Resultats de la cerca

El lloc del Mas de Bondia fou una quadra o petit districte del castell de Montornès situat al sector de ponent del terme El 1181 el rei Alfons el Cast féu donació del castell de Montornès a l’orde del Temple, en la qual va incloure també el Mas de Bondia Aquesta quadra seguí les mateixes vicissituds que el castell de Montornès, i com ell va dependre de la comanda de Granyena En el fogatjament del 1381 consta que era dels hospitalers i tenia 19 focs JFS El poble del Mas de Bondia és amb tota seguretat un dels millors exemples de vila closa que s’han conservat a la Segarra És especialment…

Tingué el seu origen a Catalunya en la cort comtal o curia principis , la qual, d’ençà del regnat de Jaume I, començà a celebrar sessions extraordinàries amb el nom de cort general o cort solemne , amb assistència de major nombre de personalitats, sobretot de nobles i barons el poder legislatiu continuava corresponent al rei, per mitjà de les constitució , en el sentit tradicional, que derivava del dret romà, i que més endavant, en el dret constituent català, foren anomenades pragmàtiques Aquesta cort general conservava i mantingué durant dues centúries la condició d’òrgan juridicial per la…

Situació Espectacular vista aèria de Guimerà, amb les restes del castell a la part alta i la vila esglaonada al vessant de migdia del turó del castell ECSA-J Todó El poble de Guimerà és situat al curs mitjà de la vall del Riu Corb, a la riba dreta, esglaonat al vessant de migdia del turó del castell, nucli primigeni de la vila Mapa 34-15 390 Situació 31TCG488034 S’arriba a Guimerà des de Tàrrega per la carretera C-240 Abans de travessar el Riu Corb i arribar a Ciutadilla, cal prendre a mà esquerra la carretera local L-241 que mena a Guimerà JDM-CPO Història Les primeres notícies del castell i…

La fundació i el seu desenvolupament Vista aèria del nucli antic de Reus, envoltat pels ravals seguint el perímetre de les muralles, actualment desaparegudes ECSA – JTodó Durant els primers temps, la vila anomenada Reddis fou objecte de diverses transaccions entre el príncep Robert d’Aguiló i l’Església de Tarragona 1129 i 1154 i entre l’arquebisbe i el capítol tarragoní 1159, i revertí finalment a favor de la cambreria, dignitat canongial creada a la dècada del 1170 Tot i això, la senyoria directa romangué en possessió de l’arquebisbe, el qual, ja el 1154, infeudà el domini a favor de…

En data desconeguda, però segurament al mes de febrer del 1363, foren escollits pels braços vint diputats Els residents a Barcelona i els oïdors foren els següents diputat eclesiàstic Romeu Sescomes – 1380, bisbe de Lleida diputat militar Guillem de Togores, cavaller diputat reial Pere de Santcliment, ciutadà de Barcelona oïdor eclesiàstic Pere de Clasquerí, arquebisbe de Tarragona oïdor militar Berenguer de Pontons, cavaller oïdor reial Ramon de Senyecs, mercader de Vilafranca del Penedès Romeu Sescomes, bisbe de Lleida, havia estat membre de la primera Diputació Quan fou elegit en aquesta…

Passà als Cruïlles i, enmig d’una sèrie de plets, als Rocabertí-Tagamanent, als Vilarig i als Cruïlles de Castellfollit, alhora que els Montcada, marquesos d’Aitona, i llurs successors els ducs de Medinaceli també s’intitularen barons de Llagostera La senyoria de Llagostera havia estat concedida el 1288 al vescomte Dalmau de Rocabertí El 1323, per mort del fill d’aquest, Guerau de Rocabertí, retornà a la corona, i el 1324 fou donada, a l’avi del primer baró Ot de Montcada i de Pinós, senyor de la baronia d’Aitona

Els inicis del feudalisme L’any 785 els habitants de Girona lliuraven la ciutat a Carlemany, segons la lacònica descripció dels fets donada pel Cronicó de Moissac La ciutat i el seu territori abandonaven al-Andalus, s’integraven dins l’imperi Carolingi i, així, s’obria una nova etapa de restauració política i eclesiàstica, estretament lligada al desenvolupament i consolidació del feudalisme a la zona Mancat de documentació escrita i arqueològica suficient, l’estudi de l’evolució del poblament a Girona durant la major part de l’alta edat mitjana resta gairebé a les fosques, lluny de l’abast…

Nucli antic de la vila, format entorn de les termes romanes que li han donat el nom TAVISA-J Todó La població de Caldes de Montbui és situada al bell mig de la depressió que forma el Vallès Els romans hi fundaren una estació balneària fa uns 2000 anys, a partir de la qual es va anar configurant un important nucli de població que al segle I dC estava fermament consolidat i ocupava gran part del que actualment constitueix el casc antic de la vila, a més d’algunes “ villae ” aixecades a la rodalia Can Vendrell, Can Pujades, Sant Miquel de Martres Situada al nord de la via Heraclea, que…

És separada de la Vall d’Aran i de les terres occitanes de Comenge i País de Foix per l’aresta pirinenca que separa les conques de la Garona i de l’Ebre Dins aquesta, el Pallars s’orientà de N a S ocupant, llevat de la vall més baixa, la conca de la Noguera Pallaresa, entre les de la Noguera Ribagorçana Ribagorça i del Segre Andorra i Alt Urgell A migjorn, dins la Depressió Central Catalana, les dues Nogueres s’aiguabarregen amb el Segre a la comarca de la Noguera Seguint la direcció meridiana, hom hi pot distingir, en els 80 a 85 km d’amplària que assoleix aquí el vessant mediterrani dels…

A canvi de rebre un cànon, pensió o cens o altres prestacions de l’emfiteuta o senyor útil generalment, a l’acte d’establiment, l’emfiteuta paga una quantitat d'entrada Aquesta institució ja era d’ús a Grècia, pel cap baix des del segle V aC, on la concessió era sempre perpètua A la Roma republicana existí també aquest tipus d’establiment, qualificat com a arrendament a llarg termini, especialment aplicat als nous territoris conquerits hom entenia que el domini era del poble romà, però els terrenys eren lliurats als soldats victoriosos o als anteriors posseïdors amb l’obligació de pagar un…