Resultats de la cerca

Marques de la casa Fills de J Vidal i Ribas La Companyia de Productes Químics és la conseqüència de la integració de quatre empreses ja existents, liderades per la casa Fills de J Vidal i Ribas, uns coneguts comerciants de drogues i productes químics Un dels primers fabricants d’àcids catalans i, concretament, del famós àcid sulfúric, va ser l’empresa Llopis, Vallès i Companyia dirigida per Enric Llopis i Serra, en una fàbrica installada al poble de les Corts el 1846 Ho afirma el farmacèutic Ronquillo vol I, pàg 69 i ho confirmarà la seva presència en l’exposició…

La foneria i el taller de construcció de màquines de Valls Germans foren dels més prestigiosos de Catalunya durant la segona meitat del segle XIX L’empresa es creà el 1854, segons pròpies manifestacions A les guies de l’època trobem una referència a una foneria de ferro del carrer d’Amàlia de Barcelona a nom de Rafael Valls, Germans, que es convertirà en Valls Germans, el 1860 El fundador i primer responsable fou Rafael Valls i Ratera Catàleg de l’Exposició Regional de Vilanova i la Geltrú, 1882 La foneria i el taller de construcció de màquines de Valls Germans foren dels més prestigiosos de…

Antoni Deu Antoni Deu i el seu germà Gregori eren fabricants de cardes a Barcelona Les cardes dels germans Deu Una carda era una peça de cuir guarnida de puntes de filferro i amb un mànec de fusta, abans que les màquines substituïssin el que era una labor manual en el procés de la filatura tèxtil Els fabricants de cardes eren, per tant, unes persones que combinaven el treball de la pell i el del ferro Antoni Deu, que devia ser el gran dels dos germans, va installar-se amb una fàbrica de cardes al carrer d’Amàlia de Barcelona Ho devia fer abans del 1840, ja que el 1841 presenta…

Josep Fiter i Ayné va crear la seva empresa de blondes i sederies el 1845, a Barcelona Com féu Margarit, no hi havia fàbrica sinó puntaires que treballaven per a ell a preu fet El fil de seda es comprava al País Valencià, es preparava a Barcelona i era cedit a les puntaires amb l’encàr-rec concret En Fiter hi posava el dibuix i la comercialització del producte acabat Medalles rebudes pels Fiter a dalt i adjudicació de la medalla de l'exposició de Londres 1851 El 1848 era el president de la secció de sederia de l’Institut Industrial de Catalunya Les altres seccions de l’Institut estaven…

La trajectòria de Joan Cabot, i la dels seus fills, presenta molts parallelismes amb la de Cristòfor Colom D’entrada, no se sap ni on ni quin any va néixer, per bé que, per matrimoni, fou ciutadà de Venècia El seu nom i cognom, com succeïa a l’època amb els grans personatges, es troben documentats amb diverses variants Giovanni Caboto o Gabotto, John Cabot o Cabott Sembla que va fer un primer viatge a Amèrica pel seu compte, i que, després, oferí els seus serveis a les corones que poguessin finançar una gran expedició Descobriments al servei de dues monarquies Pel que fa a tots dos…

Crèdit i Foment d’Estalvis 1910-1949 Vestíbul del banc al passatge del Crèdit de Barcelona “Barcelona Artística e Industrial” 1915 Aquesta empresa, que es constituí el 7 de setembre de 1910, era un banc de negocis, segons el seu objectiu social Estava facultada per a comprar valors públics crear, prendre participacions o reorganitzar empreses comercials o industrials fer operacions de crèdit i de Borsa obrir comptes corrents, etc Com a banc de negocis de la primeria de segle, no devia considerar que s’hagués de presentar com a banc, cosa que explica el seu nom No tingué cap relació amb l’…

Elements per a un debat sobre la cultura popular al segle XXI Jaume Mascaró i Pons En els àmbits acadèmics hi ha una notable coincidència, des de fa uns anys, a evitar la qüestió de les definicions, com en canvi era costum en els manuals tradicionals Fins i tot, molt sovint es prefereix començar per una declaració explícita sobre la inutilitat de definir un concepte o un terme que serveix per a designar un camp d’estudi o de coneixement El motiu d’aquest rebuig a la definició o, si més no, de les reticències a posar-la com a encapçalament d’un text, és la convicció que les definicions solien…

Els orígens Representació d’un bisbe medieval, revestit de pontifical, segons el Liber feudorum Ceritaniae conservat a l’Arxiu de la Corona d’Aragó R Manent L’Església a Barcelona té el seu origen a les acaballes del segle III, si no abans L’existència de màrtirs i el funcionament del bisbat ho palesen En efecte, d’acord amb la cèlebre afirmació del gran poeta Prudenci, que es considera determinant per ella mateixa, Barcelona s’honorava amb el màrtir sant Cugat “ Barcinon claro Cucufate freta/surget ” Succés martirial que hom situa al principi del tres-cents, en la persecució sagnant de…

L’origen de la població romans, visigots i musulmans segles III aC-VIII dC Fragment d’un plat de ceràmica estampada, trobada en una de les campanyes d’excavació del puig de Sant Vicenç d’Enclar JM Ubach-Patrimoni Artístic Nacional Vista aèria del poble d’Ordino, situat vers la capçalera d’una de les tres valls principals que formen el Principat ECSA-Rambol Les restes arqueològiques més antigues són les de la balma de la Margineda, datades al voltant del 9000–8000 aC epipaleolític A partir d’aquí tenim una seqüència cronològica fins avui i de manera continuada els enterraments de la Feixa del…

La vila de Solsona Tot territori d’una certa importància de població tenia un centre econòmic, a voltes també polític i, fins i tot, religiós Al Solsonès el centre econòmic era al mercat de Solsona, i més tard a les fires que s’anaren creant sucessivament L’existència d’una ciutat que ja aglutinava l’activitat econòmica de la comarca en temps antics, degué ser decisòria a l’hora d’escollir aquest centre econòmic que després fou el motor principal de l’aparició de la vila de Solsona Però el principal problema és saber si la vila de Solsona sorgí on hi havia hagut la ciutat de Setelsis , entorn…