Resultats de la cerca
Es mostren 1104 resultats
Solsona, Estruch i Companyia. La Llinera de Premià
Fragment de paper comercial Solsona, Estruch i Companyia eren uns comerciants de Barcelona que incorporaren l’activitat industrial en crear La Llinera de Premià Els socis principals de Solsona, Estruch i Companyia eren Josep Oriol Estruch i Sabadell i Josep Solsona i Mas Tenien una casa de comerç de teixits molt antiga que havia començat amb el nom de Solsona, Malet, Estruch i Companyia, amb botiga al carrer de l’Argenteria, núm 37 La seva entrada a Premià s’ha de veure com la seva incorporació a les activitats industrials Es va produir al final del segle XIX Oriol Estruch i Josep Solsona…
Les mantellines dels Volart
Marca de Casimir Volart 1899 Casimir Volart desenvoluparà una fàbrica de blondes que el seu fill Ramon més tard mecanitzarà La mantellina és una peça fina que porten les dones per cobrir-se el cap Són blondes de fil de seda, si són de qualitat Al final del segle XX se’n veuen molt poques, però des del segle XVII fins a la meitat d’aquest era una peça absolutament ordinària i de gran consum El 1857 es constituí a Barcelona la societat Campmany i Volart, formada per Ramon Campmany i Casimir Volart, que es dedicà a confeccionar-ne artesanalment Com els dos fabricants de blondes…
música indoxinesa
Música
Art musical creat a la Indoxina.
Profundament influïda per la música índia i xinesa, té trets personals, com és ara l’ús d’instruments autòctons el otàn bâu , instrument d’una sola corda, i diversos tipus de llaüt, com el tý bà , el otàn tam —de tres cordes— i el otàn otáy , de tres cordes de seda i mànec llarg Empra escales de dos, tres, quatre i cinc tons i té característiques modals Hom hi distingeix quatre períodes històrics el primer comença amb la dinastia Dinh segles X-XIV al segon segles XV-XVIII predominà la influència xinesa el tercer 1800-1940 consolidà un estil musical propi L’etapa posterior al 1940…
Vilanova de la Ribera
Vilanova de la Ribera
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Rosselló, al sector esquerre del Riberal, toca només en un punt la Tet, entre els primers contraforts del massís calcari de Calça (torrents de la Bula i del Menadell) i la plana al·luvial.
En aquest sector meridional s’estenen els conreus de regadiu 437 ha hom dedica 276 ha a la vinya 146 de les quals destinades a la producció de vi de qualitat superior, 131 ha a les hortalisses 54 d’escaroles, 38 d’enciams, 16 de tomàquets, 4 de carxofes, 4 de julivert, 2 d’espàrrecs, 2 de patates primerenques, 1 de mongetes, 81 ha als arbres fruiters 42 de presseguers, 37 d’albercoquers, 1 de pomeres i 5 ha al farratge Hi ha una petita fàbrica d’embalatges Havia estat tradicional la cria de cucs de seda, per la qual Pasteur s’interessà personalment El poble vilanovins 55 m alt…
variant
Lingüística i sociolingüística
Expressió diferent d’una altra per la forma.
Hom l’anomena variant lliure si la diferència es dóna entre dues unitats lingüístiques distintes fonema o morfema que poden aparèixer en un mateix context, sense presentar un contrast mutu, talment que la substitució de l’una per l’altra no origina un mot diferent, sinó només una pronunciació distinta de la mateixa paraula vi , pronunciada amb labiodental o amb bilabial b segons els dialectes dormia, dormiva Hom l’anomena variant combinatòria si la diferència es dóna entre dues unitats lingüístiques distintes fonema o morfema que no poden aparèixer en un mateix context, però presenten entre…
eolífon
Música
Instrument que imita el so del vent.
En la classificació Hornbostel-Sachs, idiòfon de fricció Conegut també amb el nom de màquina de vent, consisteix en una roda de fusta damunt la qual es fixa una tela gruixuda En fer-la voltar per mitjà d’una manuella, el fregament d’aquesta tela sobre la fusta suggereix la remor del vent La roda pot ser substituïda per un gran cilindre muntat horitzontalment amb taulonets separats i sovint folrat de seda que frega contra una lona quan es fa girar L’altura i el volum del so que es produeix depenen directament de la velocitat de la rotació com més ràpid gira, més agut i més fort és…
Hanoi
Un carrer de Hanoi
© Fototeca.cat
Ciutat
Capital del Vietnam.
Forma una província 2 139 km 2 2 570 905 h 1979 Situada al cor del delta del Sông Nhi Ha, és afectada sovint per inundacions Port fluvial i cruïlla de ferrocarrils i carreteres, unida per ferrocarril al port de Hai Phong, és un centre comercial molt actiu i un nucli industrial indústria tèxtil seda i cotó, química, mecànica, de la pell, ceràmica, del paper i alimentària sucre, molins d’arròs, cervesa, destilleries Seu de diverses dinasties xineses, el 1427 esdevingué capital d’Annam i del Tonquin, i el 1638 els holandesos hi establiren una factoria, seguits després pels anglesos…
Agra
El riu Yamuna al seu pas per la ciutat d’Agra, a l’Índia. A la dreta, el Taj Mahal
© X. Pintanel
Ciutat
Ciutat de l’estat d’Uttar Pradesh, a l’Índia.
Situada en una gran corba que descriu el Yamunā vers l’E i aixecada damunt la plana de l’Hindustān, és el centre comercial, agrícola i industrial d’una regió productora de sucre, cotó i cereals, regada pel canal d’Agra i comunicada per ferrocarril i carretera Al costat de la producció artesanal que li ha donat anomenada seda, tapissos, orfebreria i el turisme de luxe, s’hi han desenvolupat les indústries tèxtils i química Té universitat i aeroport Agra conserva les millors obres arquitectòniques dels emperadors mogols s XVII com el palau del Diwan-i-an, la mesquita de la Perla i…
Tapissos i vitralls
Durant segles, la fredor de les parets i la plana claror dels finestrals aclaparà clergues i gran senyors En un món on els colors semblaven patrimoni exclusiu de la natura, els humans medievals s’esforçaren a combatre l’excés de llum blanca inexpressiva i la neutra gravetat de la pedra feta mur Cobriren els panys de paret amb llenços policromats i filtraren els raigs del sol amb vidres de tots colors Animaren esglésies i palaus amb l’alegre simfonia de tapissos i vitralls Es tractava de reproduir els tons de la natura amb tints i materials que la mateixa natura proveïa Millorant tècniques…
Els Fiter. Prestigi i mecanització
Josep Fiter i Ayné va crear la seva empresa de blondes i sederies el 1845, a Barcelona Com féu Margarit, no hi havia fàbrica sinó puntaires que treballaven per a ell a preu fet El fil de seda es comprava al País Valencià, es preparava a Barcelona i era cedit a les puntaires amb l’encàr-rec concret En Fiter hi posava el dibuix i la comercialització del producte acabat Medalles rebudes pels Fiter a dalt i adjudicació de la medalla de l'exposició de Londres 1851 El 1848 era el president de la secció de sederia de l’Institut Industrial de Catalunya Les altres seccions de l’Institut…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina