Resultats de la cerca
Es mostren 994 resultats
Sant Pere de Queralt (les Avellanes i Santa Linya)
Art romànic
Situació Bonica estampa d’aquesta església, situada dins del barranc de Sant Pere ECSA - AM Vilarrúbias L’església de Sant Pere és al cim d’un esperó rocallós situat dins el barranc de Sant Pere, en un terreny de geologia molt similar a la del proper nucli alt-medieval de Montclús Mapa 33-13328 Situació 31TCG205468 L’accés és molt difícil i perdedor, car l’abandó de la zona fa que no hi hagi cap camí que porti a l’església Per a anar-hi cal sortir de Santa Linya i prendre la pista que va a l’estació del ferrocarril des d’aquesta, cal desviar-se pel camí que porta cap a Montclús…
Sant Cristòfol de Cunit
Art romànic
Situació Vista de l’església des del costat sud-est amb els absis romànics ornamentats amb lesenes i obertures de doble esqueixada J Pahissa L’església de Sant Cristòfol és situada dins del poble de Cunit, a la carretera de Tarragona a Barcelona per la costa, entre Calafell i Cubelles JCR-LICS-JAA Mapa 35-17447 Situació 31TCF856618 Història La primera referència escrita de Cunit és de l’any 991, en què s’esmenta el lloc de l’aigua de Cunit, prop del mar Tanmateix, la primera notícia documental de l’església no es troba fins el 1279 El 1363 el bisbe de Barcelona decretà la unió de l’església a…
Sergej Ivanovič Tanejev
Música
Pianista, compositor i ensenyant rus.
Vida Aprengué piano de petit i més tard estudià al Conservatori de Moscou amb N Rubinstein piano, Hubert teoria i fuga i PI Cajkovskij composició Durant força temps la seva principal activitat fou la de concertista de piano, i feu algunes de les gires de concerts amb el violinista L von Auer Això li permeté conèixer, a París, compositors com Ch Gounod, V d’Indy i C Saint-Saëns El 1878 deixà les gires per substituir el seu mestre i amic íntim PI Cajkovskij de qui havia estrenat el Concert per a piano núm 1 el 1875 com a professor d’harmonia i instrumentació al conservatori el 1885 succeí a…
Nikolaj Karlovic Metner
Música
Compositor i pianista rus.
Vida Del 1892 al 1900 estudià al Conservatori de Moscou, amb Sapel’nikov i Safonov piano i amb A Arenskij i S Tanejev composició, i en sortí amb el cobejat Premi Rubinstein Com a pianista efectuà diverses gires per Europa al principi de segle Durant els períodes 1909-10 i 1914-17 ensenyà al mateix conservatori, períodes separats per una etapa dedicada exclusivament a la composició El 1921 abandonà Rússia per sempre només hi tornà el 1927 per fer-hi una sèrie de memorables concerts i es traslladà a Berlín Durant els anys vint i trenta oferí concerts als Estats Units, França, el Canadà i…
Giuseppe Sarti
Música
Compositor italià.
Vida Inicià els estudis musicals amb FA Vallotti a Pàdua, i des del 1739 fou alumne de GB Martini a Bolonya Entre el 1748 i el 1751 fou organista a la catedral de Faenza, i el 1752 fou nomenat director del teatre de la mateixa ciutat, on estrenà la seva primera òpera, Pompeo in Armenia 1752 Dos anys més tard es traslladà a Copenhaguen, on visqué llargs períodes fins el 1775 En aquesta ciutat fou director de la companyia d’òpera italiana Mingotti i, després, mestre de capella de la cort 1755 Durant aquest temps collaborà en la temptativa de crear una òpera en llengua danesa Gram og Signe , ’…
Infància i pubertat
La infància és el període de la vida que abasta des del naixement fins a la pubertat És una etapa de la màxima importància per a la vida de la persona, ja que és en aquesta època quan se’n forja tant el cos com la ment, la qual cosa, òbviament, en condicionarà el futur Per aquesta raó, totes les atencions que es dediquin al petit tenen una rellevància extrema, i es considera fonamental que els pares i les altres persones que en tinguin cura estiguin suficientment informats de les seves necessitats, la cura que requereix, l’evolució del seu desenvolupament i els signes que indiquen una…
Joan Mariné i Bruguera
Cinematografia
Director de fotografia i restaurador fílmic.
Vida A catorze anys i gràcies als seus coneixements de francès, fou contractat com a ajudant de càmera de l’operador suís Adrien Porchet en El octavo mandamiento 1934 i també en Amor gitano 1935, Alfonso de Benavides Durant la guerra civil treballà per a la productora anarquista SIE Films i collaborà en Aurora de esperanza 1936-37, Antonio Sau, primer film de ficció i un dels més importants realitzats per la CNT, i també en Paquete, el fotógrafo público nº 1 1937, Ignasi F Iquino Deixà el sindicat i entrà a Laya Films –productora de noticiaris i documentals de la Generalitat–, i fou fotògraf…
L’art romànic al Pallars
Art romànic
L’arquitectura civil i militar i l’arqueologia Mapa dels castells i fortaleses militars del Pallars Sobirà i el Pallars Jussà anteriors al 1300 C Puigferrat i L Martínez Mapa dels castells i fortaleses militars del Pallars Sobirà i el Pallars Jussà anteriors al 1300 C Puigferrat i L Martínez El Pallars actualment està dividit en dues comarques que realment corresponen, a grans trets, a dues zones ben diferenciades En altres comarques —per exemple l’Alt Urgell o el Solsonès— hem assenyalat l’existència de castells de tradició pre-carolíngia o carolíngia, que trobem sobretot a les terres més de…
Epigrafia funerària de l’antiguitat tardana
Introducció Mapa amb indicació dels indrets de Catalunya on s’han localitzat làpides funeràries A Chavarria La major part d’inscripcions funeràries d’època tardana trobades a Catalunya provenen de la província de Tarragona i, molt especialment, de les excavacions realitzades durant els anys vint a la necròpoli paleocristiana de Tàrraco, on s’han pogut documentar més d’un centenar d’epitafis El nombre d’inscripcions de caràcter funerari trobades en altres comarques catalanes és molt inferior, i es redueix a cinc peces de les comarques de Barcelona IRC I, 6 IRC I, 13 IRC I, 14 IRC I, 123 IRC I…
canal
Canal venecià
© Fototeca.cat
Construcció i obres públiques
Obra destinada a conduir, per a finalitats diverses, masses d’aigua derivades de rius, torrents, llacs naturals i artificials o d’aigües subterrànies mitjançant una captació adequada.
Hom pot classificar els canals en industrials, d’abastament de poblacions, de regatge i de drenatge o de sanejament els dels dos primers tipus porten un cabal constant, mentre que el cabal minva en els de regatge i augmenta en els de drenatge Els principals problemes tècnics que hom troba en projectar un canal són la impermeabilitat, l’estabilitat mecànica i els càlculs hidràulics pèrdues de càrrega, pendent i secció hidràulicament òptims, evaporació, etc però sempre el tipus de secció i les obres són talment condicionats pel terreny, que un canal pot ésser de perfil trapezial, en terrenys…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina