Resultats de la cerca
Es mostren 5345 resultats
Mare de Déu de les Agulles (Montagut de Fluvià)
Art romànic
Situació Vista exterior de l’església des del costat nord-oriental J M Melció L’església del santuari de la Mare de Déu de les Agulles o Mare de Déu de les Aguges es troba en un petit replà que domina la vall de Riu, a la capçalera d’aquesta vall, afluent per l’esquerra a la de Sant Aniol, i al peu dels vessants sud-occidentals del puig de Bassegoda, dins l’antic terme de Riu, a 940 m d’altitud Mapa 257M781 Situació 31TDG690840 Per arribar-hi cal agafar la carretera comarcal C-150, de Girona a Ripoll Poc abans del quilòmetre 43, entre Sant Jaume de Llierca i Castellfollit de la Roca, a mà…
Capellades
Vista aèria de Capellades
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi d’Anoia, en una plataforma, 100 m damunt el riu Anoia, que forma en aquest indret el congost de Capellades.
Situació i presentació El terme municipal de Capellades és el més petit de la comarca, amb 2,95 km 2 Limita amb els termes de la Torre de Claramunt N i W, Cabrera d’Anoia S i Vallbona d’Anoia E Comprèn la vila de Capellades i l’antic veïnat de la Font de la Reina, i hi ha, a més, la urbanització de Ca l’Anton, la major part de la qual pertany al terme veí de la Torre de Claramunt El terme és situat a la vall de l’Anoia, a l’indret on el riu talla la Serralada Prelitoral formant l’anomenat estret o congost de Capellades i surt ja de la Conca d’Òdena per a dirigir-se cap al Penedès El congost…
Miquel Lochner
Art gòtic
Detall dels pinacles de fusta que coronen les cadires del cor alt de la catedral de Barcelona Probablement formaven part del projecte de Pere Sanglada, però van ser iniciats per Miquel Lochner, el 1483, el qual va treballar-hi fins a la seva mort, el 1490, amb la collaboració de l’escultor Joan Frederic CB – TDuran Durant la segona meitat del segle XV i els primers anys del XVI es constata a Catalunya una important presència de mestres procedents de l’Europa septentrional, especialment després de la Guerra Civil Catalana 1462-72 Les fonts corresponents a aquest període atorguen un especial…
Poblat d’Olèrdola
Art romànic
Situació Vista aèria del conjunt, amb les muralles a primer terme i l’església de Sant Miquel a frec de cinglera ECSA - J Todó El conjunt monumental d’Olèrdola és situat sobre una plataforma rocosa de 358 m d’altitud, als vessants occidentals del massís de Garraf, tot dominant la plana del Penedès La muntanya, de calcària escullosa d’arrel micrítica, presenta una acusada inclinació N-S Mapa 35-17447 Situació 31TCF921734 Olèrdola és a 4,5 km de Vilafranca Per a accedir-hi cal agafar la carretera de Vilafranca del Penedès a Vilanova i la Geltrú Una vegada passada la Plana Rodona, a mà dreta…
Març 2011
Dimarts 1 Continua la guerra entre els partidaris de Gaddafi i els rebels libis Després de molts dies de combats, les bombes de les tropes de Moammar al-Gaddafi cauen a tocar d’installacions petrolieres al costat de la població líbia d’Agedàbia Els combats també s’endureixen a la ciutat d’Al-Zàwiya, a 50 km de Trípoli El 12 de març, les tropes del Govern controlen Ras Lanuf, bombardegen Brega i preparen un atac contra Bengasi, principal bastió dels rebels El 17 de març, el Consell de Seguretat de les Nacions Unides aprova una resolució per obrir foc a Líbia amb l’objectiu de protegir la…
Vilanova i la Geltrú
Vilanova i la Geltrú
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi i cap de la comarca del Garraf, a la costa, a llevant de la desembocadura del riu de Foix.
Situació i presentació El terme municipal és limitat al NE per Canyelles, a l’E per Sant Pere de Ribes, al S per laMar Mediterrània, a l’W per Cubelles i al NW pel terme de Castellet i la Gornal, de l’Alt Penedès El terme comprèn, al N i al NW, els darrers contraforts del massís de Garraf, i la plana litoral ocupa la resta del territori La façana marítima fa uns 6 km El cap de municipi és la vila de Vilanova i la Geltrú Hom troba, a més, petites caseries i diversos masos, alguns dels quals…
Pere de Fontaines
Art gòtic
Pintor francòfon nascut a Béthune Flandes i documentat a Girona a partir del 1500, on consta com a membre de la confraria de Santa Bàrbara i Santa Victòria de la parròquia del Mercadal Això no obstant, la seva arribada a la ciutat podria ser anterior, si es confirmés la seva identificació amb el “mestre Pere l’Estranger, francès” documentat en el fogatjament de la ciutat de Girona del 1497, l’ofici del qual, malauradament, no s’indica, circumstància aquesta que no es dona a l’hora de relacionar com a caps de fogatjament de la ciutat la vídua Vicença, pintora segurament la muller del pintor…
Sant Pere de Tuïr
Art romànic
Situació Els vestigis de l’antiga església parroquial de Sant Pere es conserven a l’església parroquial actual de Santa Maria de la Victòria, situada al centre de la vila de Tuïr Mapa IGN-2448 Situació Lat 42° 41’ 54,6” N - Long 2° 45’ 22,8” E L’itinerari que duu a Tuïr és el mateix descrit en la monografia precedent PP Història Hom troba les primeres referències a la vila de Tuïr en el cartulari de Sant Miquel de Cuixa, monestir que havia adquirit, al segle X, propietats al lloc mitjançant diverses donacions Una d’aquestes anà a càrrec de Miró, levita, aleshores ardiaca fill del comte de…
Linyola

Linyola
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Pla d’Urgell.
Situació i presentació El terme municipal de Linyola, de 28,66 km 2 d’extensió, és situat al sector septentrional del Pla d’Urgell El 1988 se segregà de la comarca de la Noguera i fou inclòs a la nova comarca del Pla d’Urgell Confronta amb els municipis noguerencs de Bellcaire d’Urgell al N, Penelles a l’E i Vallfogona de Balaguer a l’W amb Ivars d’Urgell també a l’E, el Poal i Vila-sana al S i Bellvís i l’enclavament d’Arrufat pertanyent a aquest mateix municipi a l’W, tots de la seva mateixa comarca El terme és regat pel canal del Sió, a tramuntana i a llevant, i pel Riu Corb, a migdia Hi…
Cabassers

El Pont Vell sobre el riu de Montsant, a Cabassers
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Priorat.
Situació i presentació Es troba a ponent de la comarca, en contacte amb la Ribera d’Ebre, a la vall mitjana del riu de Montsant Limita amb els termes de la Palma d’Ebre NW, Vinebre W i la Torre de l’Espanyol SW de la Ribera d’Ebre, i amb els de la Figuera S, la Vilella Baixa SE, la Vilella Alta E, la Morera de Montsant E, Margalef NE i la Bisbal de Falset NW, del Priorat El riu de Montsant entra al terme pel sector septentrional en direcció N-S, descriu una àmplia corba i agafa la direcció W-E seguint els darrers vessants sud-occidentals del massís de Montsant de l’alineació principal o Serra…