Resultats de la cerca

L’ expectoració és la secreció mucosa o d’una altra substància procedent de les vies respiratòries inferiors que s’elimina cap a l’exterior generalment en un accés de tos El material expulsat d’aquesta manera de les vies respiratòries rep també el nom d’ esput La producció d’esputs constitueix un símptoma molt comú de malaltia respiratòria, que es presenta a conseqüència d’un increment de les secrecions bronquials o de l’acumulació d’altres productes a les vies respiratòries inferiors En general, aquestes secrecions acumulades desencadenen el reflex de la tos i originen l’expectoració Les…

Durant la guerra del Francès serví d’hospital de sang

Són animals cosmopolites i viuen paràsits sobre el cos de l’home i s’alimenten de la seva sang Hom hi distingeix dues subespècies Phumanis capitis , que viu al cap de l’home, adherit als pèls, i Phumanis corporis , que viu en els vestits de l’home i passa a la pell quan vol xuclar sang Són molt perillosos, car poden transmetre diverses malalties, com la febre recurrent, i els microbis que hi ha en el poll poden passar a través de la pell mitjançant petites ferides que es produeix l’home en gratar-se, o bé a través dels excrements dels polls Altrament, el poll provoca…

Les funcions de la respiració són, per tant, tres la captació d’oxigen i l’eliminació de CO 2 a través de l’aparell respiratori, el transport i la cessió dels gasos a les cèllules i la utilització de l’oxigen en la respiració interna En l’home, la primera etapa és la respiració pulmonar o pas de l’aire per les vies aèries, des de la boca o el nas fins als alvèols, i viceversa La inspiració o entrada d’aire té lloc sobretot mitjançant la contracció del diafragma i l’elevació de les costelles L’expiració és passiva El pas dels gasos entre l’aire i la sang té lloc a través de la…

La darrera fase del part és la de deslliurament , que és com s’anomena el període que inclou des de la sortida del fetus fins que la placenta i les membranes que l’acompanyen són expulsades del tot Durant aquesta fase continuen les contraccions uterines, que solen ésser més intenses que en el període anterior Tanmateix, però, no solen ésser doloroses perquè l’úter ja es troba gairebé buit, i a més la dona se sent molt més relaxada Quan comença aquesta fase, la placenta encara es troba adherida a l’úter, però les successives contraccions en van provocant el despreniment Aquest procés pot ésser…

El testicle i l’epidídim, com tots els òrgans, tenen un sistema d’irrigació sanguínia constituït per artèries, a través de les quals reben sang oxigenada i rica en substàncies nutritives, i per venes, per on es buida la sang utilitzada, pobra en oxigen Els vasos sanguinis del testicle i l’epidídim són ramificacions d’altres vasos més gruixuts, amb els quals conflueixen en punts relativament allunyats de la localització adulta d’aquests òrgans, on eren situats durant el desenvolupament embrionari L’artèria principal del testicle i l’epidídim és l’ artèria espermàtica…

La síndrome nefròtica és un trastorn caracteritzat per la formació d’acumulacions de líquid per sota de la pell, o edemes, l’eliminació massiva de proteïnes amb l’orina, o proteïnúria massiva, i la davallada del nivell de proteïnes en la sang, o hipoproteïnèmia La síndrome nefròtica pura, que es presenta sense d’altres alteracions, és especialment freqüent en els infants de 2 a 6 anys d’edat, i es produeix per causes desconegudes El principal símptoma que correspon a la síndrome nefròtica és la formació d’edemes, la qual cosa produeix una tumefacció pàllida i tova en diverses…

En la combustió del tabac també es produeix monòxid de carboni CO, un gas altament tòxic que constitueix del 3 al 6% del fum del tabac La seva concentració no varia en funció dels procediments industrials, per la qual cosa les presentacions comercials baixes en nicotina o baixes en quitrà no representen cap protecció en aquest sentit El monòxid de carboni és absorbit a nivell dels alvèols pulmonars, passa a la sang i es combina amb l’hemoglobina, la substància transportadora de l’oxigen D’aquesta manera, el CO desplaça l’oxigen i, en definitiva, redueix la seva concentració en la…

Definició S’anomenen cardiopaties congènites un grup de trastorns que es caracteritzen per l’existència de malformacions en les estructures anatòmiques que formen el cor i els grans vasos, presents ja des del naixement Hom considera que la majoria d’aquests trastorns són provocats per la interacció de múltiples factors ambientals i genètics, molts dels quals no es coneixen amb precisió actualment Quan les lesions són greus, com s’esdevé en aproximadament la meitat dels casos, en general es produeix la mort durant els primers anys de vida En la resta dels casos, en canvi, el pronòstic és…

Definició S’anomena malaltia tromboembòlica un trastorn complex, comú a diverses afeccions, que es caracteritza per la formació de coàguls sanguinis, o trombes, a l’interior de l’aparell càrdio-vascular que, empesos pel corrent circulatori, s’insereixen en una artèria determinada i l’obstrueixen, amb la qual cosa es priva d’una aportació sanguínia adequada el sector que irriga el vas en qüestió La denominació de la malaltia inclou una sèrie de conceptes determinats Així, s’anomena trombe el coàgul de sang que es forma a l’interior d’un vas sanguini o del cor, i trombosi el procés…