Resultats de la cerca
Es mostren 1234 resultats
retaule
Detall del retaule major del convent de Santa Clara, de Vic, obra del pintor Lluís Borrassà (1415)
© Arxiu Fototeca.cat
Art
Conjunt de taules pintades o bé frontals de marbre, pedra, fusta o altres materials, que generalment representen escenes religioses, col·locat darrere l’altar.
Els primers retaules coneguts, obres d’orfebreria, són del segle XII, la majoria portàtils, de petites dimensions, en forma de frontal o tríptic Als segles XIII i XIV el seu ús es generalitza, amb importants modificacions són ja fixos, de grans dimensions i obres de talla o pintura, fins a arribar a un complet desenvolupament al segle XV, que són ja d’una gran riquesa ornamental A partir del segle XVI canvia la seva estructura i es converteixen en autèntics pòrtics Als Països Catalans, la primera producció important del retaule, amb predomini de l’escultòric sobre el pictòric, data del…
Giovanni Boccaccio
Literatura italiana
Escriptor italià.
Fill natural d’un mercader, s’inicià a Florència en l’art mercantil i el 1327 fou enviat a Nàpols a treballar a la sucursal de la companyia Bardi, fins el 1334 Estudià aleshores dret canònic, es feu una cultura d’autodidacte, alhora que participava en la vida mundana i escrivia les primeres obres Com a conseqüència de la fallida de les banques Bardi i Peruzzi, hagué d’establir-se a Florència 1340, on, després d’estades a Ravenna 1345-46 i a Forlí 1347, tornà a establir-se el 1348, en els moments de la pesta negra, que havia de donar-li el marc del Decameron A Florència gaudí de fama i d’…
Santa Maria dels Àngels del convent dels franciscans (Perpinyà)
Art romànic
La capella de la Mare de Déu dels Àngels és situada a l’actual carrer del mariscal Foch És, avui, el darrer vestigi del convent dels franciscans de Perpinyà Sembla que aquest convent fou una de les primeres fundacions de l’orde hom considera establert que sant Francesc anà, almenys, dues vegades a Perpinyà, tot fent camí com a pelegrí vers Santiago de Compostella Una notícia dels arxius de l’antiga família dels Grimau, burgesos perpinyanencs, esmentada per l’historiador Coll, fa referència a l’hospitalitat que aquesta família havia donat a sant Francesc en el seu pelegrinatge, tot oferint-li…
El Vell Món construeix el Nou: la Catalan Vault. 1889-1947
L’abril del 1996, a la Columbia University de la ciutat de Nova York es va presentar una exposició i un catàleg amb el títol The Old World Builds the New The Guastavino Company and the Technology of the Catalan Vault 1885-1962 Rafael Guastavino arreu del món Fou l’homenatge i el reconeixement a la contribució que Rafael Guastavino va fer a la història de la volta catalana –una innovació tècnica i estètica del gòtic català– en el plantejament de la construcció dels grans espais públics del Nou Món Diversos crítics nord-americans han començat a definir Rafael Guastavino com a…
Dones: vots, novel·les i escoles. 1892-1939
El vot de les dones, la narrativa femenina i l’èxit de les mestres són tres històries paralleles A Catalunya, les dones van votar l’Estatut d’Autonomia del 1931 quan encara no podien exercir oficialment el dret de vot D’altra banda, des de l’any 1893 es pot parlar de narrativa catalana escrita per dones, una obra en conjunt que obtingué el primer èxit internacional amb Solitud, de Caterina Albert, firmada, tanmateix, amb un pseudònim masculí Víctor Català Alhora, la Biblioteca Bonnemaison ha de ser considerada la primera biblioteca del món dedicada a les dones I, al seu torn, les mestres…
L’Olimpíada Popular, una il·lusió frustrada
Oficina d’acreditacions de l’Olimpíada Popular, Barcelona, juliol del 1936 AF/AHC L’Olimpíada Popular de Barcelona fou la proposta més important, encara que finalment no realitzada, del Comitè Català pro-Esport Popular CCEP, que va situar-se al bell mig del debat internacional sobre el paper de l’esport en la complexa situació del 1936 El CCEP va entrar en contacte al principi del 1936 amb les iniciatives internacionals que propugnaven el boicot als Jocs Olímpics de Berlín Aquest boicot internacional es nodria de tres corrents principals En primer lloc, l’esport nordamericà, i el mateix…
Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana
Historiografia catalana
Revista d’història editada a Palma (Mallorca) des del 1885 per la Societat Arqueològica Lul·liana.
Desenvolupament enciclopèdic Amb l’exemplar de l’any 2002, el BSAL arribà als 856 números publicats Entre els directors de la revista cal esmentar Estanislau de Kostka Aguiló i Aguiló, Bartomeu Ferrà i Perelló, Joan Pons i Marquès, Bartomeu Font i Obrador, Gabriel Llompart i Moragues i Guillem Rosselló i Bordoy La Societat Arqueològica Lulliana es creà al desembre del 1880 a iniciativa de Bartomeu Ferrà i Perelló i fou aprovada l’any següent pel bisbe de Mallorca, Mateu Jaume Els seus objectius inicials foren tres honrar la memòria de Ramon Llull, recollir el màxim nombre d’obres d’art per a…
Castell vell de Salses
Art romànic
Situació Basament d’una torre d’angle de l’antic castell de Salses, segurament arrasat al segle XVII ECSA - A Roura La vila de Salses és situada al peu dels contraforts de les Corberes, entre el Serrat Negre i la gran Sanya o aiguamolls propers a l’estany Salses, i és dominada pel seu castell Les restes del primitiu castell són situades vers l’angle nord-est de l’actual fortalesa, en un petit turó a 200 m de distància Mapa IGN-2547 Situació Lat 42° 50’ 30,6 N - Long 2° 55’ 8,4” E Salses és a 25 km al nord de Perpinyà per la carretera N-9 Història El topònim Salses té el seu origen en les…
Els valors
La cartografia tracta de representar els elements materials que es poden localitzar sobre el territori georeferenciar amb major o menor precisió, siguin rius o muntanyes, ciutats o fronteres i els seus continguts, però representar idees i creences, elements immaterials i difícilment georeferenciables resulta una tasca gairebé impossible Aquest és el cas del mapa dels valors, element fonamental per a entendre les relacions humanes i les de les societats amb el seu medi natural i el sobrenatural Tot i que els antropòlegs culturals i els especialistes en filosofia i ètica, amb bona lògica, ho…
Els dinosaures de Gobi
A l’antiga Xina, les ‘dents i els ossos dels dracs’, fòssils de mamífers, s’utilitzaven per a fer preparats medicinals, i els ‘anells de pedra’, probablement fragments d’ossos tubulars petrificats de dinosaure, eren utilitzats pels pescadors com a oportunes plomades per a les xarxes Eren fòssils fets aflorar pel treball secular de l’aigua i el vent, com també pels sovintejats sollevaments geològics De tots els jaciments que fornien aquests preciosos materials, els més cèlebres són els cementiris de dinosaures del Cretaci superior a Mongòlia, al desert de Gobi No és corrent trobar a la Terra…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina