Resultats de la cerca
Es mostren 2670 resultats
Guido Schützendorf
Música
Baix alemany.
Estudià música al Conservatori de Colònia i ingressà com a solista en la Companyia d’Òpera Alemanya, amb la qual feu gires arreu del país i viatjà als Estats Units la temporada 1929-30 Extraordinari actor, compaginà la seva dedicació escènica amb incursions cinematogràfiques el 1919 protagonitzà una versió fílmica de L’holandès errant S’especialitzà en papers d’òpera alemanya, amb una particular dedicació a les òperes de R Wagner El 1916 actuà amb els seus tres germans — Alfons , Leo i Gustav — a Bremen en Els mestres cantaires de Nuremberg
Joan Capó i Valls de Padrinas
Historiografia catalana
Historiador local de Felanitx i Inca, pedagog i editor.
Vida i obra Estudià a l’Escola Normal de Magisteri de Madrid 1911-14 Fou inspector d’ensenyament primari a Tarragona 1914 i Balears 1915-24, i el 1925 fou nomenat inspector en cap Implantà el certificat de cultura elemental a les Illes Balears i fomentà la construcció d’escoles públiques, seguint els corrents europeus del moviment de renovació pedagògica conegut com a Escola Nova Promogué les colònies d’estiu com també la formació constant dels mestres amb pràctiques pedagògiques d’avantguarda El 1920 projectà el Congrés Nacional d’Educació, organitzà el curset elemental de…
Lluís Bassede
Arqueologia
Literatura
Mestre interessat en l’arqueologia, la història i la toponímia.
Vida i obra Fou un destacat militant catalanista i un rellevant sindicalista Fill únic d’una família originària de les Garrotxes de Conflent, estudià a l’Escola Normal de Mestres de Perpinyà 1932-36 Formà part del primer nucli del moviment de joventut catalanista de la Catalunya del Nord, Nostra Terra 1936-39 El 1942 fundà, amb Roger Grau, la Société des Amis d’Illibéris, que feu diverses excavacions ibèriques i romanes a Elna i a Vilanova de Raó i creà el museu de la ciutat d’Elna El 1960 fou un dels fundadors del Grup Rossellonès d’Estudis Catalans i participà activament en les iniciatives…
,
música d’Oviedo
Música
Música desenvolupada a Oviedo (Astúries).
La ciutat es desenvolupà al voltant del monestir benedictí de San Vicente, del 761 Aquest monestir i els que es construïren més tard -San Pelayo i Santa María de la Vega- foren centres de música sacra i profana Alfons II d’Astúries 791-842 hi establí la cort i així passà a ser la capital del regne asturià Al segle XII, el bisbe Pelagi introduí a la ciutat l’ofici de Santa Eulàlia -d’orígens francesos-, que es mantingué fins el 1636 Durant els segles XVI i XVII, la catedral fou un centre important de música litúrgica El 1508 foren encarregats dos orgues que substituïren el del segle XIV, i…
Convocatòria d’un concurs per a l’adjudicació de l’ampliació del cor de la catedral de Barcelona
Art gòtic
Data 1 de març i 8 d’abril de 1456 Els canonges de la catedral es reuneixen a la sagristia i acorden obrir un concurs entre els imaginaires Macià Bonafè i Joan Claperós per a escollir quin dels dos ha de fer les noves cadires del cor El primer dia del mes de març de 1456, en el capítol que es va celebrar dins la sagristia, hi eren presents els honorables Guillem Ponç de Fonollet, N Pujades, Bernat Tor, Ferrer Colom, Narcís de Santdenís, Pau de Gualbes, J Comes, Hug de Loguetis , Lluís Servent, Antoni Giner, Bartomeu Figueres, Bernat Mateu, Nadal Garcés, B Sos, N Cortada, N Pedralbes, R Riba i…
Domènec Ceret
Cinematografia
Actor i director.
Vida Fill d’una família modesta, s’inicià com a dependent de comerç i viatjant, feina que deixà el 1903 pel teatre Debutà a l’Ateneu de Sabadell amb el nom artístic de Domingo Ceret Es dedicà sobretot als gèneres líric i còmic En 1907-08 treballà al Tívoli en peces populistes sense gaire interès artístic La seva primera incursió coneguda en el cinema fou el 1912 al migmetratge Mala raza Fructuós Gelabert El 1914 interpretà dos films per a la firma Solà-Penya després treballà en Linito quiere ser torero , per a la Barcinógrafo d’Adrià Gual i per a l’Argos i la Segre Films entre el desembre de…
equip docent
Educació
Conjunt de mestres o professors que exerceixen l’ensenyament en el mateix centre o en un mateix cicle, curs o unitat de coordinació.
La recepció dels models europeus en l’arquitectura neogòtica
Art gòtic
Sobre la definició del “gòtic modern” El debat suscitat entorn dels models gòtics que havien d’inspirar la construcció de la façana de la catedral de Barcelona, a la dècada del 1880, revela que la revisió dels estils medievals es podia fer des de punts de vista radicalment oposats El banquer Manuel Girona, que en promovia la construcció, havia encarregat el projecte a Josep Oriol Mestres 1815-95, però al mes de març del 1882, al claustre de la mateixa catedral, es presentà una exposició amb altres projectes que, sense cap mena de dubte, es convertí en el primer gran debat…
Jordi Mas
Literatura catalana
Mestre i poeta.
Després d’estudis clàssics en francès a l’Escola Normal de Mestres de Perpinyà, fou nomenat mestre d’escola a París Durant la Segona Guerra Mundial, entrà a la Resistència Mobilitzat el 1945, es trobà a Landau Alemanya Desmobilitzat, arribà a Bao Acabarà la seva carrera com a director d’escola a Perpinyà El 1971 s’inscriví al curs de català organitzat pel GREC i el 1974 obtingué el primer guardó de poesia rossellonesa als Jocs Florals de la Ginesta d’Or Mestre en gai saber i secretari dels Jocs Florals, publicà el recull de poemes Camí ramader 1982
mestre de cant
Música
Càrrec creat a la Baixa Edat Mitjana, dependent dels capítols de les catedrals, que tenia per missió ensenyar el cant litúrgic i les primeres lletres a petits cantors, els quals s’allotjaven sovint en la mateixa casa del mestre.
Era proveït per contracte i retribuït En algunes seus, aviat s’hi afegí la direcció de la capella de la catedral com en el cas de J Brudieu, unint així a les seves funcions les del mestre de capella A Barcelona, unes ordinacions dels consellers fetes el 1477 a petició del capítol de la seu disposaven que el mestre de cant tingués cura de les escoles majors oficials, i també de la provisió de mestres i lectors, funcions que en altres ciutats a Ciutat de Mallorca almenys el 1545 eren exercides pel mestre d’escoles El càrrec perdurà fins a mitjan segle XIX
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina