Resultats de la cerca
Es mostren 5465 resultats
El Mestre de les Figures Anèmiques
Art gòtic
Taula en què els habitants de Tours recuperen el cos de sant Martí aprofitant un descuit dels soldats de la ciutat de Poitiers Va formar part del retaule de Sant Martí Sescorts ©MEV – JMDíaz En el sisè volum de la seva obra A History of Spanish Painting 1935, CR Post presentava als lectors una nova personalitat artística, que batejava, encertadament, com a Mestre de les Figures Anèmiques El professor americà hi va veure un seguidor de l’aleshores anomenat Mestre de Sant Jordi, pintor actiu a la segona generació del gòtic internacional a Catalunya, que des de fa temps ha estat identificat amb…
Les antocerotes
Briòfits de la classe de les antocerotes 1 Phaeoceros laevis a aspecte general del gametòfit i de l’esporòfit x 4 b detall de l’involucre x 7 c detall d’una càpsula oberta x 10 d secció transversal de la làmina del gametòfit x 70 e detall d’uns elàters x 70 2 Anthoceros bulbiculosus a detall dels tubercles x 15 Miquel Alcaraz La classe de les antocerotes comprèn unes 100 espècies d’uns curiosos organismes que presenten un aparell vegetatiu laminar, d’hepàtica taLlosa, que conserva, però, una sèrie de caràcters molt primitius, d’alga un sol cloroplast, en forma de làmina, a cada cèllula Per…
Les boraginàcies
Boraginàcies 1 Lappula squarrosa a aspecte de la planta x 0,5 b fruit començant a madurar x 3 c aqueni madur x 6 d detall d’un pèl del fruit x 30 2 Viperina Echium vulgare a fragment d’una branca eriçada de pèls rígids, amb les flors de corolla zigomorfa, ben oberta x 0,5 b flor amb els estams ben exserts x 2 3 Myosotis ramosissima a aspecte de la planta, amb els extrems de les tiges corbats helicoidalment x 0,5 b calze seccionat, amb els sèpals coberts de pèls ganxuts i el fruit format per quatre aquenis de paret llisa x 5 4 Heliotropium europaeum a fragment d’una tija amb les flors girades…
Filogènia i sistemàtica dels espermatòfits
Ens hem referit sovint, en les pàgines precedents, a les gimnospermes i a les angiospermes, els dos grups que clàssicament hom distingeix dins les plantes superiors Les diferències entre les unes i les altres són molt nombroses i transcendentals, de manera que la separació és prou justificada Recordem, entre les característiques de les angiospermes, els primordis seminals tancats dins d’un recipient, el pistil, format per les fulles carpellars l’ovari, de vegades acompanyat d’altres parts de la flor, que es converteix després de la fecundació en un fruit que guarda les llavors la «doble»…
Les pertusarials
Caràcters microscòpics principals de les pertusarials Els dibuixos s’han basat en material tractat primer amb KOH i després amb lugol A Pertusaria heterochroa asc bispòric i detall d’una ascòspora, de paret internament ornamentada B Phlyctis argena asc amb dues ascòspores murals Biopunt, a partir de fonts diverses Constitueixen un grup de líquens crustacis, típicament silicícoles o corticícoles, ben representats a la regió mediterrània, i caracteritzats pels seus ascs amples, de paret gruixuda, amb la túnica interna amiloide I+ blau, engruixida a l’àpex, amb dehiscència per una escletxa, no…
El Mestre de Santa Basilissa
Art gòtic
Es desconeix l’origen geogràfic del conjunt d’obres atribuïdes a aquest anònim, tot i que a vegades s’han relacionat amb Girona, com va fer Gudiol i Ricart, atès el seu parentiu amb obres posteriors d’aquesta regió Gudiol i Ricart, 1953, pàg 117, mentre que Ainaud també proposà un hipotètic origen gironí per a la principal obra d’aquest artista, el retaule de Sant Julià i Santa Basilissa Ainaud, 1990, pàg 93 La producció atribuïda al Mestre de Santa Basilissa comprèn el retaule de Santa Bàrbara MNAC/MAC, núm inv 4506, que ingressà al Museu Nacional d’Art de Catalunya procedent de l’adquisició…
Sant Martí de Joval (Clariana de Cardener)
Art romànic
Situació Vista del que resta de l’edifici, amb l’arc triomfal que obre la capçalera, avui tapiat i amb una porta adaptada L Prat A la riba dreta del riu Cardener, segurament per on devia passar la important via de comunicació entre Cardona i la vall de Lord Sobirà, seguint la via fluvial, hi ha aquesta partida de Joval que, des de l’altiplà, s’aboca cap a llevant Mapa 330M781 Situació 31TCG831487 Per la carretera de Solsona a Manresa, al punt quilomètric 48,500, passant pel costat de la bàscula, a mà esquerra, cal anar cap a la pista que porta a Puig-sec, a 3,500 km Des d’aquí cal seguir el…
Alí Bei, els il·lustrats i el món islàmic. 1781-1882
L’obra de Domènec Badia i Leblich, conegut també pel nom d’Alí Bei, Barcelona, 1767 – Damasc, 1818, o 1822 constitueix un dels cims més elevats del conjunt de projectes i de realitzacions de la Illustració L’objecte de les recerques que dugué a terme fou el món de les societats i les economies de la civilització islàmica, a cavall entre el nord d’Àfrica, l’Àsia occidental i la Turquia europea Es tractava d’unes societats que, si bé en bona part es trobaven molt properes geogràficament a Europa –com ara el Magrib i el Pròxim Orient–, eren, per diverses raons, molt desconegudes per als europeus…
Santa Eugènia de Saga (Ger)
Art romànic
Situació Sector nord-oriental del temple de Santa Eugènia de Saga, que fou una parròquia del monestir de Sant Miquel de Cuixà ECSA - Rambol Aquesta església és situada al llogaret de Saga, al nord-est de Ger, vora la carretera N-260 Mapa 36-10 217 Situació 31TDG063968 Saga és a uns 8 km de Puigcerdà en direcció a la Seu d’Urgell per la carretera N-260 RMAE Història La parròquia de Saga és esmentada en l’acta de consagració de la Seu d’Urgell de l’any 819, document que es considera escrit al final del segle X Fou una possessió de l’abadia de Sant Miquel de Cuixà Això es comprova per primera…
Sant Jaume d’Escardacs o d’Estoll (Urtx)
Art romànic
Antiga església de la parròquia de Santa Eulàlia d’Estoll, avui desapareguda Era situada al veïnat d’Escardacs, a llevant de Can Pep, al costat del camí del Vilar d’Urtx Vers el 1850 l’Ajuntament autoritzà els amos de Can Cornet a utilitzar-ne les pedres per a la construcció d’un porxo Cal cercar l’esment més antic d’aquest temple en la seva acta de consagració del 2 de juny de 913 El bisbe Nantigís consagrà l’església a petició del sacerdot Guadamir i de tots els parroquians que, segons el document, l’havien fundada El prevere Guadamir dotà l’església, ensems amb Igila i Sunifred, amb terres…