Resultats de la cerca
Es mostren 6798 resultats
The Commonwealth

El Commonwealth of Nations
© Fototeca.cat
Associació de nacions constituïda per la Gran Bretanya (amb les seves antigues colònies i dependències) i per una sèrie d’estats sobirans nascuts de l’imperi Britànic.
Definició, funcionament i característiques Es regeix per un complex sistema de reunions i consultes, entre els quals sobresurten les reunions de ministres de finances i les conferències de caps de govern L’òrgan permanent del Commonwealth és la seva secretaria general, creada el 1965 L’organització comprèn indistintament repúbliques i monarquies, totes les quals, però, accepten el monarca britànic com a cap simbòlic L’anglès hi és el vehicle de comunicació i, alhora, el vincle més poderós subjacent a l’organització Dels 52 membres que el Commonwealth tenia l’any 2018, 31 eren repúbliques, 5…
Josep A. Vandellòs i Solà
Historiografia catalana
Estadístic econòmic i estudiós dels cicles econòmics a Catalunya i a Veneçuela i, presumiblement, als Estats Units.
Vida i obra Llicenciat en dret a Barcelona 1921, estudià estadística a Pàdua 1924 amb Conrado Gini, i a Londres 1925-26 A Itàlia, realitzà el primer càlcul modern de la renda nacional de l’economia espanyola, que publicà a Roma “La richesse et le revenu de la Peninsule ibérique”, Metron International Review of Statistics , V, 4, 1926 i a Barcelona “Quina era la riquesa d’Espanya en 1924”, Economia i Finances , 11-16-7-1925 Significativament, fins trenta anys més tard no es publicà a Madrid en la Revista de Economía Política , VI, 2, 1955 Com a estudiós dels cicles –que, per definició, se…
African, Caribbean, Pacific
Economia
Nom que rep el conjunt dels estats d’Àfrica, el Carib i el Pacífic, que, en nombre de seixanta-sis, són associats a la Unió Europea per la signatura dels convenis de Lomé (1975, renovats el 1979, 1984 i 1989).
La majoria són antigues colònies dels estats membres de la Unió, d’estructura econòmica subdesenvolupada
Lliga Àrab
Associació d’estats àrabs fundada al Caire el 22 de març de 1945 per Egipte, l'Iraq, Síria, el Líban, Transjordània (des del 1949, Jordània), l’Aràbia Saudita i el Iemen.
Posteriorment, i a mesura que accedien a la independència, s’hi adheriren Líbia 1953, el Sudan 1956, Tunísia 1958, el Marroc 1958, Kuwait 1961, Algèria 1962, el Iemen del Sud 1967 des del, 1990 el Iemen , Bahrain 1971, Qatar 1971, Oman 1971, els Emirats Àrabs Units 1971, Mauritània 1973, Somàlia 1974, Palestina representada per l’ Organització per l’Alliberament de Palestina i, des del 1994, per l’ Autoritat Nacional Palestina 1976, Djibouti 1977 i les Comores 1993 La seu de l’organització és al Caire Els signataris es comprometeren a recórrer a l’arbitratge de la Lliga en els conflictes…
Dakota del Sud
Monticle erosionat per efecte del vent i la pluja a l’estat de Dakota del Sud, als Estats Units d’Amèrica
© Corel Professional Photos
Divisió administrativa
Estat dels EUA, al nord-oest de la regió central.
La capital és Pierre 13 267 h 1998 És al nord de les Grans Planes i s’estén per l’altiplà del Missouri entre les Black Hills i el riu El sector oriental és ocupat per la fèrtil vall del James, a l’oest del Coteau des Prairies La xarxa hidrogràfica és formada pel Missouri i els seus afluents el Sioux i el James per l’esquerra i el White i el Belle Fourche per la dreta La població és poc densa 3,6 h / km 2 1994 i en minva Només la meitat de la població és urbana, i el 90% és de raça blanca L’economia és basada en conreus de cereals blat, blat de moro i ordi i de farratge, que alimenten una…
Yellowstone National Park

