Resultats de la cerca

Els tallarols són de mida petita, entre 12-15 cm, tenen el bec fi, recte, les potes relativament llargues, la cua llarga i rectangular a la punta, les ales llargues fins més enllà de la base de la cua i el plomatge poc vistós i diferent segons el sexe Inclou nombroses espècies, onze de les quals habiten normalment als Països Catalans, on són sedentàries Nien a la vegetació baixa o en arbusts a tocar el sòl El tallarol emmascarat S hortensis , comú en alzinars, horts, conreus de tarongers i oliveres, presenta un típic plomall negre fins a sota els ulls El tallarol gros S borin , de plomatge…

En els semàfors de trànsit els senyals són donats per tres llums de diferents colors el superior, de color vermell, indica que els vehicles que el tenen al davant han de parar l’inferior, de color verd, indica que poden passar, i el del mig, de color groc o ataronjat, indica precaució i marca una pausa entre el verd i el vermell abans del canvi de senyal Sovint els semàfors que regulen el trànsit dels vehicles són sincronitzats amb uns altres, generalment més petits, que regulen el pas dels vianants Els més comuns, ultra els que són constitutivament…

El tronc és oval, amb els membres anteriors curts i els posteriors llargs, amb els dits units per una membrana La pell és llisa i d’un color uniforme variable verdosa, terrosa, negrenca, bruna o bé amb taques El mascle té dos sacs vocals que produeixen el rauc característic Habita a les aigües quietes estanys, basses, pous, etc, i també als torrents i rierols amb vegatació abundant La reproducció té lloc durant la primavera, quan cada femella pon de cinc mil a deu mil ous envoltats d’una massa gelatinosa, que durant quatre mesos fan la metamorfosi i passen a capgròs i a adult A l…

Un dels líquens silicícoles més freqüents al nostre país és Tephromela atra En la fotografia en veiem els tallus, gairebé blancs, amb la superfície granulosa i els típics apotecis lecanorins amb el marge del color del tallus i prominents Néstor L Hladun El gènere Tephromela , recentment segregat del gran gènere Lecanora , és principalment representat per T atra , un liquen crustaci gairebé blanc, verrucoso-areolat, amb apotecis 0,3-3 mm més o menys prominents, de disc negre, amb un marge tallí blanc ben visible L’himeni i l’hipoteci presenten un característic color…

Al cap té uns ulls molt grossos i les antenes són plomoses als mascles i verticillades a les femelles El tòrax, prim i allargat, com tot el cos, és de color burell groguenc amb dues ratlles longitudinals més fosques les ales, transparents, tenen la nervadura coberta d’escates, i l’abdomen, de color gris, és anellat de burell Les larves són aquàtiques, tenen el sifó respiratori molt llarg i són de règim alimentari omnívor els adults, per contra, xuclen el líquid intern mitjançant picades, les quals poden ésser més o menys doloroses i a vegades transmeten malalties A…

La invenció del tetragrama s’atribueix a Guido d’Arezzo, un dels teòrics musicals més importants de l’Edat Mitjana, que excellí durant la primera meitat del segle XI Deriva del costum de dibuixar els neumes sobre el pergamí, procurant que els sons idèntics apareguin a la mateixa alçada aquest fet conduí a l’ús d’una línia o més d’una per a representar determinades notes, el significat de les quals s’indicava al principi amb una lletra que derivà en la clau A poc a poc les línies anaren indicant notes en concret, especialment el do3, representat generalment per mitjà d’una línia de color…

De vegades poden tenir pigments, com l’espècie Saureus , que damunt un medi sòlid és de color groc El pigment que li dóna aquest color és propi de cultius vells Algunes soques poden generar una toxina molt activa Els estafilococs produeixen i digereixen la gelatina, són sapròfits i es troben damunt la pell i les mucoses, on poden causar infeccions furóncols, i des d’on poden passar a la sang i produir una septicèmia i afectar diversos òrgans Aquesta mena d'infeccions, si bé són molt poc freqüents, són fatals en una proporciómolt elevada entorn al 50% i reben el nom…

Mineral que cristallitza en el sistema monoclínic Els cristalls són d’hàbit prismàtic, allargats segons l’eix c també presenten sovint les cares estriades parallelament a l’eix c Té una duresa 1,5-2,5 i una densitat 3,06 És de color vermell, més pàllid a mesura que augmenta el contingut en níquel, i arriba al color gris o blanc quan la quantitat d’aquest metall és superior a la de cobalt És un mineral secundari, format per l’oxidació dels arsenurs de cobalt i níquel Sovint hom el troba recobrint amb una capa polsosa els minerals primaris, i per això s’ha fet…

Molses de l’ordre de les politricals 1 Polytrichum commune a aspecte general del gametòfit i de l’esporòfít x 2 b càpsula x 7 c fillidi x 7 d/e seccions transversal i lateral de lamelles x 350 2 P juniperinum a fillidi x 20 b secció transversal de lamelles x 350 3 Atrichum undulatum a aspecte general del gametòfit i de l’esporòfít x 2 b fillidi x 20 4 Pogonatum aloides a aspecte general del gametòfit i de l’esporòfít x 1,5 b fillidi x 20 5 P urnigerum a fillidi x 15 Miquel Alcaraz Les politricals constitueixen un ordre força homogeni i bastant diferent de les altres molses, que comprèn…

La recollecció de les olives és feta des de l’octubre fins al gener, segons el clima i les condicions del terreny de cada comarca, i hom la comença recollint de terra les olives que han caigut naturalment de l’arbre i després són collides les de l’arbre, bé fent-les caure a cops de batolla, manualment o mecànicament hom en diu batre o espolsar olives , bé collint-les amb la mà hom en diu munyir o eixonar olives Les olives destinades a ésser menjades senceres són posades a confitar amb diversos ingredients Les varietats d’oliva reben noms diferents segons les comarques i, sovint, amb el…