Resultats de la cerca

La societat occidental de final del segle XIX Claude Monet 1840-1926 Porte d’Aval cap al 1886 Oli Museu de l’Abadia de Montserrat donació Xavier Busquets FF El darrer quart del segle XIX es pot considerar una època d’equilibri europeu Es tracta d’una situació de pau en la qual la societat burgesa capitalista triomfà plenament, abans de la ruptura brutal d’equilibri i de tranquillitat que representaria la guerra mundial del 1914-18 La gent s’entusiasma pels formidables progressos de la tècnica i de la indústria els nous mitjans de comunicació i de transports com ara el telèfon, el telègraf, l’…

Influït pel goticisme francoflamenc, especialment per l’estil concret i simple de Fouquet, el seu art, d’accentuat refinament, assenyala el pròxim canvi vers el Renaixement Hom li atribueix el Retaule de la Llotja de Perpinyà, del 1489, i les Mitges figures de Jesús i de la Mare de Déu d’un medalló reliquiari de la catedral de Girona donat el 1496 Darrerament s’han assenyalat les estretes relacions que hi ha entre la seva obra i la del Mestre de la Seu d’Urgell

La Rambla de Barcelona La passió de ramblejar La Rambla és el lloc amb més ambient de la ciutat de Barcelona, pàtria dels escriptors i els artistes una avinguda amb un ample passeig central que va des de la plaça de Catalunya fins al port Fins al 1860 se n’havien conservat les muralles, i la zona no va ser realment urbanitzada fins al segle XVIII Ara és un lloc dedicat a l’oci i al turisme, amb bars, hotels, botigues, teatres i les característiques parades de venda de flors i de petits animals domèstics El primer tram, el més proper a la plaça de Catalunya, s’anomena Rambla dels Estudis o de…

Reivindicació de l’arquitectura religiosa contemporània L’arquitectura religiosa dels segles XIX i XX és encara avui en dia generalment incompresa Durant el segle XIX, la construcció d’esglésies va mirar essencialment cap al passat, considerant que era a l’Edat Mitjana quan s’havia arribat a un nivell més alt de comprensió de l’edifici sagrat i de la seva decoració Probablement, amb la cripta de la colònia Güell comença l’arquitectura religiosa del segle XX El model d’església del segle XIX va ser presentat a l’Exposició Universal de Barcelona de l’any 1888 el de la primera meitat del segle…

Un punt de vista nacionalista modern, adoptat per la majoria dels historiadors de l’art, cataloga sota aquest denominador totes les produccions de les diverses regions avui junyides dins l’hexàgon francès al final d’un llarg procés d’integració política De fet, la centralització estatal ha arribat a projectar, en alguns períodes, els seus designis en les experiències artístiques Ha existit un art francès pensat des de París, des d’on es difonia Però les innovacions de la perifèria no són gens negligibles funden unes tradicions que fóra abusiu d’esborrar o de falsificar i de reduir-les a la…

«Modernistes o noucentistes» És l’interrogant en clau eufemística que encapçala aquest darrer capítol històric per tal de constatar l’elasticitat dels termes a l’hora d’adaptar-los a les seqüències cronològiques En efecte, el format interrogatiu no està plantejat amb la finalitat de forçar una resposta a la pregunta sinó com a mer enunciat indicador d’una problemàtica de fons, entorn del concepte de modernisme o del de simbolisme i decadentisme El fet que tant la noció de modernisme com la de noucentisme , malgrat que alludeixen a moviments culturals catalans, depassen l’estricte àmbit…

Per similitud estilística, hom ha atribuït a la mateixa mà l’arca funerària de Bernat de Travesseres catedral d’Urgell, el retaule de Santa Llúcia procedent d’Arcavell El Prado, Madrid, el de Vilamur Fundació Pérez-Rosales, Sitges i les taules Trànsit i Coronació de la Mare de Déu Museo de Bellas Artes de Bilbao Hom situa aquest grup d’obres dins l’òrbita de Ramon Destorrents

Els Espectacles foren presentats al Teatre Principal de Barcelona les temporades 1905-06 i 1906-07, i foren dirigits per Adrià Gual, substituït a mitjan 1906 per Modest Urgell El director musical fou Joan BLambert, i les decoracions, d’una gran qualitat, eren de M Moragas i S Alarma Els autors més notables posats en escena foren Molière, Goldoni, Verdaguer, Guimerà i J Carner, i els músics, Robert Schumann, E Grieg, G Bizet, Felip Pedrell, Joan Lamote de Grignon, Jaume Pahissa i Enric Morera Els èxits més notables foren La Fustots , de Carner, amb música de Schumann, La presó de Lleida , d’…

El nom venia de la identificació maliciosa dels cascs dels guerrers representats sovint als seus quadres amb els cascs dels bombers pompiers en francès Posteriorment el mot s’aplicà d’una manera indiscriminada a tot artista o obra d’art academitzant que perseguís més l’èxit oficial que no la inserció en els corrents contemporanis És un típic fenomen vuitcentista, sorgit per causa de la proliferació d’estaments “consumidors” d’obres d’art, que creaven diferents interessos estètics en lloc dels temps anteriors a la Revolució Francesa, en què els interessos estètics preponderants eren gairebé…