Resultats de la cerca
Es mostren 2407 resultats
Els fasmòpters: cavalls de faves
Característiques del grup Els fasmòpters, o fasmes, són insectes fitòfags de grans dimensions des de 5 fins a 30 cm de llargada, predominantment tropicals Són d’hàbits més aviat nocturns, poc mòbils, i solen mostrar un aspecte mimètic, ja sigui adoptant forma de fulla o bé de tronquet, de manera que costa de distingir-los de les plantes on viuen i s’alimenten Entre els fasmòpters, hom pot trobar, doncs, dues morfologies diferents D’una banda, hi ha els de cos llarg i cilíndric, sovint mancats d’ales, que semblen branquillons, tant pel color com per la forma, i que hom sol anomenar insectes…
Les parmeliàcies
Hom inclou en aquesta gran família líquens amb tallus foliaci i amb tallus fruticulós, amb algues clorococcals com a fotobionts Els apotecis són superficials o marginals, de tipus lecanorí, amb el disc d’un color des de brunenc fins a negre i un marge tallí del color del tallus Els ascs, amb una estructura apical amiloide molt semblant a la de les lecanoràcies, contenen generalment 8 espores incolores En podem diferenciar tres subfamílies hipogimnioidees, parmelioidees i usneoidees Les hipogimnioidees Les hipogimnioidees tenen tallus foliaci o subfruticulós, generalment buit, amb una medulla…
Converses de Cinema a Catalunya
Cinematografia
Activitat duta a terme per l’Institut del Cinema Català del 3 al 7 de febrer de 1981 al Palau de Congressos de Montjuïc, "amb la finalitat d’analitzar l’estat actual del cinema a Catalunya i contribuir a establir les bases que permetin una política cinematogràfica al nostre país".
A partir d’un Manifest-convocatòria 1980, l’ICC recollí tot un seguit de propostes i iniciatives de professionals, gremis, industrials, empresaris, sindicats, partits parlamentaris i gent del món cultural cinematogràfic de Catalunya, per tal de debatre els temes que afectaven el cinema català, arran de les perspectives que oferia el procés d’autonomia de Catalunya Sota la presidència de Josep Lluís Galvarriato i Tintoré president de l’ICC i la coordinació general de Joan Antoni González i Serret de la Comissió Permanent, i amb la representació de la Generalitat, la Diputació i l’Ajuntament de…
Les ascomicètides amb ascs atípics
Les erisifals cendrades o oïdis Les erisifals són els productors dels oïdis o cendrades que afecten les parts aèries de les plantes superiors, les quals sovint queden recobertes per un miceli blanquinós El dibuix mostra diversos aspectes de la seva biologia A Multiplicació vegetativa cicle anamòríic en el gènere Erysiphe A 1 germinació d’un conidi, creixement superficial del miceli i formació d’haustoris i maduració progressiva dels artroconidis oidiòspores en Erisiphe polygoni A 2 haustori ramificat típic d’ Erysiphe graminis A 3 oidiòspores B Variació del nombre d’ases continguts en un…
A la descoberta de l’Univers
Una mirada de conjunt La nostra Terra és un cos minúscul perdut en la immensitat còsmica, des d’on els éssers humans contemplem l’univers que ens envolta Però és un punt d’observació que, certament, ens permet una visió molt parcial i inadequada d’aquest univers que és al nostre voltant Un observador terrestre aconsegueix copsar amb la mirada una part infinitesimal de tot el conjunt, i la imatge que n’obté és falsejada per la perspectiva i per la illusió que tots els cossos que veu estan disposats sobre una superfície esfèrica la volta celeste d’un radi que ens sembla inabastable…
Heinrich Schütz
Música
Compositor alemany.
Vida Fill d’uns burgesos d’origen franconià, el 1590 es traslladà amb la seva família a Weissenfels Rebé una educació en la qual la música tingué un lloc important En aquesta matèria, probablement tingué entre els seus mestres Georg Weber, cantor de Weissenfels, i l’organista Heinrich Colander El 1598, el landgravi Moritz de Hessen-Kassel, humanista i mecenes, feu estada a l’hostal de la família Schütz i quedà impressionat del talent musical del jove Heinrich Se l’endugué a Kassel, on Schütz ingressà en el cor de la cort i cursà música i estudis generals al Collegium Mauritianum El 1609 entrà…
La visió romàntica de l’arquitectura gòtica catalana
Art gòtic
És difícil, en un període amb fronteres encara avui poc definides, com és el cas del nostre romanticisme, intentar sintetitzar la visió que en aquells anys es tingué de l’arquitectura gòtica i oferir un resum clar del pensament crític que sobre aquesta hi hagué entre els seus protagonistes Això no obstant, i des d’una anàlisi objetiva, es podria parlar de fins tres valoracions distintes, que, tot i ser divergents, al llarg del segle es complementen una visió intuïtiva, desenvolupada a través d’una tasca essencialment literària, de contingut poètic, moral i religiós una…
Memòria de la convinença entre l’abat de Poblet i Jaume Cascalls per a fer les tombes reials del monestir
Art gòtic
Data 1366 Amb motiu del pagament de 600 lliures a Jaume Cascalls pel seu treball al panteó reial de Poblet, es fa memòria de la convinença del 4 de desembre de 1366 entre l’abat de Poblet Guillem d’Agulló, comissari de Pere el Cerimoniós, i Jaume Cascalls sobre les tombes d’aquest rei i les seves esposes, Jaume I, Alfons el Cast i alguns infants reials Frare G, abbat del monastir de Poblet Maestre Jacme de Cascalls Appar per lo compte que lo dit abbat ha retut de les obres de les sepultures les quals lo se-nyor rey ha fetes e continuar en lo dit monastir de Poblet en l’any de la nativitat de…
La fauna reptiliana dels Països Catalans
Els rèptils dels Països Catalans són, dins l’ámbit científic, menys coneguts que els amfibis, bé que, en general, potser ho són més, com mostra el fet que les morfologies bàsiques de la serp, la sargantana o la tortuga són més familiars que les de la granota o el gripau És probable que les manifestes dificultats que presenta llur estudi figurin entre els factors principals d’aquest desconeixement, especialment pel que fa a alguns grups, com les serps en general o la família dels escíncids, pertanyent al subordre dels saures La manca d’informació concerneix des de la distribució geogràfica,…
Sant Serni de la Pedra (la Coma i la Pedra)
Art romànic
D’aquesta església parroquial, amb culte encara avui, tenim notícies de molt antic El bisbe d’Urgell Galderic, aprofitant la reconquesta i la repoblació de la vall de Lord, que entre els anys 872-878 dugué a terme el comte Guifré el Pelós de Barcelona i Urgell, reféu l’organització parroquial per a la Pedra i altres esglésies obtingué uns drets que, més tard, usurpà el comte Sunifred II, fill de Guifré el Pelós Fou vers l’any 948, que el bisbe Gisad II reclamà la restitució dels drets usurpats per Sunifred, acudint al dret de possessió que demostrà en una relació detallada i exhaustiva de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina