Resultats de la cerca
Es mostren 1737 resultats
Curroc
El curroc Sterna nilotica és un ocell dels ambients marins, platges i arrossars, de la mida de la gavina vulgar ateny 38 cm, amb la característica peculiar de tenir el bec totalment negre, gruixut i punxegut, que a l’estiu s’ajunta amb el color negre del capell sense deixar cap separació, com s’aprecia en aquest exemplar del delta de l’Ebre Té el mantell gris i les parts inferiors blanques i, en vol, mostra la cua lleugerament forcada A l’hivern té el cap completament blanc Els immaturs són blancs, tacats de marró Xavier Ferrer El curroc és estival i als Països Catalans és molt localitzat…
agrimensura
Geografia
Part de la topografia que tracta de la determinació de les superfícies agràries i de les particions dels terrenys.
La mesura i el repartiment de les terres foren les primeres qüestions de caràcter geomètric que, en néixer l’agricultura, preocuparen la humanitat Els primers testimonis de l’agrimensura es troben en papirs egipcis de fa uns 1700 anys aC, reproducció d’altres encara més antics L’actual tècnica de l’agrimensura consisteix a dividir el terreny en parcelles d’àrea fàcilment mesurable, cosa que hom fa, sempre que el terreny ho permet, per mitjà de triangulacions triangulació i, quan les circumstàncies no són tan favorables, per poligonacions poligonació Sobre el mateix terreny,…
Antonio Pellicer Martínez
Medicina
Metge.
Catedràtic d’obstetrícia i ginecologia, és director de l’Institut Valencià d’Infertilitat IVI, punt de referència en reproducció humana que actualment compta amb centres en diverses ciutats entre les quals el centre original de València, Barcelona, Castelló i Mèxic DF Fou cofundador del centre, l’any 1990, i entre els seus èxits destaca haver aconseguit el primer embaràs als Països Catalans, i el segon del món, d’una dona el marit de la qual s’havia sotmès amb anterioritat a una operació de vasectomia, mitjançant la utilització d’espermatozoides testiculars Aquest èxit de la…
Pioc
Típic de pujols i planes estepàries, el pioc va en davallada progressiva des del segle XIX i actualment als Països Catalans és molt rar, encara que probablement no fou mai abundós Apareix al país de la màquia continental de garric i arçot fronterer amb els nuclis de cria aragonesos i manxegos En concret, a les comarques occidentals se’l coneix del Baix Cinca on la darrera notícia amb una possible reproducció és del primer terç dels anys 60 i potser també de la Terra Alta Al País Valencià, a la Plana d’Utiel on Boscà, el 1916, deia que "se las suele ver alguna vez por los bordes…
rizòpodes
Protistologia
Classe de l’embrancament dels protozous integrada per dues menes d’espècies, les unes mancades de membrana rígida i les altres amb esquelet.
Tenen gairebé sempre un sol nucli i presenten vacúols digestius i contràctils, de nutrició heterotròfica i reproducció generalment per escissió, bé que han estat observats alguns estadis flagellats o sexuals en llurs cicles biològics presenten pedogènesi i, sovint, encistament Hi ha espècies marines pelàgiques, planctòniques i bentòniques, i també n’hi ha d’aigua dolça algunes són molt importants en els sediments pelàgics fang de radiolaris, de globigerines i en la identificació d’estrats formacions petrolíferes Els rizòpodes mancats de membrana rígida poden formar pseudopodis,…
Tipus de fongs
Patologia humana
Segons l’estructura, la grandària, el metabolisme i el tipus de reproducció, els fongs es classifiquen en diverses categories taxonòmiques, que, en ordre decreixent, inclouen, abreujadament, els subgrups, els gèneres i les espècies Els fongs potencialment patògens per a l’ésser humà s’inclouen dins quatre subgrups els anomenats Zygomycotina , Ascomycotina , Basidiomycotina i Deuteromycotina El subgrup Zygomycotina es compon de fongs sense envans, de consistència molt dura, que es reprodueixen per espores sexuals El subgrup Ascomycotina inclou bàsicament —a més de llevats—, fongs…
triplocaule
Botànica
Dit de la planta que no té òrgans de la reproducció fins als eixos de tercer ordre.
propàgul
Botànica
En certes algues, ramificació formada per unes poques cèl·lules i que serveix per a la reproducció asexual.
traducció
Lingüística i sociolingüística
Reproducció del contingut d’un text formulat en una llengua en formes pròpies d’una altra llengua.
Sia en la modalitat de traducció literal que intenta la transposició exacta de les idees expressades per cada mot de l’original, sense tenir en compte aspectes estilístics de totes dues llengües, sia en la modalitat de traducció literària que pren en consideració aquestes peculiaritats estilístiques, sia en la modalitat, més moderna, de la traducció automàtica mitjançant ordinadors, en curs d’assaig i amb resultats no prou satisfactoris encara Totes aquestes modalitats han anat plantejant una sèrie de problemes de teoria lingüística de la traducció que posen d’actualitat problemes lingüístics…
gàmeta
Biologia
Cadascuna de les cèl·lules haploides que en la reproducció sexual es fusionen i donen lloc al zigot.
Els gàmetes poden ésser morfològicament iguals isogàmeta o molt diferents heterogàmeta Els gàmetes mòbils reben el nom de planogàmetes , i els immòbils aplanogàmetes Molts organismes, com és ara l’home, presenten una heterogàmia denominada oogàmia , que es caracteritza pel fet de presentar un gàmeta immòbil gros i ric en substàncies òvul i un altre de petit, flagellat i mòbil espermatozoide
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina