Situació
Vista general d’aquest gran casal aixecat sobre velles estructures romanes i medievals.
ECSA - Rambol
Capella bastida al costat de Can Sant-romà, una important masia situada al peu de la muntanya de Mont-alegre, un xic més avall que el monestir cartoixà.
Mapa: 37-16(421). Situació: 31TDF384923.
Hi pon a un trencall, protegit amb un portal i una reixa, que es troba vora el quilòmetre 3,7 de la carretera de Badalona a Mollet. És una propietat privada que es pot visitar, junt amb les excavacions, si se sol·licita als seus propietaris, els barons d’Esponellà. (APF)
Història
La masia de Can Sant-romà es va construir sobre les ruïnes de quatre vil·les romanes superposades que es van descobrir fortuïtament el 1934 i que han estat objecte de moltes campanyes d’excavacions metòdiques. En aquestes excavacions van aparèixer també notables fragments de la planta, a més d’unes pintures romàniques situades al pany del mur N que encara es conserva de l’església romànica. La capella de Sant Romà és documentada des del 1068, i del 1204 endavant és esmentada com a simple ermita o capella de patronatge i propietat dels Sant-romà. Entre els segles XVI-XVTI s’alçà una nova capella d’estil gòtic tarda que és la que roman actualment. (APF)
Església
De l’antiga església romànica s’ha pogut determinar, gràcies a les excavacions arqueològiques efectuades, les dimensions de la planta, que correspondrien a un edifici del segle XI, format per una nau d’unes mides interiors de 6,4 × 4 m i un absis semicircular d’uns 2 m de fondària. Els vestigis del mur N de la capella formen part del mur de contenció de la terrassa on hi ha la capella actual. (APF)
Pintura
Restes de pintura aparegudes al mur nord de la capella que va donar nom al casal.
M. Loosveldt
Al mur N de l’església del segle XI (actualment mur de contenció de l’edificació gòtica) encara es conserven alguns fragments de pintura mural molt malmesos.
Gràcies a la col·laboració del personal del Museu Municipal de Badalona ens ha estat possible accedir a l’estudi sobre aquestes pintures que publicà Epifani de Fortuny l’any 1973. En aquesta publicació Fortuny dona notícia de la descoberta dels murals per part de Jaume Lladó, el qual, un cop les hagué deslliurades de les tres capes de guix que les cobrien, deixà al descobert un fragment amb el tema de la crucifixió. Immediatament —explica el mateix autor— sol·licitaren el parer del Dr. Eduard Junyent, el qual reconegué l’antiguitat de l’obra sense fixar una data concreta.
A partir d’aquest moment, les investigacions fetes per tots dos estudiosos els durien a plantejar una datació aproximada de les pintures. D’una banda, notaren la semblança de la crucifixió de Sant-romà amb la del mateix tema en una miniatura de la Biblia de Ripoll o de Farfa (Biblioteca Apostòlica Vaticana, ms. Lat. 5 729, fol. 369v), datada al segle XI. D’altra banda, consideraren els paral·lels compositius en obres de factura carolĺngia compreses entre mitjan segle IX i la segona meitat del X, com ara les miniatures de l’Evangeliari de Francesc II, el Sacramentari de Metz i el Saltiri de Lluis el Germanic, o bé els murals de Sant Maximium de Tréveris.
Tots aquests punts de contacte feren que J. Lladó i E. de Fortuny datessin les pintures de Sant-romà dins el segle IX.
Croquis de les pintures segons el seu estat de conservació l’any 1973.
J. Lladò
Després d’aquest breu, però interessant i força acurat estudi, les investigacions no van tenir continuïtat. Només l’esment o una breu descripció han mantingut desperta la notícia.
Actualment l’estat de conservació de les pintures és molt deficient i ja no es poden veure tots els elements descrits per E. de Fortuny. Tan sols s’aprecia la meitat inferior d’una figura (part de la cama i de la túnica vermella), dibuixada al damunt d’una franja de color blau fosc, i un dels braços, amb la mà en actitud de subjectar—segurament— la llança; es tractaria així de la figura del soldat Longí.
La consideració d’E. de Fortuny i J. Lladó de situar els murals dins el segle IX no resulta del tot fonamentada, no sols per l’escassa representació del fragment conservat respecte del que degué ser el conjunt sencer, sinó també pel fet que la composició del tema de la crucifixió tal com apareix a les miniatures esmentades pels autors es repeteix fins al segle XII. Així, pensem que la datació podria situar-se entre el darrer terç del segle XI i la primera meitat del XII, sense arribar potser a la segona meitat, com suposa J. Sureda.
Dels murals que ocupaven la part inferior de l’absis, actualment no es conserva res. (LCV-MLo)
Bibliografia
Bibliografia sobre l’església
- Mas, AHMB, XXV, fol. 82
- Diversos autors, 1982, pàgs. 112-116
Bibliografia sobre la pintura
- Fortuny, 1973, pàgs. 2-6
- Gudiol i Ricart i altres, 1974, pàg. 182
- Cook-Gudiol, 1980, pàg. 68
- Sureda, 1981, pàg. 321
- Diversos autors, 1982, pàg. 112
- Diversos autors, 1987, pàg. 15