Resultats de la cerca

Al llarg dels segles del gòtic s’empraren diverses tècniques pictòriques, en funció del suport fusta, mur, pergamí, paper, tela, etc En aquest capítol es tractaran les tres tècniques més importants i de les quals s’han conservat més exemples la pintura sobre taula o fusta, la miniatura i la pintura mural La pintura sobre fusta Introducció Revers de la taula de l’Ascenció, del Mestre de Xàtiva, amb els travessers de reforçament de les posts v 1500 Procedeix de la collegiata de Xàtiva Museu Nacional d’Art de Catalunya – ACarreras L’evolució arquitectònica que es donà en la transició de l’estil…

Rajola rectangular, pintada amb colors verd i morat, decorada amb la representació d’una llebre o conill entre branquillons de pi Manufactura de Barcelona del segle XIV, va ser trobada en un mas proper a la necròpolis paleocristiana de Tarragona ©Museu de l’Enrajolada, Martorell, Collecció Faraudo, núm inv 1591 Actualment es diferencia perfectament el que és la pisa de la terrissa, però històricament el terme pisa ha tingut un significat més imprecís No es pot descartar que allò que la documentació anomena obra de Pisa fos ceràmica totalment o parcialment recoberta d’un vernís metàllic…

El tombant de segle XIX al XX és una època clau en la història de la fotografia no tant pel que fa a l’aparició de noves tècniques o procediments com pel que fa a un canvi substancial del concepte d’aquest art o tècnica en els professionals que el conreaven Des de l’any 1839, adoptat per tothom com a inici de la fotografia, s’havien anat succeint diversos progressos tècnics que van anar evolucionant-la De la tècnica patentada per Daguerre, que generava un objecte únic amb gran qualitat d’imatge, gairebé amb ressonàncies de petita joia recordem que la imatge es formava sobre una placa de coure…

Etimologia i crítica del terme El terme ’barroc’ és polisèmic, i designa una determinada concepció de l’estil, una categoria estètica homònima, i un període en la història de l’estètica i la sensibilitat occidentals L’origen del mot ha creat una gran controvèrsia i diverses hipòtesis La primera sosté que el terme pot provenir de la paraula baroco , mot mnemotècnic referit a les premisses i la conclusió d’un sillogisme de lògica complicada i recargolada, el qual, al mateix temps, era usat per a adjectivar, en clau de burla, els erudits pedants de diverses universitats franceses pels seus…

Literatura catalana Amb l’arribada de la tardor es van esdevenir els fets més rellevants de l’any literari català Amb un mes escàs de diferència, van morir dues de les personalitats més destacades de la cultura i la literatura catalana de la segona meitat del segle XX El 30 de setembre va morir el pedagog, escriptor i crític literari Joan Triadú i el 27 d’octubre desapareixia el lingüista i filòleg Joan Solà Triadú, nascut a Ribes de Freser el 1927, va exceqir en la investigació i l’ensenyament de la llengua i la literatura catalanes Figura essencial del panorama educatiu, va ser l’impulsor…

L’origen i l’antiguitat El terme ciutat prové del llatí clàssic civitas , que originàriament significava sobretot “conjunt de ciutadans” i que tot seguit va adquirir, per extensió, el sentit del lloc de residència dels ciutadans A la cultura llatina la civitas es distingeix de l’urbs, terme amb què s’indica el “contenidor” físic Isidor de Sevilla, bisbe i escriptor eclesiàstic dels segles VI-VII, es va apropiar aquesta distinció establerta per Ciceró i en les seves Epístoles escrivia que “l’ urbs és formada per les muralles mentre que la ciutat no és formada per les pedres sinó pels seus…

Salutació de La Ilustració Llevantina a la premsa catalanista Doble plana al número 2 de la revista 20 de març de 1900 BC Els grans mitjans d’informació –la premsa diària en primer terme i, després, la ràdio i la televisió– gairebé sempre han anat pel darrere dels moviments socials i dels canvis d’opinió o de gust dels amplis públics als quals volen adreçar-se i, fins i tot, també representar Presoners doncs dels tiratges i de les audiències que han aconseguit i obligats a l’amortització dels amplis mitjans tecnològics de què disposen en relació amb els seus competidors més modestos, triguen…

Consideracions generals La Mediterrània és una de les mars marginals més grans del planeta Té una llargada d’uns 4000 km, però la seva amplada màxima és tan sols d’uns 700 km Les seves aigües són distribuïdes en dues grans conques l’oriental i l’occidental, unides per l’estret de Sicília i, dins de cadascuna, en subconques més petites l’Algero-balear, la Tirrena, la Jònica, la d’Heròdot i la de llevant, d’W a E Les fondàries màximes són a la ratlla dels 5000 m a la conca Jònica i les fondàries de més de 2000 m són comunes a totes les conques Per la part de terra, és voltada de sistemes…

El poblament amfíbic del territori continental El poblament d’un territori emergit qualsevol i, en aquest cas, d’un territori continental, és condicionat per múltiples factors, que es refereixen, bàsicament, a aspectes tant del passat com del present cal considerar tant la paleogeografía i la paleoclimatologia, canviants en el decurs de la història de la regió estudiada, com les fluctuacions recents del clima i les condicions ecològiques actuals, a més de la forta i de vegades subvalorada influència de l’activitat humana sobre les poblacions L’origen del poblament Factors històrics La…

L'òptic Francesc Dalmau i el seu fill Tomàs Francesc Dalmau i Faura fou el primer i més important constructor i importador d’instruments científics de Catalunya, a la primera meitat del segle XIX La seva professió era la d’òptic i amb ella adquirí un fort prestigi a Barcelona El 1842 era al carrer de Lladó Al voltant del 1846 s’installà en una botiga del carrer de Ferran, prop de l’actual plaça de Sant Jaume La botiga tenia tres portes La primera donava al taller d’òptica en el qual s’elaboraven i tallaven els vidres per a les ulleres, bé per a corregir la visió, bé per a ulleres de llarga…