Resultats de la cerca

Situació Al costat de llevant del terme de Pinell, i termenejant amb els de Llobera i Olius a tocar del castell de Miraver, hi ha l’església de Sant Pere Mapa 329M781 Situació 31TCG725468 Entre els punts quilomètrics 7 i 8 de la carretera de Solsona a Sant Climenç, surt una pista, en bon estat, que en cinc minuts deixa a Miraver S’hi celebra culte A cal Ventureta, poc abans d’arribar a l’església, en guarden les claus JCS Història L’església, que actualment és la parroquial del poble de Miraver, és documentada ja el 16 de novembre de 1099, quan Pere, fill de Ramon, juntament amb el seu fill…

Situació L’església s’erigeix a l’entrada del poble, en un indret un xic desconnectat del nucli habitat, constituït per l’agregat de Mont, petit poble enfilat als vessants de la muntanya d’Es Cròdos 1 237 m, que perfilen la riba dreta de la Garona, a la banda sud-oriental de l’antic terme Mapa 148M781 Situació 31TCH197331 L’accés al poble es fa a través de la carretera que uneix la N-230 amb Vilac Poc abans d’arribar a aquesta població, caldrà desviar-se a mà esquerra, on neix un trencall que posteriorment es bifurca en dos brancals, dels quals el de mà dreta porta a Mont, mentre que el de l’…

Situació Façana de ponent de l’església, amb la porta molt descentrada segurament a causa del desnivell del sòl ECSA-M Cirera L’església parroquial de la Mare de Déu del Remei es troba a la part més meridional del nucli antic del poble d’Ossó de Sió, el qual és situat al cim d’un turó, al marge dret del riu Sió Mapa 34-14 361 Situació 31TCG471244 Per a arribar-hi des de Cervera, cal seguir la carretera L-303 que mena a Agramunt, i poc després de Bellver de Sió s’ha d’agafar un trencall a mà dreta que en uns 500 metres porta directament al nucli antic d’Ossó de Sió, on hi ha l’església JNB…

Situació Vista general d’aquest gran casal aixecat sobre velles estructures romanes i medievals ECSA - Rambol Capella bastida al costat de Can Sant-romà, una important masia situada al peu de la muntanya de Mont-alegre, un xic més avall que el monestir cartoixà Mapa 37-16421 Situació 31TDF384923 Hi pon a un trencall, protegit amb un portal i una reixa, que es troba vora el quilòmetre 3,7 de la carretera de Badalona a Mollet És una propietat privada que es pot visitar, junt amb les excavacions, si se sollicita als seus propietaris, els barons d’Esponellà APF Història La masia de Can Sant-romà…

Situació Pany de mur que resta de l’edificació, el qual mostra un bonic aparell amb carreus ben disposats F Junyent-A Mazcuñan Les romanalles del castell són encinglerades dalt un tossal, situat dalt d’un turó, a la riba esquerra de la riera de Merlès, sobre l’església de Sant Martí i sota del mas Gombau, en un indret alterós dominador de la vall Aquest castell figura situat en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 293-M781 x 15,9 —y 50,2 31 TDG 159502 S’hi pot anar des de Puig-reig per la carretera que mena a Prats de Lluçanès En arribar a Santa…

Situació Un aspecte dels vestigis d’aquest castell, que des de l’època àrab controlava el curs del Segre ECSA - J Giralt El castell de Llorenç es troba en un penya-segat que sobresurt de la serra de Sant Cristòfol, la qual s’aixeca immediatament per sobre i en direcció oest de l’actual poble de Llorenç de Montgai Mapa 33-13328 Situació 31TCG199379 El poble de Llorenç de Montgai es troba a 8 km de Balaguer seguint la carretera LV-9 047, de Balaguer a Camarasa, al marge dret del Segre Per a arribar al castell cal prendre un camí de cabres que surt des de l’estació de tren de…

Situació Guixeria islàmica apareguda al barri del Canyeret i ara conservada al fons arqueològic de l’Institut d’Estudis llerdencs ECSA-JI Rodríguez El barri del Canyeret s’estenia pel vessant meridional del turó de la Seu Vella, entre la muralla exterior de la caserna, al nord, i l’eix Carrer Major-carrer Magdalena, al sud Els vestigis d’aquest barri corresponents a l’època altmedieval van ser descoberts en ser enderrocat i abandonat ara fa vint-i-cinc anys i durant les obres d’urbanització del seu solar, el 1983 Mapa 32-15 388 Història Abans de la seva destrucció el Canyeret era un barri…

Els deserts i subdeserts freds de l’Àsia central Les latituds temperades d’Àsia són una de les zones amb més extensió de deserts de tota la Terra integren gairebé tota l’Àsia central i el Kazakhstan, entre els 36° i els 48°N, ocupant una superfície d’uns 2 800 000 km 2 , és a dir, més de la meitat del territori Són formats per paisatges molt diferents, però hi dominen els deserts de sorra, de distribució irregular i extensió desigual L’espai desèrtic centrasiàtic L’Àsia central és una de les regions més antigues de l’escorça terrestre, amb una prolongada i complexa història geològica que es…

Respecte de l’arquitectura romànica precedent, l’època del gòtic va veure el maridatge de la fe i de la ciència i, per tant, una manera molt diferent de fer arquitectura, caracteritzada per l’aparició a França, d’ençà de mitjan segle XII, d’una tecnologia innovadora que va suposar, malgrat tot, un ús continuat dels materials de construcció més tradicionals, llevat de l’aparició de nous ginys al servei de les tasques constructives i de la introducció massiva del vidre de color per al tancament dels grans finestrals A Catalunya, no obstant això, la relació entre el mur i el buit es va mantenir…

La geografia A l’esquerra comprèn els altiplans que des de la serra Pedregosa, continuació meridional de la serra de la Sardera, al límit amb el Segrià, arriben fins a les terrasses fluvials damunt el Cinca aquest sector culmina al turó de l’Escorpió, 280 m alt, i al puntal de la Lleitera, 271 m alt a la dreta, comprèn una amplíssima zona més de 30 km a l’oest del riu, endinsant-se en terres aragoneses que s’estén per tot el marge oriental de l’altiplà dels Monegres plans de Cardell i de Buriat, centrats per aquests dos antics llocs i per una zona accidentada, trencada per nombrosos barrancs…