Resultats de la cerca
Es mostren 4133 resultats
El marc històric del romànic de la Noguera
Art romànic
Prehistòria Dolmen de Sòls de Riu, situat en el jaciment arqueològic de l’Espluga dels Tres Pilars la Baronia de Rialb, que hom ha datat entre el calcolític I el bronze antic anys 2200-1500 aC J Giralt La primera presència de comunitats humanes a la comarca de la Noguera s’ha documentat en el context de la primera etapa de la glaciació würmiana Aquestes comunitats d Homo sapiens neanderthalensis del paleolític mitjà van viure en un moment climàtic més fred que l’actual Aquesta fou possiblement la causa de la seva extinció Chaline, 1982 Entre el 40 000 i el 35 000 aC, en el trànsit del…
La gravitació universal
Tots els cossos s’atrauen Tots nosaltres, cada dia, experimentem el fet que qualsevol objecte tendeix espontàniament a caure És una experiència comuna i universal, fins al punt que els primers pensadors, en considerar-la la manifestació d’una "tendència natural" de totes les coses, ho van deixar córrer i no hi van pensar més Com a màxim, les primeres reflexions van ser assimilades a l’observació d’un fet que, si ens hi fixàvem bé, sempre era present en els cossos que pugen espontàniament Era el foc o el fum o l’aire calent El foc, com la terra, l’aire i l’aigua, era considerat antigament un…
Els materials lapidaris emprats en escultura
Art gòtic
Martiri de sant Llorenç, escena de la predella del retaule major de La Seo de Saragossa, obra de Pere Joan, que rebé l’encàrrec de l’arquebisbe Dalmau de Mur el 1434 Pere Joan hi utilitzà l’alabastre de Gelsa Aragó Enciclopèdia Catalana – JGarrido En el present capítol tractarem dels materials lapidaris emprats en l’escultura gòtica fent un èmfasi especial en allò que els romans denominaren marmora Aquest terme designava tot un seguit de roques geològicament distintes, que es caracteritzen perquè es poden polir marbre estricte o metamòrfic, calcàries, pòrfirs, granits, basalts, alabastres…
Els sepulcres de la catedral de Girona més enllà del gòtic internacional
Art gòtic
La catedral de Girona custodia els dos sepulcres monumentals més rellevants del segle XV català, destinats a dues destacades personalitats d’aquesta església El de l’ardiaca major Dalmau de Raset † 1448 és a la capella consagrada a sant Damià i a sant Jordi, oberta a la banda meridional de la nau, i el del bisbe Bernat de Pau † 1457, a la consagrada a sant Pau, localitzada al costat septentrional, davant de l’anterior Ambdós projectes són molt propers cronològicament no obstant això, la qualitat del segon supera amb escreix la del primer Atès que aquest darrer sembla posterior, cal abordar…
Rotllí Gautier
Art gòtic
La biografia professional de Rotllí Gautier Rotllí, Rauly o Raulí Gautier, Valter, Vauter o Gauter, arquitecte i escultor d’origen normand, actiu a Catalunya durant trenta anys del segle XV, s’ha anat configurant a poc a poc al llarg del temps en tres escenaris diferents de la Catalunya baixmedieval Cap de sant Jaume el Major, resta de la figura de l’apòstol feta per Rotllí Gautier amb pedra de la Cogullada per al portal dels Apòstols de la Seu Vella de Lleida en 1436-37 Fou destruïda a l’inici de la Guerra Civil Espanyola Museu de Lleida Diocesà i Comarcal – LMelgosa Les dades conegudes…
Gènesi, distribució i classificació dels sòls
La classificació dels sòls en categories organitzades ha estat quelcom dinàmic, i a la dècada dels 80 encara no pot considerar-se com un tema estabilitzat, ben al contrari del que succeeix amb d’altres disciplines La classificació és el reflex de l’estat de coneixements sobre els sòls, i aquests han evolucionat i augmentat considerablement, cosa que obliga a canvis i reorganitzacions periòdiques Els usuaris dels sòls s’interessen gairebé unicament per les propietats útils i, rarament, es preocupen de llur denominació En d’altres àmbits científics o de la vida ningú no qüestiona l’interès de…
L’organització religiosa del Bages (segles VIII al XIII)
Art romànic
Els bisbats Mapa del Bages amb la senyalització de totes les esglésies anteriors a l’any 1300 de les quals hem pogut recollir documentació o bé alguna notícia de llur existència A Benet Vegeu Esglésies del Bages anteriors al 1300 Una de les institucions bàsiques que sempre va darrera l’ocupació i organització d’un territori, és l’església Per tant, quan el comte Guifré endegà la repoblació del A la pàgina següent Conjunt de Coaner, el qual, pel fet de trobar-se en un sector que pertanyia al domini d’un altre comtat, no es vinculà al bisbat d’Osona foto Arxiu ECSA Ripollès, Osona, el Bages i…
L’organització territorial d’Osona
Art romànic
Introducció Des dels primers moments de l’ocupació i repoblació de les terres osonenques el comte Guifré amb els seus germans començà una activa tasca d’organitzar el territori Una de les primeres actuacions fou la de restaurar la xarxa defensiva, que en un territori fronterer era bàsica i a continuació calia assignar un terme a cada castell restaurat En els primers vint anys apareixien documentats els castells següents Torelló 881, Sant Llorenç 881, Gurb 886, Besora 885-887, Tona 889, Taradell 893, Casserres 898, Sant Esteve Centelles 898 Probablement molts dels termes es restauraren amb els…
L’aprofitament dels recursos animals als deserts i subdeserts càlids
L’explotació de la fauna autòctona Encara que constitueix potencialment un recurs considerable, la fauna de grans mamífers i ocells, delmada en el transcurs de la primera meitat del segle XX, no té actualment més que una importància econòmica secundària als subdeserts de l’Àfrica septentrional, al Sàhara, al Sahel i als deserts i els subdeserts de l’Àsia sud-occidental Per contra, algunes espècies dels deserts càlids han conegut un procés de domesticació extremament exitós entre els animals domèstics més importants criats pels humans n’hi ha dos que són originaris dels deserts càlids, l’ase…
Sistema antic i sistema feudal
Examinades les característiques essencials del sistema antic, serà bo de confrontar-les amb les del feudal així, alhora que es defineix aquest sistema, s’intentarà desvetllar els mecanismes que van conduir de l’un a l’altre En el sistema antic predomina, com hem vist, l’impost, que és una fórmula pública de drenatge d’excedents dels homes lliures no exempts cap a una classe dirigent que controla l’aparell de l’Estat L’impost és, per naturalesa, una càrrega homogènia o equiparable una mateixa base impositiva per als integrants del collectiu al qual s’aplica En el sistema feudal, en canvi,…