Resultats de la cerca
Es mostren 6955 resultats
Hipofunció hipofisial o hipopituïtarisme
Patologia humana
És anomenat hipofunció hipofisial o hipopituïtarisme un trastorn poc freqüent i greu que es caracteritza per una fallada de l’activitat de la hipòfisi o glàndula pituïtària Quan es tracta d’una fallada global de la hipòfisi, l’alteració és anomenada panhipopituïtarisme si es produeix un dèficit en la producció d’algunes de les hormones hipofisials es parla d’ hipofunció hipofisial parcial i si es tracta solament de la fallada aïllada en l’elaboració d’una de les hormones hipofisials hom parla d’ hipopituïtarisme selectiu o monohipopituïtarisime L’origen de l’alteració pot ésser variat La…
El que cal saber de diabetis mellitus
Patologia humana
La diabetis mellitus és una malaltia crònica caracteritzada per una hiperglucèmia o nivell de glucosa en la sang superior al normal, que en alguns casos origina complicacions metabòliques agudes capaces de posar en perill la vida del pacient si no s’hi instaura un tractament adequat, mentre que moltes vegades origina complicacions nombroses i variades a llarg termini que atempten contra la qualitat de vida del malalt La diabetis mellitus de tipus I, juvenil o insulinodependent, és la forma de la malaltia a la qual corresponen entre un 10 i un 20% dels casos Es caracteritza pel seu inici…
El que cal saber del tumor de mama
Patologia humana
Els tumors de mama són trastorns caracteritzats pel creixement anòmal d’un grup de cèllules dels teixits de la mama, que origina la formació d’una massa a l’interior de l’òrgan Hi ha molts tumors de mama que són benignes, formats per cèllules similars a les que componen els teixits normals de les mames, que no s’infiltren pels teixits veïns ni es disseminen per d’altres òrgans, de manera que en molts casos no provoquen molèsties i no causen complicacions El trastorn que més sovint origina la formació d’engrossiments en les mames és la malaltia fibroquística de la mama, una malaltia amb…
El que cal saber de la litiasi urinària
Patologia humana
Es anomenada litiasi urinària o urolitiasi la formació de càlculs, és a dir, concrecions sòlides —popularment anomenades pedres—, a l’interior de les vies urinàries, que segons la grandària i la localització que tinguin poden ésser expulsats amb l’orina sense problemes o bé causar una obstrucció urinària El símptoma més comú de la litiasi urinària és el còlic nefrític o renal, que consisteix en la sobtada aparició de dolor agut, localitzat al costat —i sovint irradiat a l’engonal, la part superior i interna de la cuixa i els genitals—, la intensitat dels quals oscilla entre fases de dolor…
Ili paralític
Patologia humana
És anomenat ili paralític un trastorn agut, caracteritzat per la detenció del trànsit del contingut de l’intestí prim ocasionada per la desaparició de les contraccions que experimenta, en condicions normals, la paret d’aquest òrgan Les causes més freqüents d’ili paralític són diverses circumstàncies en què l’organisme es troba en un estat crític, com ara alguns casos de cirurgia abdominal els processos infecciosos o inflamatoris greus, com passa en alguns casos de pneumònia o de presència de gèrmens en la sang els traumatismes greus, com ara fractures dels ossos de la pelvis o de la columna…
El que cal saber del càncer bronco-pulmonar
Patologia humana
El càncer bronco-pulmonar, també anomenat carcinoma broncogènic, càncer de pulmó o tumor bronco-pulmonar maligne, és una malaltia caracteritzada pel desenvolupament als bronquis d’una massa de cèllules anòmales que es reprodueixen molt activament i envaeixen els teixits bronco-pulmonars veïns per una ràpida creixença, que causa la compressió de les estructures adjacents, i per la disseminació als ganglis limfàtics de la zona i altres òrgans del cos més allunyats Si no es diagnostica i tracta a temps, el creixement desmesurat dels teixits cancerosos altera les funcions dels òrgans que…
Regulació i adequació de l’entrada d’aire de l’aparell respiratori
Fisiologia humana
L’aire necessari perquè es realitzi l’intercanvi de gasos amb la sang a l’interior dels pulmons, hi accedeix a través de les vies repiratòries Això no obstant, els òrgans que formen les vies aèries no constitueixen simples conductes, ni actuen només com una canal inerta, sinó que tenen una participació activa en l’intercanvi de gasos, ja que disposen de mecanismes que regulen el flux de l’aire i en modifiquen les característiques Aquests mecanismes són molt importants perquè l’aire arribi als pulmons en la quantitat necessària, cada moment, i, sobretot, perquè les condicions físiques de l’…
Edema
Patologia humana
L’ edema consisteix en una acumulació de líquid en l’espai intercellular que habitualment es pot advertir per l’existència d’una inflor del teixit cellular subcutani, el teixit que es troba sota la pell El terme edema es relaciona amb el grec antic, llengua en què oidema significa justament ‘inflor’ Si bé l’edema pot ésser causat per afeccions càrdio-vasculars, també pot ésser degut a alteracions d’altres òrgans Aquest és el cas, per exemple, en les alteracions del ronyó, en què l’elaboració d’orina és alterada i es genera una retenció de sals i líquids en l’organisme superior a l’habitual…
El Vapor
Historiografia catalana
Periòdic d’ideologia liberal publicat a Barcelona entre el 1833 i el 1838, subtitulat Periódico mercantil, político y literario de Cataluña, en què cal distingir diverses etapes.
Desenvolupament enciclopèdic Trencà el privilegi de publicació que el Diario de Barcelona mantingué fins el 1833 Gràcies als esforços dels seus promotors, el primer número d’ El Vapor sortí el 22 de març de 1833 Amb una periodicitat trisetmanal dimarts, divendres i dissabte fins el 10 de juny de 1834 i quadrisetmanal dimarts, dijous, divendres i diumenge fins el 30 de desembre de 1834, a partir de l’1 de gener de 1835 es transformà en diari L’impulsor del projecte fou l’editor Antoni Bergnes de las Casas, que collaborà estretament amb l’impressor Manuel de Rivadeneyra i l’escriptor Ramon…
Àngel Fàbrega i Grau
Historiografia catalana
Hagiògraf, liturgista medievalista i arxiver.
Feu els estudis eclesiàstics al Seminari de Barcelona i fou ordenat de sacerdot el 1945 Realitzà els estudis superiors d’història eclesiàstica a la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma, i de paleografia i diplomàtica a l’Arxiu Secret Vaticà Aquesta estada marcà profundament la seva tasca científica, que s’ha caracteritzat pel rigor científic i pel desig d’oferir la documentació més bàsica del culte als sants La primera obra que publicà fou la tesi doctoral, defensada el 1950, Pasionario hispánico, siglos VII-XI 1953, en dos volums, que guanyà la Medalla d’Or del papa Pius XII i el Premi…