Resultats de la cerca

L’arquitectura civil i militar i l’arqueologia Mapa dels castells i fortaleses del Barcelonès anteriors a l’any 1300 C Puigferrat Si bé és cert que a l’alta edat mitjana i, de fet, encara, fins al segle XIII, només una part molt petita de la població de Catalunya vivia a les ciutats, també és cert que, ja aleshores, el pes i la importància de Barcelona eren força notables Barcelona era una població que tenia tots els trets característics de les ciutats Posseïa una tradició romana, amb unes muralles i altres edificis d’aquesta època que, evidentment, devien ésser per a la gent que hi vivia…

El concepte d’espai domèstic és un instrument d’anàlisi desenvolupat per sociòlegs i antropòlegs que han descrit el treball realitzat en la unitat familiar que inclou la producció de béns i serveis, així com la reproducció i l’educació dels infants Això inclou, per dir-ho de manera resumida, a més de les tasques estrictament productives pròpies de l’activitat agrícola, ramadera o artesanal del grup familiar, les associades a la preparació i conservació d’aliments i, en altres moments històrics, també a la confecció del vestit i el calçat per a tots els elements…

Situació Vista aèria del castell, que guarda elements antics amagats per les reconstruccions i les restauracions modernes, amb la nova població a frec del riu Segre Arxiu ECSA El castell de Mequinensa es dreça majestuós en la summitat de l’aspra serreta del Castell 245 m d’altitud, davant la confluència de l’Ebre amb el Segre, mirador excepcional d’ambdós rius i punt d’alt valor estratègic Mapa 31-16 415 Situació 31TBF739831 S’arriba al castell per una carretera que arrenca del poble modern de Mequinensa, que dista 15 km de Fraga per la…

A l’època del gòtic, a les persones, el treball els servia per a poder viure amb el mínim indispensable Treballar en un ofici els permetia tenir habitatge, menjar, vestir-se i saber on serien sebollits Fins i tot les classes benestants no s’allunyaven gaire d’aquesta esquemàtica línia de conducta, ja que utilitzaven una bona part de les seves riqueses no pas per a despeses supèrflues, sinó per a millorar els objectes quotidians, des dels més senzills de fusta i ceràmica fins als més sumptuosos de vidre, estany i metalls nobles, i també per a adquirir vestits de teixits més…

Vida i obra La seva família habità des d’antic el castell de l’Aranyó, que vengué el seu pare Manuel de Pedrolo i d’Espona, president d’Acció Catalana de Tàrrega Estudià el batxillerat a Tàrrega i no continuà els estudis a causa de la guerra civil, en la qual participà com a soldat d’artilleria Casat, s’installà definitivament a Barcelona el 1943 i es dedicà a feines diverses per a guanyar-se la vida, amb la intenció, però, d’esdevenir escriptor Se l’acostuma a presentar com a escriptor vocacional, un dels més prolífics de la literatura catalana, i se’l considera, fonamentalment, un…

La natura del carbó La denominació de carbó és aplicable a un conjunt de roques sedimentàries d’origen orgànic, formades per acumulació i transformació de restes vegetals en un ambient favorable El procés de transformació, anomenat carbonització, pot ésser més o menys intens, de manera que determina el tipus de carbó ens referim sempre al carbó mineral l’anomenat carbó vegetal és un material obtingut artificialment per combustió parcial d’elements vegetals llenyosos normalment, fusta d’alzina o de roure, procés que, tanmateix, és comparable en força aspectes al de la…

Situació i presentació La comarca del Segrià es troba al sector ponentí del Principat de Catalunya, centrada en la ciutat de Lleida, i comprèn un conjunt de terres baixes i planeres, travessades diagonalment de NE a SW pel Segre El Cinca hi desguassa al seu límit fronterer, prop de la Granja d’Escarp, poc abans que el Segre s’uneixi a l’Ebre, riu aquest que també toca la comarca al sector W d’Almatret La comarca actual és una de les més extenses de Catalunya, amb 1 396,65 km 2 La vida comarcal es troba, per altra banda, molt condicionada…

Generalment sortien el dissabte de Glòria al vespre actualment, el diumenge i el dilluns de Pasqua Un de la colla que, per tal d’arribar a balcons i finestres, porta una perxa llarga amb una cistella al capdamunt, adornada amb cintes i garlandes, recull la gratificació sovint anaven amb un mul amb portadora per a recollir els ous, anomenat la lloca Amb el resultat de la capta, els caramellaires fan generalment un àpat collectiu El costum, esmentat per primera vegada a la fi del segle XVI i que es manté en vigor encara, especialment en determinats pobles, presenta nombroses…

Situació L’església de Santa Maria s’alça en un indret planer, envoltat d’alzinars i conreus, vorer, vers migjorn, a la població d’Avià Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 293-M781 x 03,7 — y 58,7 31 TDG 037587 Una vista de l’exterior de l’església des del sud-est Hom hi pot apreciar com l’absis gairebé ateny la mateixa amplària de la nau Cal observar també el mur de tancament de la nau com surt per damunt el nivell de la teulada R Viladés Vista exterior de l’església des del costat sud-occidental Després de…

Situació i presentació El terme municipal de Valls, el tercer en extensió de la comarca, és situat en la seva major part al sector de la plana de l’esquerra del Francolí, ja al límit amb la Conca de Barberà Comprèn la ciutat de Valls, cap de municipi i centre de la comarca de l’Alt Camp, els pobles agregats de Fontscaldes, Picamoixons i Masmolets, el lloc de residència i estiueig dels Boscos de Valls, els antics termes d’Espinavessa, el Palau de Reig i Olivet, l’antiga granja de Doldellops, un bon nombre de masies esparses, sovint convertides en cases de segona residència, i algunes…