Resultats de la cerca

Situació El castell de Quermançó és situat uns 2 km al nord del poble de Vilajuïga Les ruïnes de la fortalesa es drecen al cim d’un puig envoltat de cingles, inaccesibles pels costats de ponent i de migjorn els altres dos vessants —defensats per torres o albarranes— són també força abruptes Una vista aèria del conjunt fortificat J Todó-TAVISA Les ruïnes del castell, amb una de les façanes F Baltà Mapa 220M781 Situació 31TEG077878 Aquest castell és situat uns 200 m de la carretera que va de Figueres a Portbou Des d’aquesta carretera l’accés hi és força fàcil JBM Història L’any 1078, el comte…

Situació Timpà romànic encastat a l’actual església barroca, en què tres arcs aixopluguen la Mare de Déu amb l’Infant i, a banda i banda, dues figures masculines identificades amb sant Joan Evangelista i un profeta ECSA - FX de Rueda Les restes de l’antiga església romànica de Santa Maria estan adossades al mur sud de l’actual temple barroc dedicat a Santa Maria i situat al centre de la vila Mapa 34-16418 Situació 31TCF537897 Per a arribar-hi cal seguir el mateix itinerari descrit en la monografia anterior FEB Història El lloc de Sarral, dit antigament Saüc, és esmentat per primera vegada l’…

Les úniques cases de templers i hospitalers del Camp de Tarragona eren situades a l'actual comarca de l’Alt Camp Són les següents Aiguamúrcia Comanda de Selma Comanda de l’orde del Temple situada molt probablement a l’indret de l’actual mas anomenat la Masó o Mesó de Selma, tot just a 1 km de Selma, vers el sud-oest La creació de la comanda de Selma es relaciona directament amb la donació del castell i terme de Selma que feu l’any 1142 Guillem de Santmartí, senyor del lloc, a l’orde del Temple, el qual deixà la custòdia del castell a un castlà, Guerau de Jorba El 1172 el bisbe de Barcelona…

Situació Vista aèria de la vila i del monestir de Santa Maria, a banda i banda de la Noguera Pallaresa ECSA - M Catalán La vila o nucli de poblament de Gerri es troba a la dreta de la Noguera Pallaresa Un pont de pedra, refet en diverses ocasions, la comunica amb el vessant esquerre on es troba l’antic monestir i un sector d’hortes i conreus La vila s’estén per un coster i té dos sectors clarament diferenciats per la carretera C-147 de Balaguer a Esterri d’Àneu APF Mapa 33-11252 Situació 31TCG408878 Història La vila de Gerri Vilella constituïa el centre dels dominis alodials i jurisdiccionals…

Situació Vista general d’aquesta ermita, envoltada avui per altes i desproporcionades construccions modernes ECSA - E Casas La capella és situada a la Marina de l’Hospitalet, al SE de la moderna barriada de Bellvitge Hi ha un brancal de l’autovia de Castelldefels que hi porta MPP Mapa 36-16420 Situació 31TDF256779 Història El lloc pertanyia al terme de la parròquia de Provençana i estava enclavat dins la partida de Banyols És documentat per primer cop el 995, en la venda que féu Elo, dita Bonadona, a Ferriol i a la seva muller Fremosa d’un camp de prat al lloc dit Lobergadello villio , que…

Importants components del plàncton marí, els quetògnats són animals carnívors, que s’alimenten de protozous, copèpodes i larves d’altres animals marins, i alhora constitueixen l’aliment bàsic i principal de molts altres animals marins L’exemplar de la fotografia, del gènere més abundant i ric en espècies, Sagitta concretament, S inflata , permet de notar la forma de sageta del seu cos d’1 a 3 cm, amb el cap ben diferenciat, el tronc i la cua, i la forma de les aletes, transparents i mancades de musculatura Claude Carré Els quetògnats són metazous celomats, enterocèlics i deuterostomats, i per…

Situació Una vista de l’exterior de l’església des del costat de llevant, amb la capçalera J M Melció L’església de Sant Andreu és la del poble de Socarrats, situat entre el Ridaura i la riera de Bianya, vora la confluència dels dos rius, a la dreta de la ribera de Bianya Mapa 256M781 Situació 31TDG567732 Per anar-hi, hom pot agafar la carretera d’Olot a Sant Pau de Seguries Sant Andreu de Socarrats es troba a 300 m vers migjorn de la fita 647 de l’esmentada carretera, 1,8 km abans d’arribar a la Vall de Bianya JVV Història Un dels primers esments documentals de l’església de Sant Andreu de…

Situació Vista parcial de les ruïnes d’aquest castell, amb les restes de la torre mestra, a la dreta, i un pany de mur, que formaven part del recinte fortificat ECSA - JL Valls El castell és al paratge dit de Can Manent, al centre d’una vall del sector meridional del terme de Montoriol, a la capçalera de la riera de Montoriol i de la conca del Rard Mapa IGN-2449 Situació Lat 42° 33’ 36,6” N - Long 2° 41’ 37,32” E S’hi pot arribar des de la carretera D-2 que ve de Vilamulaca i Forques i porta vers Illa Un cop passat el poble de Montoriol d’Avall, en arribar a les primeres cases del barri dels…

Més enllà de les querelles entre figuratius i abstractes, entre Realisme, nou Realisme i les formes d’expressió artística que no fan servir la figura humana, el paisatge directe del natural o les imatges reproduïdes, un assaig sobre l’art del segle XX en general no pot deixar de banda una tradició tan genuïna de pintura o d’escultura que no ha fet progressar el segle A Catalunya, aquesta tradició està representada per una sala d’art, d’història centenària, que sempre s’ha mantingut fidel a aquesta pintura, fins i tot des d’abans del Noucentisme la Sala Parés de Barcelona, inaugurada el 1877…

Vacunació de ceps, “L’Esquella de la Torratxa”, Barcelona, 15-11-1890 BC Claudi Ametlla, amb la seva prosa incisiva i concisa, va descriure sintèticament l’episodi, rememorant la seva vivència a Sarral “de primer els pàmpols es tornaven grocs sobre els sarments més curts els raïms eren menys i més petits després, el cep ja no brostava” L’impacte era tant més fort pel fet que “els tres o quatre anys darrers el vi s’havia pagat a preus meravellosos , perquè morta la vinya a França pel mateix estrall, abans que morís a Catalunya, els negociants pagaren alt el preu del producte destinat a l’…