general x 0,5 b fruit x 2 5 Segell de Salomó Polygonatum odoratum aspecte general de la planta amb flors i fruits x 0,5 6 Arítjol Smilax aspera a aspecte general amb…

Berberidàcies 1 Coralet Berberis vulgaris a brot florit, que duu grupets d’espines, corresponents cadascun a una fulla transformada, i fulles funcionals, ellíptiques i dentades x 0,5 b detall d’una flor, amb pètals i sèpals poc distints i estams dehiscents per finestrelles x 2 c ramell de fruits madurs, molt vistents i comestibles x 0,5 Eugeni Sierra És una família de les terres temperades boreals i sud-americanes que comprèn unes 600 espècies vora de mig miler pertanyents al gènere Berberis arbustives o herbàcies Les seves flors són vistents, actinomorfes i amb les peces disposades, en…

Les coccocarpiàcies Constitueixen una família de distribució pantropical, amb el centre de dispersió a Amèrica del Sud i el SE d’Àsia El tallus pot ésser areolat, foliacio-lobulat o curt i finament fruticulós Es fixa al substrat per rizinoides de cèllules més o menys isodiamètriques Les hifes dels còrtexs superior i inferior i les de la medulla són paralleles a la superfície Els fotobionts són cianòfits filamentosos Scytonema, Stigonema , i d’altres Els ascocarps són biatorins a Steinera , lecanorins, amb el marge propi poc o gens visible i el disc, en general, convex Els ascs tenen l’àpex…