Resultats de la cerca
Es mostren 34897 resultats
El que cal saber de la miopatia distròfica
Patologia humana
Les miopaties distròfiques són malalties hereditàries que es caracteritzen per una degeneració de les fibres musculars que causa una pèrdua de força muscular progressiva i una atròfia muscular Convé de consultar el metge per descartar la possibilitat que hom pateixi una miopatia distròfica si es presenta una pèrdua de força als malucs que causa inicialment una dificultat a llevar-se o pujar escales, o bé una pèrdua de força a les espatlles que en un primer moment fa difícil d’aixecar els braços Quan en una família hi ha algú que pateix miopatia distròfica, convé que les altres persones que en…
El que cal saber de la neuràlgia
Patologia humana
Les neuràlgies són trastorns caracteritzats per la presentació de crisis de dolor intens que es localitza en l’àrea del cos innervada per un nervi sensitiu i les ramificacions que li corresponen Quan hom pateix una neuràlgia convé d’adreçar-se al metge, perquè és possible que calgui efectuar algunes proves diagnostiques que permetin de descartar la possibilitat que sigui deguda a un trastorn neurològic o de l’aparell locomotor que hagi d’ésser tractat Els episodis de dolor agut al rostre són causa freqüent de consulta a l’odontòleg, però no sempre són deguts a alteracions dentàries Sovint,…
convertidor
Electrònica i informàtica
Aparell, màquina o dispositiu elèctric, destinat a transformar un corrent elèctric d’unes característiques determinades en un altre de característiques diferents.
Poden ésser rotatius o estàtics Sovint els convertidors són emprats per a convertir el corrent altern en continu, o al revés, el continu en altern Els primers són anomenats rectificadors , i els segons, onduladors En el corrent altern, els convertidors poden ésser per a corrent monofàsic, trifàsic o polifàsic en general p ex, hexafàsic Els convertidors de freqüència són els que transformen corrent altern d’una certa freqüència en corrent altern d’una altra freqüència, i els convertidors de fase són els destinats a transformar un sistema de corrents alterns polifàsic en un altre de la mateixa…
Premis de l’Institut d’Estudis Catalans
Conjunt de premis atorgats per l’IEC i per les seves filials a partir de l’any 1916 per tal d’estimular el treball científic en els seus diversos àmbits d’actuació.
Són convocats per mitjà d’un Cartell de premis , que apareix regularment la diada de Sant Jordi de cada any des del 1915, amb algunes justificades interrupcions Els premis són de dotació, de periodicitat i de temes diversos les obres que hi aspiren han d’ésser generalment inèdites i redactades en català, bé que per a alguns premis hom accepta també obres publicades Vives, Bonsoms, Duran i Bas, Larratea, etc o escrites en altres llengües Bonsoms, Larratea, Nicolau d’Olwer, Arnau de Vilanova, etc El nom que duen respon al desig d’homenatjar alguna personalitat del camp humanístic Milà i…
Les haloragàcies
Haloragàcies 1 Myriophyllum spicatum a branca, de fulles pinnades i disposades en verticils de quatre, portadora d’espigues x 0,5 b cima de dues flors masculines x 3 c flor femenina x 3 Eugeni Sierra Les haloragàcies són quasi totes herbes aquàtiques o d’indrets sovint inundats Algunes viuen en altres ambients i, en aquest cas, poden ser arbustives o fins i tot arbòries Fan les flors petites i anemòfiles, tetràmeres i d’ovari ínfer Se’n coneixen en total poc més d’un centenar d’espècies, de les quals moltes són australianes En conjunt, però, la família és cosmopolita, a causa de l’àmplia…
Els catalans vistos pels estrangers
La tardor , A Viladomat, sd MNAC / RM Una extensa literatura, fonamentalment anglesa, però també francesa i italiana, elaborada durant la segona meitat del set-cents, s’ocupà de descriure el paisatge, l’activitat econòmica i el caràcter dels catalans En el seu vessant més conegut, tal com va constatar Ramon Boixareu, aquests viatgers remarcaren unànimement el desenvolupament econòmic de Catalunya i del País Valencià, alhora que el caràcter laboriós dels seus habitants, en clar contrast amb els territoris de la resta de la monarquia Edward Clarke, per exemple, que va visitar Catalunya els anys…
Origen i evolució dels grans grups de peixos: àgnats i pisciformes gnatostomats
Origen i desenvolupament dels peixos al llarg dels temps geològics Román Montull, a partir de Walker i altres fonts Alguns grups de peixos que actualment no es troben representats amb espècies vivents al nostre país han deixat constància de la seva existència en els sediments antics És el cas dels holostis els únics supervivents dels quals són dos gèneres de peixos d’aigua dolça de l’Amèrica del Nord, que es troben àmpliament representats en els materials cretacis de Santa Maria de Meià El de la fotografia, un exemplar d’uns 10 cm de longitud, és del gènere Coelodus Jordi Vidal / MGB Els…
Els dictiòpters blatodeus: cuques molles i paneres
Característiques de grup Els dictiòpters, blatodeus i mantodeus són insectes essencialment terrestres, de dimensions mitjanes o grans, que viuen predominantment a les regions tropicals i subtropicals Dins d’unes característiques generals a tots ells, n’hi ha dos grups clarament diferenciables, el de les paneroles dictiòpters blatodeus i el dels pregadéus dictiòpters mantodeus, per la qual cosa, al llarg de la història, han estat considerats successivament com a subordres o com a ordres independents Hi ha, però, tota una sèrie de caràcters que els són comuns Són insectes que gairebé no volen i…
Prealps
Conjunt de relleus muntanyosos a la perifèria dels Alps Centrals.
D’altitud moderada —menys de 3 000 m en general—, són constituïts per un potent gruix de sediments, amb neta preponderància de les roques calcàries El sòcol cristallí aflora en pocs indrets Hi ha, però, excepcions, com en el sector de Klagenfurt, als Prealps austríacs En general, es tracta de sediments no gaire plegats i sense metamorfisme aparent No són abundants tampoc les estructures complexes, com per exemple els mantells de corriment És, doncs, un material autòcton en la majoria dels casos El seu plegament és una conseqüència de l’orogènesi alpina, i, per tant, cal considerar que formen…
vector

Vector
Física
Matemàtiques
Element d’un espai vectorial.
Des del punt de vista geomètric, a tot vector se li pot associar direcció, mòdul i sentit, i un punt d’aplicació Segons les seves posicions relatives, es parla de vectors simètrics, oposats, conjugats, ortogonals, etc Fixada una base de vectors e 1 ,, e n en un espai vectorial E de dimensió n base d’un espai vectorial, tot vector x de E pot ésser expressat en forma única com a combinació lineal dels elements de la base x = x 1 e 1 + + x n e n Així, x resta determinat pels nombres x 1 , x 2 ,, x n , els quals són dits components de x hom ho escriu x = x 1 ,, x n Si en E hom defineix un…