Resultats de la cerca
Es mostren 3800 resultats
Bibliografia general referent al romànic del Camp de Tarragona, el Priorat i la Conca de Barberà
Art romànic
Abadal i de Vinyals, Ramon d’ Els primers comtes catalans , ed Teide, Barcelona 1958 Abadal i de Vinyals, Ramon d’ El domini carolingi a Catalunya , Institut d’Estudis Catalans, Barcelona 1986 Abadal i de Vinyals, Ramon d’ El regiment del comte Guifred , ed Ausa, Sabadell 1989 Adell i Gisbert, Joan-Albert El transsepte elevat d’algunes esglésies alt-medievals Notes per a un estudi , “Quaderns d’estudis medievals” Barcelona 1982, vol I, núm 7, pàgs 405-423 Adell i Gisbert, Joan-Albert L’arquitectura romànica , Els Llibres de la Frontera, Barcelona 1987…
Bibliografia general referent al romànic del Vallès
Art romànic
Abadal i de Vinyals, Ramon d’ Catalunya carolíngia II Els diplomes carolingis a Catalunya , 2 vols, Institut d’Estudis Catalans, Barcelona 1926-52 Abadal i de Vinyals, Ramon d’ Els primers comtes catalans , ed Vicens-Vives “Biografies catalanes Sèrie històrica”, núm 1, Barcelona 1965 Abadal i de Vinyals, Ramon d’ Dels visigots als catalans , 2 vols, Edicions 62, Barcelona 1969 Abadal i de Vinyals, Ramon d’ La pre-Catalunya segles VIII-XI , dins Història dels catalans dir F Soldevila, ed Ariel, Barcelona 1970, pàgs 601-991 Adell i Gisbert, Joan-Albert Notes entorn de Santa Fe dels Solers ,…
Banc de Sabadell (1881-1997)
La constitució 1881 Al servei de la indústria llanera i de la ciutat de Sabadell Primer local del Banc de Sabadell en l’edifici del Gremi de Fabricants Banc de Sabadell, Cent anys d’història , Sabadell 1982 El Banc de Sabadell es constituí el 31 de desembre de 1881 És el darrer dels bancs creats durant la Febre d’Or L’escriptura de constitució manifesta que l’objectiu “ es fomentar y proteger los intereses del comercio, de la industria y de la propiedad en la presente —ciutat de Sabadell—, y al propio tiempo para dotar a la misma de una institución desde muchos años reclamada ” Aquesta…
Els cefalòpodes fòssils
Consideracions generals Dels cefalòpodes fòssils, els ammonits en són els representants més populars Tenen típicament una closca enrotllada planispiralment, amb diferents graus d’involució, cosa que fa que en els casos de màxima involució cada volta de l’espiral quedi abraçada per la següent en el creixement Els ammonits no són fòssils que es trobin acumulats en grans quantitats en els jaciments, sinó que més aviat es troben dispersos una acumulació com la de la fotografia és deguda a la mà de l’home en aquest cas es mostra diversos exemplars de deshaiesítids continguts en una safata, que han…
El Solsonès
Situació i presentació La comarca del Solsonès, de 1001,21 km 2 , és a la Catalunya Central, envoltada pel Bages i pel Berguedà, amb els quals manté una gran afinitat i estretes relacions humanes, i per l’Alt Urgell, la Noguera, la Segarra i l’Anoia Té com a cap de comarca la ciutat de Solsona, que li ha donat el nom És considerada una comarca de muntanya, raó per la qual es beneficia de la llei 2/1983 d’Alta Muntanya del Parlament de Catalunya, i en conseqüència té un Pla Comarcal de Muntanya, aprovat el 25 d’octubre de 1989, que ha previst tot un seguit d’actuacions per a millorar la…
Santa Eulàlia d’Erill-la-vall (la Vall de Boí)
Art romànic
Situació Església recentment restaurada on destaca l’esvelt campanar, un dels més bonics de la vall ECSA - F Bedmar Porxo adossat a la façana nord, entre el campanar I el mur de ponent, que protegeix el portal d’entrada ECSA - F Bedmar La parròquia de Santa Eulàlia es troba al centre del poble d’Erill-la-vall, situat a la dreta de la Noguera de Tor, davant de Boí, a 1 255 m d’altitud i al peu del pic d’Erill Mapa 33-9 181 Situació 31TCH215105 El poble d’Erill-la-vall és al costat de la carretera de la vall de Boí Venint de Barruera, un trencall a mà esquerra hi condueix Erill-la-vall conserva…
Cronologia de l'arqueologia i dels seus precedents
Els precedents de l’antiquària humanística a la crítica històrica del set-cents 1491 Publicació de l’obra de l’eclesiàstic i erudit Jeroni Pau m 1497 Barcino , descripció històrica de la ciutat amb referències a les seves antiguitats romanes El mateix any s’edita el seu tractat De fluminibus et montibus hispaniarum libellus sobre la geografia romana peninsular 1538 Publicació del llibre de l’eclesiàstic i erudit Pere Antoni Beuter 1490/95-1554 Primera part de la història de València, que tracta de les antiguitats d’Espanya i fundació de València, amb tot lo discurs fins al temps que l’ínclit…
Les comuniats pre-urbanes: territori i assentaments
Fragment de tovot pintat, barranc de Gàfols, Ginestar, ~590-570 aC UB / RM La introducció de les primeres plantes i els primers animals domèstics a la Península Ibèrica, en una data situada cap al 5000 aC, va modificar substancialment el comportament territorial i l'organització de l'espai de les societats anteriors, que van haver d'adaptar-se a les noves exigències derivades de les necessitats de l'economia agrícola Si s'hagués de resumir la història dels primers millennis d'existència de l'agricultura, es podria dir que es caracteritzà per la progressiva expansió del poblament i la…
Innovació i renovació del moviment cultural
Els nous corrents estètics dels anys setanta En realitat, els corrents estètics que marquen els anys setanta a Espanya van aparèixer, en una bona part, al llarg de la dècada anterior els uns, fruit de les polèmiques teòriques, no alienes a la ideologia marxista els altres, fruit de la influència d’estils forans A mitjan anys seixanta continuava encara la polèmica de confrontació entre la pintura figurativa i la pintura informalista Però aquest vell debat —que havia assolit el seu punt àlgid uns anys abans— perdia força ara no es discutien tant qüestions estètiques com posicions polítiques i…
Cartografia catalana a l'època modernista (1880-1910)
La producció de cartografia a Catalunya i a Espanya en general va ser molt deficitària a final del segle XVIII i principi del XIX Les circumstàncies polítiques i econòmiques del moment no van ser gens favorables per a la realització de mapes Com a conseqüència es va recórrer a la còpia d’antics mapes, com per exemple el de Joseph Aparici de l’any 1720 que es va utilitzar durant molts decennis Gràcies a les expedicions franceses de la Guerra Gran i la Guerra del Francès, el treball cartogràfic en terres catalanes a final del segle XVIII i principi del XIX serví per a les realitzacions…