Resultats de la cerca
Es mostren 6019 resultats
Santa Maria de Claret (Llanera de Solsonès)
Art romànic
Situació Al cantó de migjorn del municipi de Llanera, en un planell a l’esquerra de la riera de Llanera, no gaire lluny de la serra de Pinós, hi ha emplaçat el poble de Claret, que consta d’unes poques masies al voltant de l’antiga església parroquial de Santa Maria Mapa 361M781 Situació 31TCG725313 Vista exterior de la capçalera de l’església de Santa Maria de Claret, amb l’absis L Prat Mur situat davant l’absis de l’església, rematat per tres ossaris, els quals han estat decorats amb treballs d’escultura elemenals L Prat S’hi arriba per la carretera de Solsona a Torà Uns 500 m després del…
sonata
Música
Des del segle XVII, nom donat a diversos tipus de composicions, principalment instrumentals, per a un sol instrumentista o dins dels gèneres de la música de cambra.
A l’Edat Mitjana i al Renaixement la paraula italiana sonata i els seus equivalents o adaptacions en altres llengües sonnade , sonada , sonado , sennet , etc s’utilitzaren per a denominar peces instrumentals en general en oposició a la cantata , peça per a ser cantada Al llarg dels segles XVII i XVIII, però, l’ús del terme s’anà especialitzant i acabà aplicant-se de manera quasi exclusiva a obres per a un sol instrumentista o de cambra Amb el temps es va limitar -de forma potser arbitrària- a peces per a un màxim de dos instruments la resta sol anomenar-se trio, quartet, etc L’origen de la…
Josep Soler i Sardà
Música
Compositor, musicògraf, musicòleg i pedagog.
Vida S’inicià en la música a Vilafranca del Penedès amb Rosa Lara Al principi del 1960 es traslladà a París, on entrà en contacte amb René Leibowitz , però el principal mestratge el rebé de Cristòfor Taltabull entre el 1960 i el 1964 Des de la seva primera estrena — Polifonías para piano 1956—, el seu llenguatge estigué en constant evolució Les primeres obres reflecteixen clarament la seva admiració pel camí estètic i ideològic iniciat pels autors de la Segona Escola de Viena, utilitzant el dodecatonisme com a recurs compositiu però, lluny d’estancar-se en un únic camí tècnic i estètic, els…
,
Sant Martí de Bianya (la Vall de Bianya)
Art romànic
Situació Una vista de l’exterior de l’absis de Sant Martí de Bianya J M Melció L’església de Sant Martí de Bianya o Sant Martí de Solamal és la de l’antic poble i parròquia homònims, situada a l’esquerra del torrent de Santa Llúcia de Puigmal, vora la seva confluència amb la ribera del Farró Mapa 256M781 Situació 31TDG527747 Hom pot arribar-hi per la carretera d’Olot a Sant Pau de Seguries A 9 km d’Olot, abans del pont, hom trobarà, a mà esquerra, vers ponent, un camí que hi porta JVV Història És en l’acta testamentària del comte bisbe Miró de Besalú datada l’any 979 on hi ha un dels primers…
L’escultura en l’antiguitat tardana
El període comprès entre el Baix Imperi Romà i la dominació visigòtica es caracteritzà per la pervivència de la cultura clàssica, en un món que es cristianitzava Durant aquesta etapa, que avui en dia es prefereix anomenar més aviat antiguitat tardana que no pas època paleocristiana, les restes escultòriques que han arribat fins avui són peces de caràcter monumental o litúrgiques i funeràries Al costat de capitells que són bàsicament derivacions de l’ordre corinti, hi ha cancells com ara els conservats al Museu Arqueològic de Tarragona o ares d’altar, per exemple, les de Terrassa, Empúries i…
Els Casablancas. El vapor de la O i els grans estiratges
Acabats i el Vapor de la O La família Casablancas Ferran Casablancas i Peig va néixer l’any 1835 en una casa de pagès de Sant Quirze de Terrassa Com que no era l’hereu, deixà la masia i s’installà a Sabadell Allí establirà pel seu compte una petita fàbrica de tissatge de llana que treballava per compte d’una altra indústria llanera Ferran Casablancas formava part de la classe dels drapaires, molt abundants a Sabadell i a Terrassa, aquells petits industrials que treballaven a mans per compte de tercers El seu treball depenia del seu únic client Si aquest no li passava feina havia de buscar-ne…
L’art romànic a l’Alt Urgell
Art romànic
L’arquitectura civil i militar i l’arqueologia A la comarca de l’Alt Urgell, fins a l’actualitat, no hi havia hagut gairebé cap estudi arqueològic, pel que fa a l’època medieval Tanmateix, després dels treballs fets per A Villaró, V Roca, M Terré i V Hurtado per a aquest volum, ara sabem de l’existència de nombrosos oppida que, potser en algun cas, resten cronològicament a cavall entre el món antic i el món medieval, de diversos pobles abandonats, d’hàbitats troglodítics, de sepultures excavades a la roca i d’altres de llosa, de camins, de colomars, etc Comencem parlant dels castells Una…
Claustre de la catedral de Girona
Art romànic
Precedents De l’antiga seu romànica de Girona, el claustre, juntament amb el campanar, és la part més important que s’ha conservat, representants ambdós, però, de moments històrico-artístics diferents dins el mateix període romànic La torre formava part, com l’església, de les edificacions iniciades en el segle XI * , mentre que el claustre es troba entre les empreses del segle XII Tot i que les notícies conegudes relatives al procés de construcció del conjunt episcopal són més aviat esporàdiques i sovint no massa concretes, disposem de referències al llarg dels segles XI i XII sobre diverses…
La producció dels forns de vidre catalans
Art gòtic
Els inventaris i els encants són els documents que bàsicament donen notícia dels tipus de vidres produïts en aquest període És fàcil observar-hi que la varietat de formes per a diferents usos és major al segle XV que a l’anterior, com també l’extensa presència d’objectes de vidre a les cases catalanes La confrontació entre la documentació d’arxiu i les peces que s’han conservat sovint genera alguns problemes d’atribució formal La utilització d’un ampli ventall de noms per a designar els vidres, probablement per les varietats dialectals, i el fet que molts d’aquests noms no han arribat fins…
Sunyer
Sunyer
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Segrià.
Situació i presentació Es troba al sector ja garriguenc de la part central de la comarca Limita amb els municipis de Sudanell i Montoliu de Lleida al N, d’Alfés a l’E, Alcanó i Sarroca de Lleida al S i Torres de Segre a l’W Es troba a l’esquerra del riu de Set, poc abans de la seva desembocadura al Segre, que forma la frontera nord-oriental A la part meridional travessa el terme també de llevant a ponent la vall del Secà, que va a parar al pantà d’Utxesa El poble i cap de municipi de Sunyer és l’únic nucli de població del terme Passa pel sector NW del territori i en direcció S-N una carretera…