Imatge del Parc Nacional de Yellowstone, als Estats Units. Creat el 1872, és el parc més gran del país (9.000 km 2 )
© Fototeca.cat-Corel
Espai natural
Parc nacional (1872) dels EUA, al NW de Wyoming, al S de Montana i a l’E d’Idaho.
Amb una extensió d’uns 9 000 km 2 , és el parc més gran dels EUA Ultra els magnífics paisatges naturals, el més característic són els guèisers més de 10 000, les cascades i salts que hi forma el riu Yellowstone i les boscúries de pins
directiva de serveis
Dret
Directiva del Parlament Europeu i del Consell relativa als serveis del mercat interior, que té com a finalitat l’eliminació dels obstacles al desenvolupament dels serveis als Estats membres de la Unió Europea.
Amb la intenció de consolidar un mercat competitiu de serveis que garanteixi la circulació d’aquestes prestacions en tot el territori de la Unió tot fent efectiva la llibertat d’establiment És regulada per la Directiva 2006/123/CE del Parlament i del Consell Europeu 2006/123/CE, de 12 de desembre de 2006, té com a finalitat l’eliminació dels obstacles al desenvolupament dels serveis als Estats membres de la Unió Europea La incidència de la directiva de serveis en el dret dels estats membres de la Unió Europea ha significat una reforma substancial de la normativa i…
Communauté Française
Associació d’estats creada per la constitució francesa de 4 d’octubre de 1958 que comprenia, a més de l’Estat francès, les dotze antigues colònies d’Àfrica que havien optat per l’estatut d’estat membre i que havien acceptat d’entrar a la Communauté.
Els estats membres, que tenien una competència general fora de les matèries que la constitució havia expressament atribuït a la Communauté, és a dir, a l’Estat francès, posseïen l’autonomia interna, però no pas la sobirania ni tampoc la independència internacional De dret, podien sortir de la Communauté quan ho desitjaven reivindicant llur independència La Communauté se situava en una perspectiva de tipus federalista havia estat imaginada pel general De Gaulle com una tècnica liberal de descolonització La seva existència fou, però, molt efímera, perquè els estats…
trànsit
Antropologia
Dissociació simbòlica de la consciència en què el cos apareix com a pont entre el món terrenal i el món sobrenatural sota els estats de possessió, de mèdium o de xaman.
Dins l’antropologia, s’analitza com aquests estats es manifesten de maneres distintes d’acord amb els contextos culturals de cada societat, canalitzant finalitats absolutament heterogènies tant en termes d’afirmació de l’estructura social com en termes de ruptura, tant en termes de compensació simbòlica de situacions de conflicte com en termes articuladors d’estratègies empíricament transformadores A grans trets, en el cas de la possessió i l’estat mediúmic, és una entitat aliena, o més d’una, que investeix el cos de la persona en estat de trànsit, mentre que en el xamanisme és…
autòmat finit indeterminista

autòmat finit indeterminista
Matemàtiques
Estructura de la forma M = (Q, ∑, δ, I, F) on Q és un conjunt finit no buit, els elements del qual s’anomenen estats; ∑ és un alfabet anomenat d’entrada; δ : 2Q ⨉ ∑* → 2Q és la funció de transició que satisfà ∀P1, P2 ⊂ Q, ∀x, y∈∑*: δ(∅, x) = ∅, δ(P1, λ) = P1, δ(P1 ∪ P2, x) = δ(P1, x) ∪ δ(P2, x), δ(P1, xy) = δ(δ(P1, x)y), essent xy la concatenació de x i de y i ∑* el conjunt de paraules; I ⊂ Q és el conjunt d’estats inicial; F ⊂ Q és el conjunt d’estats finals o acceptadors.
Usualment un autòmat finit indeterminista es descriu mitjançant el seu diagrama de transicions Es tracta d’un graf dirigit que té els estats per vèrtex si un arc que va de q i a q j amb etiqueta a si q j ∈ δ q i , a S’indiquen els esstats inicials amb fletxes i els finals amb una creu Els llenguatges acceptats pels autòmats finits indeterministes són els mateixos que els reconeguts pels finits deterministes regulars L’avantatge dels indeterministes enfront dels deterministes és la facilitat de maneig i de construcció
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina