Resultats de la cerca
Es mostren 492 resultats
Castellar del Vallès
Castellar del Vallès
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Vallès Occidental.
Situació i presentació El terme de Castellar del Vallès, d’una extensió de 44,91 km 2 , és situat a la vall alta del Ripoll, afluent del Besòs, que solca el municipi de NW a SW Limita al N amb el terme de Sant Llorenç Savall, a llevant amb el municipi de Sentmenat, al S amb Sabadell i al SW i W amb Terrassa i Matadepera El terreny és força accidentat, a la dreta del riu, pels contraforts sud-orientals del massís de Sant Llorenç del Munt la carena del Sabater, 701 m, Mont-rodon, 615 m, ambdós accidents al límit amb el municipi de Matadepera i, a l’esquerra del Ripoll, per les Roques d’Aguilar…
la Secuita
la Secuita
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Tarragonès, a l’interfluvi del Francolí i del Gaià, al N de la comarca.
Situació i presentació Limita al N amb els municipis de Nulles, Vallmoll de l’Alt Camp, a l’W amb els Garidells de l’Alt Camp, Perafort i una part de Vallmoll, al S amb els Pallaresos, al SE amb el Catllar i a l’E amb Renau Els límits del terme no segueixen cap accident geogràfic a excepció de la ratlla divisòria amb Vallmoll i part de la de Nulles, establerta pel torrent de Bogatell i la que, en l’angle entre els termes de la Secuita, Renau i el Catllar, constitueix el torrent de Renau Una sèrie de turons accidenten la part septentrional del terme, que és el tercer lloc de la comarca pel que…
Santa Creu de Quercorb (Arles)
Situació Capçalera de l’església, amb l’absis d’època preromànica i el notable campanar d’espadanya ECSA - A Roura L’església de Santa Creu és emplaçada al sud-oest de la vila d’Arles, a l’altre costat del Tec, sobre la riba dreta d’aquest riu, en un replà del vessant occidental del puig de Quercorb, de silueta peculiar 483 m d’alt i que destaca pel cingle tallat a pic de perfil corbat del costat de llevant, que evidentment ha originat el seu topònim Mapa IGN-2449 Situació Lat 42° 26′ 57″ N - Long 2° 37′ 32″ E Per a arribar-hi, el camí més curt s’agafa a l’extrem de ponent del nucli urbà d’…
Montmajor
L’església parroquial de Sant Sadurní (Montmajor)
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Berguedà, situat al límit amb el Solsonès i el Bages, format per diversos sectors, força allunyats, entre els rasos de Peguera, al N, i les vores de l’horta de Cardona, al S.
Situació i presentació El sector principal és entre la riera de Navel límit oriental i l’aigua d’Ora en part límit occidental i hi forma un pronunciat entrant el terme parroquial de Pegueroles del municipi solsonenc de Navès També drenen aquest sector les rieres de l’Hospital i de Gargallà, tributàries, com les anteriors, del Cardener per l’esquerra Limita, a més, amb l’Espunyola al N, amb Montclar i Viver i Serrateix a l’E, i amb Cardona Bages al S Té els enclavaments de Comesposades i de Catllarí dins el Berguedà i el de Valielles dins el Solsonès El sector principal del terme…
El temps del modernisme
Els elements en joc El Palau de la Música Catalana, de Lluís Domènech i Montaner, seu de l’assemblea de representants de Catalunya, en el marc del moviment de Solidaritat Catalana La Actualidad, núm 101 Barcelona, 3 de juliol de 1908 BC Primer element Ens hem de preguntar pel temps del Modernisme, però també pel temps dels modernistes Això aquival a voler entendre, alhora, un període històric i la forma com va ser comprès i viscut per alguns dels seus protagonistes, en aquest cas el grup format per intellectuals, professionals i artistes que vivien i treballaven a Catalunya Segon element El…
Santa Maria de Talló (Bellver de Cerdanya)
Art romànic
Situació Vista aèria del petit nucli de Talló, presidit per l’església de Santa Maria, que fou a l’edat mitjana seu d’una comunitat canonical ECSA - M Catalán El llogaret de Talló, on hi ha l’antiga canònica de Santa Maria, és situat uns 600 m al S de Bellver Mapa 35-10216 Situació 31TCG997912 L’església s’alça al mig d’una planura, al peu de la carretera local que des de Bellver va cap a Coborriu en direcció S RMAE Història La planura de Talló era un antic pagus o una de les primitives divisions del territori cerdà, que aviat va vincular el seu nom a una església de Santa Maria, la principal…
La ceràmica de l’antiguitat tardana
La ceràmica com a font per a la reconstrucció històrica Bol de ceràmica fina de taula DSP, d’origen provençal, conservat al Museu de l’Associació d’Estudis Científics i Culturals de Mediona ECSA - M Catalán La identificació i l’ordenació tipològica i cronològica de les diferents produccions ceràmiques corresponents a l’antiguitat tardana fetes a partir, sobretot, dels anys setanta, han permès una visió totalment renovada d’aquest període històric Les paraules d’A Carandini illustren perfectament el canvi que han experimentat, durant els darrers decennis, el coneixement i la visió que teníem…
El Picasso català
Al setembre del 1895 la família del professor de Belles Arts malagueny José Ruiz Blasco arribà a Barcelona, on aquest començaria a exercir el seu nou càrrec de professor numerari de Dibuix de figura a l’escola oficial de Belles Arts, coneguda com Llotja El fill del professor, Pablo Ruiz Picasso, que encara no havia fet catorze anys, seguia les passes del seu pare i estava estudiant Belles Arts per això tot just arribar ja va matricular-se a la mateixa escola on el pare entrava de professor i va sollicitar permís de copiar obres al Museu de l’Acadèmia de Belles Arts Les obres que li serviren…
Els orígens modernistes de Josep Maria Sert
Amb un estil de gran pompositat i barroquisme, que per als nostres ulls postmoderns és més propi d’èpoques passades, Josep Maria Sert va assolir durant la primera meitat del segle XX gran fama i èxit social Pintor muralista, dedicat principalment a la decoració dels salons més aristocràtics del seu temps, la seva obra no respon als cànons imposats per les avantguardes i, tanmateix, manté les seves arrels en els mateixos moviments artístics i culturals que a final del segle XIX li van obrir les portes L’obra de Sert, que té molt a veure amb la idea que de si mateix tenia l’artista i que, en…
història de les dones
Historiografia catalana
Matèria historiogràfica específica que sorgí a mitjan dècada del 1970 com a fruit, d’una banda, d’una potenciació del moviment feminista entre dones joves principalment i, de l’altra, de la participació de joves universitàries en els intents de renovació historiogràfica dels últims anys del franquisme i, sobretot, de la transició democràtica.
Ambdós fenòmens confluïren en la transformació de la història de les dones en «objecte de coneixement i de batalla cultural i política», en paraules de la historiadora feminista Maria del Carme García Nieto Primeres contribucions a la història de les dones És exagerat, però habitual, insistir en la pràctica inexistència de la història de les dones abans de l’època esmentada Hi ha antecedents clars en les reflexions i crítiques de les feministes, difoses en forma d’assaig o d’escrit divulgatiu en periòdics i revistes, principalment des de les primeres dècades del segle XX Això significa que, a…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina