Resultats de la cerca
Es mostren 590 resultats
hepatitis
Patologia humana
Inflamació del fetge.
El terme hepatitis vírica es refereix a la inflamació aguda del fetge, imputable als virus A, B, C, D i E, entre els més freqüents Fins a la fi de la dècada dels anys vuitanta del segle XX només s’havien identificat els virus de l’hepatitis A i B, i hom es referia a les hepatitis no coincidents amb aquest tipus com a hepatitis no A no B Segons estimacions de l’OMS, a la segona dècada del segle XXI prop de 500 milions de persones arreu del món presentaven infecció crònica pel virus de l’hepatitis C o B, causants, al seu torn, del 57% de casos de cirrosi i el 78% de casos de càncer de fetge…
cefalòpodes

Organització dels cefelòpodes. Talls sagitals. A, nàutil; B, sípia. 1, cirrus tentaculars; 2, mandíbules; 3 i 15, ràdula; 4 i 19, conquilla; 5, sifó; 6, septes de la coquilla; 7, celoma; 8, i 20, estòmac; 9 i 21, ovari; 10 i 26, ventrícle cardíac; 11, pap, 12, brànquies; 13, braços o tentacles peribucals; 14 i 22, embut; 16 i 17, ganglis nerviosos; 18, esòfag; 23, aorta; 24, cavitat palleal; 25, intestí; 27, bossa de la tinta; 28, sac unitari
© fototeca.cat
Zoologia
Classe de moluscs marins, els més especialitzats i evolucionats de l’embrancament, que tenen el cos simètric bilateralment, el cap ben diferenciat i el peu transformat en braços o tentacles peribucals i en l’embut.
Els tentacles són nombrosos i retràctils en els tetrabranquis, i en els dibranquis són quatre parells en els octòpodes o octobraquis, no retràctils i totalment o parcialment coberts de ventoses internes i, sovint, d’ungles còrnies la conquilla dels tetrabranquis és externa té forma d’espiral i és dividida en septes, el darrer i més gran dels quals és ocupat per l’animal, i els altres són plens d’aire La conquilla dels dibranquis és interna a excepció de la de les espírules, que és semblant a la dels tetrabranquis, i ha sofert una reducció progressiva i alternativa, d’una o altra part de la…
Sistema reproductor
El sistema reproductor és el conjunt d’òrgans que tenen la finalitat bàsica de realitzar les funcions necessàries per a la formació de nous éssers humans, és a dir, per a la reproducció En l’espècie humana, la funció reproductora es reparteix entre els dos sexes, ja que tant en les persones de sexe masculí com en les de sexe femení té lloc una part del procés reproductor, però per tal de completar-lo cal la unió d’ambdós El procés d’unió dels dos sexes constitueix l’activitat sexual, que en l’ésser humà s’ha desenvolupat àmpliament amb objectius no reproductors Aquest capítol tracta del…
Funció de l’escorça suprarenal
Fisiologia humana
L’escorça suprarenal elabora hormones esteroides de tipus i activitat diferents La síntesi d’aquestes hormones es produeix a partir d’una mateixa substància, el colesterol, la major part del qual arriba a la glàndula a través de la circulació sanguínia, pro vinent de la dieta o de la síntesi hepàtica, alhora que una petita fracció és elaborada a la mateixa glàndula suprarenal, a partir de l’acetat El colesterol experimenta diverses modificacions, gràcies a l’acció de diversos enzims, que donen pas a diferents hormones, íntimament relacionades entre si pel que fa a l’estructura, però amb…
Creu de Sant Jordi 2021-

Creu de Sant Jordi, condecoració
Entitats culturals i cíviques
Creus de Sant Jordi atorgades per la Generalitat de Catalunya a personalitats i entitats que s’han distingit en el seu camp d’actuació cultural, científica, empresarial o professional des del 2021.
Llista de les Creus de Sant Jordi 1982-1990 / 1991-2000 / 2001-2010 / 2011-2020 / 2021- 2021 Persones Jesús Alturo i Perucho Mariona Carulla i Font Anna Rosa Cisquella i Passada Ernest Costa i Savoia Joana Escobedo i Abraham Isabel Etxeberria Gorriti Pau Gasol i Sáez Manuel Heredia Jiménez, Tío Manuel Francisco Ibáñez i Talavera Mercè Izquierdo i Aymerich Elena Jaumandreu i Garrido Enric Larreula i Vidal Justo Molinero Calero Anna Navarro Descals, coneguda professionalment com Anna N Schlegel Joan Panisello i Chavarria Alèxia Putellas i Segura Àngels Ribé i Pijuan Mònica Terribas i Sala…
zigènids
Entomologia
Família d’insectes de l’ordre dels lepidòpters, de dimensions mitjanes i de morfologia força peculiar, ja que, encara que són d’activitat diürna, filogenèticament no tenen res a veure amb els ropalòcers i, a més, utilitzen feromones sexuals.
De vol vibrant, tenen el cos molsut i les ales allargades, de colors vius i metàllics, indicadors de llur toxicitat Fins i tot les erugues, de cap retràctil, són també tòxiques, ja que secreten composts derivats del cianur La família integra més d’un miler d’espècies, de les quals viuen a Europa una seixantena i trenta-dues als Països Catalans Els dos gèneres més importants són Zygaena de colors blau, vermell i blanc i Procris de color verd
Dispositiu intrauterí
Definició El dispositiu intrauterí o DIU , anomenat també esterilet o espiral és un objecte petit de material plàstic flexible que en general duu enrotllat un filament de coure que, collocat a l’interior de l’úter de manera semipermanent, evita el desenvolupament de l’embaràs Fonaments La collocació de dispositius a l’interior de l’úter amb finalitats anticonceptives es realitza de manera efectiva des de la dècada dels anys seixanta Prèviament, els anys vint, hom havia intentat aplicar aquest mètode utilitzant dispositius metàllics, d’or i plata, però ocasionaven trastorns freqüents, com ara…
Cicle cel·lular. Mitosi i meiosi
Genètica
Tota cèllula, com s’esdevé amb l’ésser de què és part constituent, acompleix un cicle vital, anomenat cicle cellular Una vegada constituïda, la nova cèllula desenvolupa les funcions que li són pròpies durant un temps molt variable en cada cas, i després, o bé mor o bé es reprodueix, originant les cèllules filles El temps necessari perquè la cèllula desenvolupi tot el cicle és variable, ja que mentre que hi ha cèllules que es reprodueixen molt ràpidament, com per exemple les cèllules cutànies, n’hi ha d’altres que tarden molts anys sense dividir-se, com ara les cèllules nervioses o neurones…
Decàpodes d’aigua dolça: el cranc autòcton
Tot i que el cranc autòcton es troba en rius i rieres de característiques diverses, el seu hàbitat ideal són els cursos d’aigua calcaris, amb aigua durant tot l’any, sense contaminants ni processos eutròfics o anòxics, amb gorgs i amb microhàbitats i substrats heterogenis que ofereixen espais per al refugi diürn i hivernal i espais òptims per a alimentar-se i també amb una bona cobertura de vegetació de ribera, característiques que reuneix el tram de riu de la fotografia Gregori Conill La presència del cranc de riu autòcton Austropotamobius pallipes en cursos fluvials representa un valor…
Les antocerotes
Briòfits de la classe de les antocerotes 1 Phaeoceros laevis a aspecte general del gametòfit i de l’esporòfit x 4 b detall de l’involucre x 7 c detall d’una càpsula oberta x 10 d secció transversal de la làmina del gametòfit x 70 e detall d’uns elàters x 70 2 Anthoceros bulbiculosus a detall dels tubercles x 15 Miquel Alcaraz La classe de les antocerotes comprèn unes 100 espècies d’uns curiosos organismes que presenten un aparell vegetatiu laminar, d’hepàtica taLlosa, que conserva, però, una sèrie de caràcters molt primitius, d’alga un sol cloroplast, en forma de làmina, a cada cèllula Per…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina